El Pla de Reconstrucció de la UE: Una satisfacció que recorre Europa

La Comissió Europea ha presentat la seva proposta del Pla de reconstrucció econòmica de la UE: 750.000 milions repartits entre transferències i préstecs. La fórmula de la Comissió pot ser presentada per tots com una victòria. Els països de Sud han aconseguit que les transferències (500.000 milions) siguin la major part de el Pla (2/3) Els de el Nord, per la seva banda, han aconseguit situar el muntant final de Fons per sota de la quantitat inicialment prevista, a partir d'1 bilió d'euros.

De la proposta, a Espanya li correspondran 140.000 milions d'euros (77.000 en transferències i 63.000 en crèdits), el 11% del seu PIB en 2019, per la qual cosa es converteix en un dels països més beneficiats.

És cert que el que s'ha donat a conèixer no és més que la proposta inicial de la Comissió, que haurà de ser acordada amb els estats membres, aprovada pels parlaments nacionals i el Parlament Europeu. I que els diners previsiblement no estarà disponible fins 2021. Tot i que encara estigui subjecte a canvis, és bon punt de partida per a una negociació que, previsiblement, seguirà una lògica en la qual els països de el Nord tractaran de reduir la proporció de transferències directes i els de Sud incrementar la quantitat final, encara que sigui per la part dels préstecs. En tot cas, el resultat no diferirà molt del que planteja la Comissió, ja que ningú surt clarament derrotat.

El finançament del fons seria a càrrec del pressupost de la Unió, que es pujaria fins al 2% de la renda nacional bruta dels 27. Aquí assistim a un canvi significatiu. D'una banda, és la Comissió la que assumeix la responsabilitat de captar els diners al mercat, amb l'avantatge que la qualificació del deute de la UE és molt més solvent que la dels estats membres individualment i, per tant, suporta un menor cost d'endeutament. D'altra banda, la proposta trenca el tabú de l'ampliació del pressupost de la UE, cosa que molts economistes venien reclamant, ja que es considerava que amb un pressupost tan reduït la capacitat d'influència de la UE era molt limitada.

Estem ja davant el Pla Marshall a l'europea ?. Seria agosarat afirmar-ho. Encara sumant totes les propostes europees, encara és proporcionalment menor que el pla dels Estats Units, tenint aquests menor població. A més, no podem parlar de Pla Marshall quan encara no ha arribat el pitjor escenari. El moment serà quan es presentin els resultats de l'economia dels països comunitaris durant el segon trimestre. En el cas espanyol, serà llavors quan puguem comprovar l'efecte de l'confinament, la paralització de l'activitat, els ERTO i l'ocupació destruïda. El fonamental serà salvar els llocs de treball. Cal evitar que empreses solvents tanquin per problemes de liquiditat.

Els 750.000 milions s'incorporen a el conjunt d'ajudes que ja s'havien aprovat en el marc de la UE: el programa de compra massiva de deute del Banc Central Europeu, dotat també amb 750.000 milions, clau perquè no s'hagi disparat la prima de risc dels països, i, ja en el context de l''Eurogrup', el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) per valor de 240.000 milions; l'aportació de l'Banc Europeu d'Inversions (BEI) amb 200.000 milions; i el fons per els desequilibris de l'mercat laboral (SURE) de 100.000 milions, de què previsiblement Espanya es pot veure molt beneficiada. Tot el conjunt ronda els dos bilions, el que, per fer-nos una idea, suposa gairebé el doble de el PIB d'Espanya el 2019.