divendres, 30 de octubre de 2020

Cròniques del coronavirus: el desconfinament segons Xavier Sánchez

Genís Carrasco
Metge i escriptor

Vivim el final de la primera ona epidèmica de SARS-Cov-2  amb 838 casos confirmats amb PCR i 164 ciutadans morts, les  xifres més baixes des que es va declarar l'estat d'alarma. S’inicia una etapa tan necessària com perillosa: el desconfinament. El tret de sortida ha estat la publicació, aquest diumenge, d’un Butlletí Oficial de l'Estat extraordinari que fixa les condicions per les quals es regiran ciutadans i administracions a partir del 4 de maig durant les fases zero i un de la desescalada de l'epidèmia de coronavirus.


Però cal tenir en compte que el desconfinament no és tan sols una fase més d'aquest procés pandèmic. És, en si mateix, una fase determinant en el control i contenció de la pandèmia per tal de minimitzar al màxim el risc de possibles repunts de contagi que ens farien tornar a posicions inicials. Sens dubte, és l’etapa més delicada de qualsevol pandèmia. Requereix informació epidemiològica de qualitat i en temps real i dos tipus d’intel·ligència: la intel·ligència epidemiològica i la intel·ligència a seques, potser la menys comuna entre els nostres administradors i polítics.


Sense intel·ligència epidemiològica naveguem a cegues


Navegar sense brúixola pot ser una aventura molt perillosa. I la única brúixola possible és una informació epidemiològica individualitzada. La necessària per a la gestió de la Covid-19 no és diferent de la d'altres malalties de transmissió respiratòria que són de declaració obligatòria, com el xarampió o la tuberculosi. Es requereix documentar el 100% dels casos i el 80% dels contactes, per controlar una epidèmia. Es la mínima informació epidemiològica i ha de ser de qualitat i en temps real.  Però la realitat al nostre país és ben diferent. La única informació epidemiològica disponible  prové de les comunitats autònomes, que en molts casos disposen només sistemes de vigilància epidemiològica relativament precaris, poc automatitzats i molt dependents dels esforços proactius de notificació dels centres sanitaris, els laboratoris i els professionals de salut. El resultat és que la qualitat de les dades disponibles és insuficient per proporcionar la intel·ligència epidemiològica que fa falta per guiar una estratègia eficaç de desconfinament progressiu. En absència de voluntat política per obtenir dades fiables i ràpides, seguirem anant per darrere de la transmissió, un risc incompatible amb una prudent desescalada de les mesures de confinament.


Tres enfermeras se abrazan


La intel·ligència natural d’un infermer clínic: Xavier Sànchez Sancho


Afortunadament, on no hi arriben els polítics mediocres, arriben els bons professionals dels que disposa el país. Un d’ells és en Xavi Sànchez, un veterà infermer clínic de la UCI de l’Hospital de Barcelona. Reuneix totes les característiques de la infermeria vocacional ─entusiasme, força, intel·ligència i compassió─ unides a grans dosis de capacitat innovadora. Com tot l’equip d’infermeria del Servei de Medicina Intensiva ha estat sotmès a un estrès aclaparador. L’ona epidèmica els va atropellar i d’un dia per altre es van veure ocupades i preocupades per enfrontar-se a la mort i  salvar les vides dels pacients sense posar les seves en perill. Van aprendre sobre la marxa a posar-se els EPI correctament, a intubar vestides d’astronauta, a pronar i despronar sense descans i a acompanyar els pacients en les seves últimes hores, sempre darrere de pantalles i ulleres a les quals es van haver d’acostumar per força. Però en Xavi va fer quelcom més, va crear un canal de Youtube, “Infermeria de campanya”, on explicar, des del primer dia, les seves experiències durant la pandèmia. És tracta d’una dotzena llarga de vídeos molt recomanables com a testimoni d’una professió abnegada a la que mai li reconeixerem prou el seu esforç en temps tan convulsos.  El seu canal personal és una excel·lent mostra de com un infermer especialista en crítics pot ser creatiu i innovador a partir de compartir les seves vivències. Ens mostra la utilitat de compartir idees  traient-les a la llum per personals i subjectives que puguin semblar.


En el seu testimoni personal rau una queixa silent envers el discurs buit dels polítics que no han sabut fer la seva feina durant la pandèmia. Això sí, la majoria d’ells són personalitats públiques que han fet moltes falses promeses perquè les infermeres segueixin al peu de canó, tirin el carro en les circumstàncies més adverses i hagin agafat les regnes de la Sanitat en tots els racons del  país tot gestionant recursos, liderant als professionals i emprant tota la seva creativitat i capacitat d'innovació en processos i serveis per salvar-nos de la precària situació. Però a l’hora de la veritat els polítics no han mostrat cap consideració envers el col·lectiu d’Infermeria com evidencia el fet que l’equip que està dissenyant el desconfinament està format per divuit metges, un veterinari, una psicòloga, una economista i dos advocats, però cap ni una infermera. En la seva ceguesa, els polítics han ignorat tot el coneixement i tot el patrimoni experiencial de qui, veritablement, ha estat el motor en el control de l'evolució de la corba pandèmica.


En Xavi té tota la raó per estar dolgut. I també la té quan demana seny i prudència en  el desconfinament donat que el reforç del sistema sanitari per fer front a la pandèmia no pot limitar-se a augmentar llits d'UCI, comprar respiradors i contractar nous professionals assistencials. Aquestes són mesures imprescindibles per salvar vides en la primera fase de l'epidèmia, però insuficients per reduir la transmissió i evitar la sobrecàrrega dels centres sanitaris. Si no volem córrer el risc de tornar a la casella de sortida, cal reforçar encara amb més urgència la qualitat, agilitat i coordinació dels sistemes de vigilància epidemiològica i invertir sense demora en Infermeria proveint a aquestes professionals de  sous dignes d’acord amb les seves demostrades capacitats humanes i tecnològiques.


L’injust oblit de la Infermeria durant la crisi


Però la cosa va molt més enllà del contagi. Suposa un afrontament del  desconfinament que generarà respostes molt diverses amb demandes i necessitats que han de ser ateses des d'una perspectiva integral, integrada i integradora, així com des accions intersectorials i transdisciplinàries. Però els polítics han decebut altre vegada a en Xavi Sànchez. Quan han tingut l'oportunitat de demostrar que realment consideren a les infermeres com a professionals altament qualificades, amb experiència per donar respostes eficaces i eficients, amb contrastats resultats en les seves intervencions, amb la millor preparació acadèmica i amb prou bagatge investigador, han acabat fent el de sempre: oblidar-les, ignorar-les i sotmetre-les a la invisibilitat i l'ostracisme per efecte de decisions cegades pel corporativisme, el paternalisme i un model de Salut Pública anacrònic i caduc.


Una nova decepció, però, sobretot, un nou fracàs de la política i dels polítics davant la urgent necessitat de “plantejar polítiques de salut” i no de “fer política amb la salut”.

El 12 de maig se celebra el Dia Internacional de la Infermeria en honor a la infermera britànica Florence Nightingale, commemorant-aquest any l'aniversari 199 del seu naixement. És una bona ocasió per retre homenatge a aquest col·lectiu professional que mai més ha de ser oblidat ni menystingut. Recordem aquell proverbi anònim: Si salves una vida ets un heroi, però si en salves 100 ets una infermera.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH