Alguns impactes de la pandèmia del Covid-19 en els pobles indígenes rurals

En la majoria dels bicentenaris estats d'Abya Yala, la declaració del confinament "obligatori", fins i tot amb l'ús de la força, ja porta més de dos mesos. I els impactes en els pobles indígenes són creixents.

Les empreses nacionals i transnacionals no han parat les seves activitats, només van reduir personal i horaris. En molts casos, van transitar al teletreball predador de drets laborals. En aquest sentit, la pandèmia abonarà encara més a les immorals desigualtats socioeconòmiques ja conegudes en Abya Yala.

A les ciutats, els sectors populars porten la pitjor part de les conseqüències inavaluables de la pandèmia. Especialment, les famílies desocupades, subempleades i/o les dedicades a les activitats autònomes. En diversos estats, els governs "implementen" ajudes econòmiques per a "assistir a aquestes famílies a costa de milionaris deutes públics.

La gran majoria de les comunitats i pobles indígenes en l'àrea rural, des de fa segles, subsistim en el "etern confinament". Sense Estat, sense drets. Molt menys drets laborals perquè a gairebé cap indígena rep un salari regular en l'àrea rural.

Produïm aliments per a l'autoconsum i per alimentar les ciutats, però gairebé sense cap tipus de suport estatal, sense camins, sense mercat, sense bancs. Fins i tot cultivem i traslladem els aliments en tracció animal.

Com ens afecta la pandèmia i els seus impactes?

Discrimina/castiga el productor indígena. Durant el confinament les empreses d'aliments i serveis estan autoritzats per transitar en tot el territori nacional. Però, indígenes i camperols no podem traslladar els nostres productes cap als mercats perquè el "toc de queda" ens impedeix. El protocol dels permisos de transport estan pensats per a empreses, mes no així per a la producció camperola o agricultura familiar.

Polítiques de sanitat i "assistència econòmica" són racistes. En països com Guatemala, el requisit per cobrar "bons" exigeix presentar rebut de consum d'electricitat o tenir compte bancari. I moltes famílies indígenes no compten amb aquests requisits. En altres casos, els bons es lliuren a les zones urbanes, com sortir a cobrar aquests bons si està prohibit el transport públic?

En polítiques de sanitat, com sortim d'emergència des de les comunitats a les ciutats a disputar llit/ventilador amb els altres malalts si no es permet transport motoritzat?

Persistents invasions empresarials cap als territoris indígenes. El confinament no només ens limita la lliure locomoció, sinó també ens prohibeix fer assemblees comunitàries, exercir el nostre dret a la protest... Mentrestant, les empreses extractives continuen saquejant els nostres territoris, assassinant, en no pocs casos, als nostres defensors. Colòmbia, Perú... són mostres clares de la col·lusió entre pandèmia i saqueig violent dels territoris.

Violenta vulneració del dret a l'autodeterminació/autoprotecció dels pobles. Els estats criolls permeten el "acte confinament" de les comunitats únicament si no afecta les activitats de les grans empreses. Cas contrari reprimeixen violentament qualsevol mesura o acte de control territorial empresa pels pobles.

Exemple d'això és Sololá, Guatemala, on pobles indígenes davant el lliure trànsit de les empreses comercials, i prohibició del trasllat de productes agrícoles camperoles, van decidir tancar per complet el pas a les empreses... el Govern espanyol va respondre amb repressió policial.

Estimula el control territorial indígena. En moltes comunitats i pobles indígenes, l'anunci de la pandèmia ens va obligar a exercir en part el nostre dret col·lectiu a l'autodeterminació en els nostres territoris.

Moltes comunitats indígenes van decidir controlar/tancar l'ingrés als seus territoris per evitar la infecció, fins i tot abans de l'ordre de "confinament" de les repúbliques. I aquesta mesura límit és la que està "evitant" l'arribada o propagació del Covid-19 entre els pobles indígenes, davant la indiferència racista dels estats criolls.

Referma l'autoritat indígena en els territoris. El confinament territorial ocasionat per la pandèmia, en molts casos, va estimular a les organitzacions/estructures indígenes legítimes a exercir autoritat en el territori, amb més legitimitat que en altres moments. Impressiona veure l'exercici d'autoritat indígena, fins i tot sobre els funcionaris públics i/o empreses, en el cas de les Rondes Camperoles en el Perú, o de les alcaldies indígenes a Guatemala...

Estimula, fa visible la solidaritat/bescanvi inter i intracomunitària. Mentre les empreses, en la seva lògica econòmica destrueixen/cremen els seus excedents de producció, o en el millor dels casos especulen amb ells, en aquests temps de pandèmia, indígenes i camperols a Bolívia, Guatemala, Equador... reparteixen, donen, a les famílies necessitades part de la seva producció agrícola. En aquests temps de pandèmia, amb esperança veiem centelleigs no només de la solidaritat, sinó també de la reciprocitat i intercanvi de productes en territoris indígena camperols, com passa a Chimborazo, Equador.