Víctimes o victimaris

Si durant més d'una setmana, observes amb deteniment manifestacions multitudinàries a tot el globus terraqüi, corejant frases reivindicatòries d'un ciutadà nord-americà pronunciades abans de la seva mort -no puc respirar, em fa mal, mare ajuda'm- no pots deixar de sorprendre't pel fet de que el gruix dels que protesten són justament persones de pell blanca i no fosca com el mort. Realment el racisme en contra de persones de pell morena és suficient per detonar manifestacions com les que hem vist? Els afroamericans, llatins, vietnamites, japonesos, són sempre víctimes de discriminació? ¿Ells mai han discriminat a ningú?

Vull posar tres exemples tots ells de la unió americana 1.- una ciutadana americana, que havent deixat el seu país europeu de naixement, 25 anys després va sol·licitar el seu passaport deixant a l'oficina corresponent tota la documentació que l'acredita com a filla d'un heroi de la segona guerra; persona de la tercera edat i amb ànim d'iniciar activitats com a voluntària posterior a la seva jubilació. La resposta d'una buròcrata de Texas, va ser simple "ens sembla que les seves dades ens són fiables". Aquesta ciutadana europea nord-americana, professional jurídica, va reaccionar en defensa dels seus drets a més d'estar ofesa per haver-la titllat de mentidera. El passaport va arribar sense més dades, no sense abans obligar-la a annexar fotografies i tota una història de la seva vida i família.

El segon és molt similar, per a una altra ciutadana, amb passaport i un segur social, a les oficines d'aquesta última dependència, sol·licitant que se l'inscrigui en el padró de persones de la tercera edat, amb dret a atenció minima de salut, i una renda simbòlica , que li correspon com a ciutadana amb tots els seus drets. L'entrevista la va fer una dona afroamericana, adornada amb excés de anells, collarets i polseres i li va fer preguntes com: Per què vol els diners? Té compte de banc? Vostè és filla d'un combatent de la guerra i una ciutadana europea amb família a Espanya, ¿en quin idioma prefereix parlar? Qui li va pagar la seva universitat? Perquè mai ha treballat als Estats Units? De quina nacionalitat era el seu espòs i fill? Semblava realment interrogatori judicial i a la fi va enviar una carta que en resum deia que no podien donar-li cap suport ¡¡¡¡perquè ella era rica !!!! El tercer cas, el que potser molts de vosaltres heu patit com a turistes mexicans amb la seva visa en regla, acompanyats dels seus fills o néts la qual cosa no és impediment per ser maltractats per gent de la migració al sortir del seu avió; però no per algú de la supremacia blanca sinó per buròcrates agressius que a llegües es nota el seu ascendent llatí. Llavors com és el que en realitat hi ha en el rerefons de les protestes? Són els abusos policíacs? No és veritat que quan necessitem suport en contra d'uns traçuts, ¿qui està per ajudar-nos és la policia? Els policies que doblen el genoll ho fan per reivindicar les seves culpes? Els mals policies ¿són majoria o excepció?

Molts de nosaltres vam ser actors, o si més testimonis a l'inici dels seixanta, de manifestacions com les d'estudiants llatinoamericans en 1966 -La Havana- que buscaven solidificar els vincles amb obrers i camperols per lluitar contra l'imperialisme. I contràriament al que suposen els que parlen del 68 sense bases, va ser a Califòrnia -Universitat de Berkeley- on els estudiants van iniciar una aturada, amb la bandera inicial d'exigència de la llibertat d'expressió. El detonador ¿va ser l'assassinat de Martin Luther King, la guerra del Vietnam o qual altre? Temps després a França -sent president Charles de Gaulle, heroi de la segona guerra qui va visitar Mèxic i la UNAM- el reclam estudiantil es centrava en la llibertat de l'exercici sexual i les neurosis propiciades per la limitació de la seva tasca de desenvolupament juvenil, que amb tot i aquesta eufòria recolzava també el cessament de la guerra a Vietnam, i la descolonització de països, llatinoamericans i africans. En aquests casos quin era el detonador? Qui eren els grups interessats de fer créixer els moviments afegint qüestions racials com la sal i pebre del problema? Per què el somni bolivarià -moviment de Còrdova en 1918- de sobte ha tornat a la palestra tot i que està tan enterrat com el comunisme bel·ligerant de l'època en què la Unió Soviètica era actor de confrontació?

Si aprofitem el confinament per estudiar, veurem que els jueus van ser discriminats pels supremacistes blancs, però avui mateix alguns ortodoxos d'aquesta ètnia discriminen els palestins i també us sorprendríeu de quants governants de color -alguns egipcis o de Líbia- van estar al poder durant l'expansió de l'imperi romà que a final del dia era multiètnic, sense gran agenda pel color de la pell i en tot cas la seva desconfiança es centrava en "l'estranger" sent la seva major preocupació que es perdés a la identitat cultural a causa dels molts esclaus alliberats. Augmentaríem la nostra cultura a l'analitzar la concepció de l'església catòlica de segle XV sobre les races pures, i el que en l'auge del colonialisme van ser les castes i tota la varietat resultat del mestissatge, de manera tal que no podem ser absolutistes ni assenyalar que els blancs són victimaris i els negres víctimes, perquè més enllà del "mestre amb afecte" també és certa la realitat de personatges amb poc interès a ser subjectes cooperadors, cultes o preocupats per l'altre, sense importar que la pell sigui gairebé transparent o amb diverses tonalitats que ofereix la melanina.

El més greu d'això és el cúmul de vides que es perden, vaig conviure amb joves instaurats en tràngols heroics, que mai assumiran els seus errors, que van defensar amb la llibertat i vida la possibilitat d'elegir els seus mestres, les seves autoritats i l'organització dels seus partits. Els seus fills van acabar sent part de l'oligarquia que avui es combat, a l'anomenada generació sandvitx, li van succeir els júniors, després mil·lennis en bona part ninis i avui va darrere d'ells, una joventut -sobretot la femenina- buida i espantada, que encara no defineix si prefereix ser víctima o victimaris.