dilluns, 13 de juliol de 2020

En temps de COVID19 la Lluita Camperola és la lluita universal per la Vida

Ollantay Itzamná
Advocat, periodista

Una de les bases del concepte de desenvolupament va ser i és el major allunyament possible de l'humà respecte a la terra com a element inert per a l'economia. A la terra es la va associar amb la brutícia, el contagiós, l'antiestètic. Fins i tot pecaminós... Els prominents filòsofs grecs van assumir que les persones cultes no havien de tocar la terra...


Per a la civilitat moderna, una persona desenvolupada era aquella que havia aconseguit "escolaritzar / professionalitzar", i això necessàriament implicava descampesinar-se. És a dir, per a ser desenvolupat un havia necessàriament urbanitzar, i tenir hàbits i estètica antiterra.


La identitat o el ser pagès, per s'excloïa les persones de la qualitat de ciutadania (citanitat). És a dir, ser pagès anul·lava a un la condició de subjectes de drets. Per això, potser, sent les i els camperols demogràficament majoritaris en molts països produeixen però no governen.


La modernitat, que va fetititxar els diners i les dinàmiques laborals urbanes, va esborrar de l'imaginari col·lectiu l'imprescindible i determinant paper de les i els cultivadors de la terra. Al grau que, ja entrat el segle XXI, els drets camperols ni tan sols formen part del cos de drets humans col·lectius vinculants.


Però sense previ avís va venir la pandèmia de la COVID19, i ens va enclaustrar en cubicles de ciment. Restringits d'anar a buscar menjar a l'mercat pel "aïllaments social"... Llavors, alguns vam començar a "imaginar/desitjar" terra, encara que sigui en un test per sembrar... Ens adonem que els diners o el ciment només són mitjans, però no produeixen menjar, ni aigua. No donen vida.


Imaginem un virus letal que s'adhereixi al menjar manipulada per la industrial mercantil alimentària. Imaginem un virus que faci desaparèixer a totes les persones que sembren i cultiven els aliments per portar els mercats... La modernitat, no ens va educar per conrear el nostre menjar, ni criar l'aigua... No estem educats per a la supervivència.


Sense menjar, ni aigua, no sobreviurem al tancament


El 17 d'abril, les i els camperols commemorem el Dia Internacional de la Lluita Camperola per la Terra, l'Aigua, les Llavors. Segur que les i els camperols, indígenes o no, no som imprescindibles per a la continuïtat de la Vida, però la terra per al cultiu d'aliments, les llavors sanes, i l'aigua, són imprescindibles per a la humanitat sencera i per a la Vida en la nostra mare Terra.


Guatemala camperols


Reivindicar la Lluita Camperola en un "Planeta en Quarentena" no ha de ser assumpte de camperols únicament. Exigir terra, aigua, llavors i drets/oportunitats per pagesos i pageses deu ser el clam d'una "humanitat vulnerable tancada en les ciutats" i aïllada de l'àrea rural.


Aquests temps nous inaugurats pel COVID19 ens han d'activar la nostàlgia adormida de l'amor per la Terra. Ens ha de motivar a imaginar i practicar el retorn a l'hort com el lloc per emprendre els canvis transcendentals en aquests amenaçadors temps vulnerables.


Sense postergar la nostra lluita constant per recuperar la terra/aigua i territoris per a la Vida, imaginem l'hort com el lloc predilecte per fer escola per al Bon Viure envers els nostres éssers estimats. Crec ja estem en el temps de la supervivència.


Imaginem horts comunitaris en els espais públics de les ciutats. Imaginem i lluitem per recuperar les conques d'aigua i cultivar per a la criança de l'aigua, i la preservació de les llavors que ens garanteixin sobirania alimentària. Perquè en aquests temps de pandèmia, la sobirania alimentària esdevé sobirania existencial. Heredem als nostres la passió i la vocació per la restauració dels ecosistemes destruïdes per la modernitat anti Terra.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH