dilluns, 13 de juliol de 2020

Tornar a la Terra, tornar a l'hort

Ollantay Itzamná
Advocat, periodista

Vaig néixer, i vaig créixer en la amordenitat fins als 8 anys d'edat, aprenent dels meus pares a estimar i conrear la Terra. Com a molts dels meus veïns, l'edat escolar em va obligar a la migrar cap al poblet més proper, a un dia i mig de camí, arreando atzembles carregats de cafè, al costat del meu pare, a la recerca de l'escola.


Va ser quan em va trobar l'idioma castellà, la roda, el motor, l'escriptura... Així, l'escola, les urbs, després l'acadèmia, em van anar allunyant subtilment de l'ètica i estètica Terra.


Per què vaig sortir de l'asfalt amb destinació a la Terra?


En la mesura que vaig anar rellegint, amb "eines antropològiques", els ensenyaments "cosmoteàndriques" que ens narraven els meus pares, vaig anar fent el camí cap a dins en el procés de reencantament amb la Terra. Redescobrint la meva identitat Terra. Sospitant de les meves il·lusions modernes instal·lats per anys d'acadèmia.


Tenia arguments teòrics per a retornar a la Terra, però, crec que em faltava una raó transcendental. Llavors, va néixer la meva segona filla. Va ser, quan vaig dir: "És temps de criar-la saludablement, i intentar viure com penso". Vaig ajuntar els poquets estalvis, vaig identificar un petit lloc de terra fèrtil i aigua suficient... ja materialitzar les idees transmodernes.


Madretierra


Aquí és on intentem fer de la nostra vida quotidiana un ritual permanent. Les meves filles es deixen conrear per la Terra. Intenten distribuir els seus temps entre l'hort, la internet i la grangeta d'animals menors, quan no van a les seves classes oficials.


En la meva etapa acadèmica urbana, clarejava i fosquejava amb textos/llibres. En aquesta etapa, a l'inici, es feia de dia i fosquejava a l'hort. Fins que la idea va prendre forma material, llavors, intento equilibrar entre text-hort-criança, comunitat i acompanyament a moviments socials indopagesos.


Per què tornar a l'hort?


En el nostre cas, a l'hort sembrem fruita estacional, algunes verdures i tubercles, en equilibri amb les aus (gallines, ànecs, galls dindi) i alguns conills i conillets d'Índies. Aquests, al costat de les aus, abonen els sòls per a les plantes. Aquestes (especialment els plàtans), produeixen i alimenten amb les seves fulles a les aus i conills. Ajuntant aigua fluvial de sostre, vam aconseguir criar peixos... Sempre deixem fruita en els arbres per als ocells...


L'hort ens conrea en l'espiritualitat i identitat Terra. Quotidianament ens mostra qui som, d'on venim, i cap on anem. Personalment, la "mort" l'assumeixo com un fecund moment transcendental per a abonar, donar vida, i continuar coexistint en el plurivers... L'hort em va ajudar a superar la por a la mort com a fracàs.


L'hort és el lloc de la trobada i conversa constant, no només amb les meves idees, sinó també els meus familiars i altres persones que van gastar les seves vides defensant drets. En tocar la Terra, o veure créixer a les plantes, sento la presència de les persones que ja van retornar al ventre fresc de la Mare Terra. És un lloc místic per al retrobament.


L'hort, la granja de pati, és una de les teràpies més eficients contra l'estrès de la modernitat urbana. Treure fulles, sembrar o simplement contemplar menjar als conills sota la llum de la lluna, li renova a un en les ganes de seguir gastant la vida.


En cinc anys no hem comprat aigua embotellada. Molt menys vam comprar ous o pollastre de supermercat. L'hort i les au del pati no ens donen tot el que necessitem per viure, però ens eduquen en un estil de vida sobri i més saludable, en equilibri amb la comunitat còsmica.


L'hort necessàriament enforteix la convivència familiar, és un lloc ideal per a la pedagogia per a la supervivència, especialment si tens fills. Però, l'hort, sobretot, ens mou cap a la convivència comunitària sota el principi rector de la reciprocitat. Si el teu hort produeix bananers, comparteixes els fruits amb el veí que produeix 'elotes' sabent que en qualsevol moment rebràs 'elotes'.


Ara, en temps de COVID19, la nostra vida no ha canviat molt. Entre hort, cuina, textos, aus... gaudim instants significatius amb els meus dos còmplices còsmics. Les circumstàncies planetàries adverses em confirmen que l'hort és el "camp" predilecte per a la "revolució contrahegemònica" davant de la civilització de la modernitat en crisi.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH