Plagues?

Diverses ocasions hem reflexionat sobre el creure o no creure, igual procurem que el dubtar sigui una expressió d'investigació i no una reacció de rebel·lia i en tots els casos hem reforçat la nostra convicció que la major força amb què comptem, no és la produïda per sentiments d'odi, discriminació, menyspreu i vanitat; sinó l'emanada d'emocions que ens portin a actituds i interessos comuns, la qual cosa deriva en unitat positiva de propòsits, respecte a l'altre, en suma a l'amor.

Del que ha passat al planeta els últims 6 mesos, hem vist o escoltat tantes opinions, teories, advertències, amenaces, promeses, recomanacions i fins trampes per pescar incauts. Tot d'una els més recalcitrants opositors de les lluites pel canvi climàtic a les zones urbanes, han conegut emocions des de la sorpresa fins al plaer en rebre imatges de: cocodrils deambulant sobre el paviment de ciutats costaneres, dofins realitzant malabars a les riberes de rius i canals -Venècia per exemple- 'mantarrayas' sorprenent la seva capacitat de saltar i gairebé volar en l'oceà, cérvols pasturant als jardins de cases que s'han convertit per a alguns en presó, óssos que surten del seu espai de recuperació a les muntanyes i animals de zoològics que segons els seus cuidadors, han baixat els seus nivells d'estrès des que els humans no els miren, els alimenten desordenadament i els molesten.

Hem d'assumir algun tipus de càstig merescut per haver violentat a la naturalesa i per això és que ens ataca el coronavirus? Però el tema d'aquesta amenaça -les característiques i letalitat assumim sense dubtar, només perquè els "científics" ho avalen no amb unitat de perspectiva, sinó amb criteris bàsics en el fonamental és a dir: és ultra petit, molt contagiós i capaç de matar-nos- no és únicament l'extinció humana. A les milers d'opinions que ens arriben quotidianament sobre el tema igual trobem supersavis que ponderen les gàrgares de sal, la ingesta d'infinitat de medicaments al·lopàtics destinats a altres malalties, la preparació d'infusions a partir d'herbolària endèmica o universal i fins a la de certs compostos homeopàtics com a mesura preventiva [1]. En què llavors hem de creure?

Per què assumir l'existència d'aquest virus i no la de Déu i les seves característiques si en tots dos casos són ens que no podem mirar? Tenen els científics una base de coneixement superior a la del Déu en el qual milions de fidels creuen? Així com en el cas de les fake news, molts conceptes cauen pel seu propi pes, els dits -de supòsits savis falsos afecten l'existència de virus, en la mateixa mesura que els líders religiosos manipuladors o delinqüents, repercutirien contra l'essència de Déu o només pel que fa als atributs de les religions que diuen representar?

Impossible defugir el tema de si aquesta pandèmia permetrà dilucidar si els humans som egoistes -pecadores es diu en termes de religió- o solidaris. Per a uns sociòlegs qui optimista-ment diuen que som cooperatius, comunicatius i capaços de desenvolupar la intel·ligència, no només anem a sobreviure, sinó que mutarem a una millor qualitat existencial [2], en tant que a ells s'oposen que afirmen que el paradigma social és l'egoisme i l'irracional que porta a molts a satisfer les seves pròpies necessitats, en la qual cosa se sustenten els sistemes consumistes i la innegable iniquitat social. Es pot ser solidari -ètica, jurídica i políticament- sense igualtat? Has d'acceptar la teva posició de víctima sense fer res perquè no hi ha qui posi vedats als que roben, destrueixen, violen i maten?

Una de les tantes informacions que s'han difós aquesta setmana, té a veure amb la realitat dels milions de rosegadors a les grans urbs, que surten dels seus caus, es maten entre si i ataquen fins i tot als humans en la recerca d'aliments, hem de compassivament donar-los la nostra brossa o consentir-amb cacauets com fem amb els esquirols als parcs? Què faríem per prevenir les malalties que transmeten? Hem ecològicament abraçar i besar-en comptes d'aprofitar per extingir o capturar-com el que són: una plaga? Què símil hi ha entre aquestes rates de 4 potes i els delinqüents que desconeixen límits i actuen en escenaris de normativitats permissives?

La resposta passa necessàriament pels que tenen la responsabilitat de promulgar normes, aquells que hagin de executar-les i sobretot els professionals de la matèria per dilucidar qui ha de respondre per la violació de les normes i a quines persones s'ha de rescabalar el dany que això ha ocasionat. Es justifica, passar per alt aquest tipus de problema només perquè hi ha urgència de lluitar contra el coronavirus? Els efectes del coronavirus té a veure amb l'omissió d'atenció a altres temes com el xarampió, el càncer, la diabetis i d'altres que també estan matant gent? A les rates se'ls pot atacar com es fa amb qualsevol plaga; els delinqüents i els ineptes que els alliberen, són un altre tipus de plaga? La nostra responsabilitat no ha de reduir-se a afirmacions tan simples com "mort el gos s'acaba la ràbia" segons han dit alguns irracionals que van atacar personal de la salut; però si hem de fer alguna cosa per millorar a la nostra societat ara que tenim temps i possibilitat per a l'estudi i el desenvolupament de programes.

[1] Han circulat diversos "documentals" recomanant que es prenguin alguns compostos homeopàtics per tres dies i després repetir mensualment tan sols tres vegades. Els homeòpates seriosos, assumeixen que si bé, certs medicaments homeopàtics serveixen al cas d'epidèmies -de fet l'homeopatia i Hahnemann, va néixer per investigacions enmig d'aquestes circumstàncies, això no suposa ignorar principis bàsics. Ve a la meva ment la frase del Dr. David Flores Toledo, fundador de Homeopatia de Mèxic aC advertint que "en aquesta matèria de salut també hi apotecaris", així com el principi que en aquesta branca de la medicina no es considera que hi ha malalties sinó malalts i per tant la mesura més sàvia és no automedicar-se.

[2] Erick Pol, psicòleg social i catedràtic de la Universitat de Barcelona.