Crònica final del coronavirus: la resiliència de Sandra Mechó i el final de la primera onada epidèmica

Genís Carrasco
Metge i escriptor

El senyor Josep, el primer pacient que vaig intubar, ha estat la darrera alta corresponent a la gran onada epidèmica. Han estat 75 dies d’UCI. No sé si és el malalt amb COVID-19 que més dies ha estat a una UCI al nostre país, però ben segur que n’és un dels que més. La seva història és la d’una persona amb un gran esperit de superació, un sentit de l’humor intelligent i engrescador i la d’una família admirable que ha treballat en equip, des del primer dia, amb el grup de professionals que l’han atès.


Uci




Es una ocasió per  felicitar a tots els senyors Joseps i les senyores Josepes, a totes les famílies com la d’ells i a tots els professionals com l’equip d’excellència de l’Hospital  de Barcelona. Junts han plorat i somrigut, s’han preocupat i alegrat  durant setmanes que han viscut com una muntanya russa plena de pors i esperances. Una història amb un final feliç que, malauradament, no sempre és el que succeeix en la realitat del dia a dia.


Aquestes persones em fan creure en l’ésser humà com a espècie. En són un exemple admirable. Vivències com aquestes ens envolten en un moment en que el 53% dels treballadors sanitaris tenen signes d’estrès posttraumàtic que, ben segur, presenten també gran part del ciutadans.

Però hi ha motius per l’optimisme: els nostres ciutadans, com el senyor Josep, la seva família i molts treballadors essencials i ciutadans confinats han mostrat elevats nivells de resiliència que ens han ajudat a superar aquesta catàstrofe collectiva.


Que és la resiliència?


En psicologia, la resiliència és l'aptitud per reaccionar positivament davant les dificultats, recuperar-se després d'una vivència traumàtica i fins i tot  sortir-ne enfortit. La resiliència no és una qualitat innata de l’esser humà sinó que pot créixer en ell com un conjunt de conductes, accions i pensaments positius. Ser resilient no significa que no es pateixi pels conflictes i no s’experimentin inquietuds, sinó que hom aprèn a superar-los.


La resiliència té molt a veure amb l’autoestima i la satisfacció amb la pròpia conducta. Com a exemple, en una enquesta recent a professionals sanitaris, el  81,3% d'aquests professionals se sentien molt realitzats amb la seva professió i el 23,5% mostraven nivells alts de resiliència durant la pandèmia. No es tractava simplement de fer front a la situació, sinó de convertir un temps tan difícil en una experiència de creixement personal i professional.


La resiliència de Sandra Mechó


Estem envoltats de persones que ens han engrescat amb el seu exemple durant aquest mesos tan durs de confinament i males notícies. Segur que cada lector en pot citar-ne exemples propers. Personalment, un dels que més m’ha ajudat és el de la Dra. Sandra Mechó, una afamada radiòloga de l’Hospital de Barcelona que durant el més cru de l’epidèmia va deixar les pantalles de radiodiagnòstic, va agafar el fonendoscopi i vestida  amb un EPI va ajudar a atendre alguns dels quasi 600 pacients amb pneumònia COVID-19 ingressats al nostre centre. En diverses ocasions les seves paraules d’ànim i el seu somriure darrera la mascareta i la pantalla em van ajudar a suportar torns de 12 hores de feina i moments d’esgotament psicofísic. Quan tenia un dubte diagnòstic, ella sempre estava a punt per fer una ecografia pulmonar, revisar una placa de tòrax o analitzar una TAC dubtosa. Sempre transmetent un missatge de força, coratge i alegria a les persones del seu entorn. Sempre amb una serenor i una intelligència emocional que transmet amabilitat, fermesa i confiança  fins i tot sense haver-ne de parlar.


Tenir al costat persones imaginatives i creatives i amb tan alta qualitat humana i professional és un gran privilegi. He viscut molts altres exemples de resiliència però ha estat l'afecte i empatia de persones com ella la principal font per recuperar-ne la confiança i la seguretat.


El futur depèn de tots nosaltres


En soc raonablement optimista sobre els aspectes sanitaris que ens depara el futur i desitjo que la recuperació econòmica també compti amb persones resilients que ens ajudin a que la nova realitat sigui la millor possible.


Però no puc deixar de pensar en que, al menys des de la perspectiva sanitària, exemples com el de tots els senyors Josep, les senyores Josepes i les seves famílies i el de tots els professionals com la  Dra. Mechó, ens haurien de motivar per prendre seriosament les indicacions de les autoritats sobre el desconfinament, la distància social, les mascaretes  i el rentat de mans. Al menys fins que disposem de la vacuna pel SARS-Cov-2.


Els hi ho devem i ens ho devem.



Desitjaria que aquesta fos la meva darrera crònica sobre el coronavirus i que dins d’unes setmanes en deixem de parlar del virus però sense deixar de pensar en ell i en que segueix amagat entre nosaltres.

1 Comentaris

1

Emocionant article. La família del pacient no podrem estar mai suficientment agraïts per tot el que ha fet l’equip de professionals de l’Hospital de Barcelona. Infinites gràcies i enhorabona.

escrit per Roger Hierro 05/jun/20    20:57 h.

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH