dimecres, 5 de agost de 2020

​Prou d’herois a 3,6 euros l’hora: reforma urgent del sistema sanitari

Genís Carrasco
Metge i escriptor

Però la crisi del coronavirus ha fet palès que el que en realitat tenim era una sanitat estructuralment empobrida i afeblida per una dècada de retallades ferotges i una infrafinanaciació insuportable. Si el sistema ha resistit no ha estat per disposar dels medis materials suficients sinó per comptar amb un professionals vocacionals, ben preparats i abnegats que han fet punys i mànigues perquè ens en sortíssim. Uns herois que, amb mascaretes reutilitzades a modus de gorgeres, bosses de plàstic a modus d’elms i guants de vinil a modus  de guantellets, s’han enfrontat al virus més sanguinari que ha conegut la Humanitat en el darrer segle. No tenim una de les millors sanitats del món però si tenim un dels millors collectius de professionals sanitaris del mon.

Hospital sanidad 02042018



Finançament ruïnós i empobriment dels professionals sanitaris

L'any 2009, quan van començar les retallades per la crisi, Espanya gastava gairebé el 7% del seu PIB en Sanitat. Avui gasta 6,2%. Això significa 7.600 milions de retallada de la despesa sanitària. El resultat és que mentre Espanya gasta 3.300 euros per persona en Sanitat, països com França en gasten 4.900 (un 49% més) i Alemanya gairebé 6.000 (un 81% més que Espanya).

El personal sanitari del nostre país, cada vegada més ofegat, ha hagut de treballar amb menys mitjans, amb major càrrega de treball i amb un sou molt inferior als dels altres països europeus del seu entorn. Només cal esmentar que un infermer especialista amb prou feines sobrepassa els 27.000 euros de salari anual i que un metge d’atenció primària en rep 51.000 euros l’any, mentre que un metge britànic en rep 126.000 euros, dues vegades i mitja més que els espanyols i un francès 99.000 euros, el doble que els nostres facultatius.

Durant la pandèmia les coses no han fet més que empitjorar. Per exemple, els metges contractats de manera extraordinària per la Generalitat Valenciana per al control de la pandèmia de han percebut un salari mensual de 1.121,34 euros. Un sou vergonyós per uns metges amb una gran preparació i dedicació. A més, els contractes que han  tingut aquests metges han estat temporals per obra o servei justificats per "acumulació de tasques d'interinitat Covid-19". Una ofensa sagnant per a la professió mèdica que posa de manifest les lamentables condicions laborals i econòmiques del collectiu sanitari.


El cas extrem dels residents de l’ICS

Cinquanta cinc residents de la Unitat Docent-Barcelona Ciutat de l'Institut Català de la Salut (ICS) van haver de deixar el seu treball a l'ambulatori i les guàrdies rotatòries per ajudar als hospitals. El seu miserable sou base és de 900 euros i el completen amb les hores de guàrdia. La seva sorpresa va ser veure amb la nòmina a la mà com el preu de les mateixes en cap de setmana es mantenia en uns ridículs 17,75 euros l'hora, però les d'entre setmana havien passat de 15 a de 3,6 euros l’hora. L'ICS allegava que en suprimir les guàrdies laborables pel canvi d’horari (torns esgotadors de 12 hores) totes les hores eren jornada ordinària i que els 3,6 euros són només un plus per horari nocturn o festiu.

Una excusa inacceptable que palesa el tracte humiliant que reben uns professionals als que els hi devem molt, en alguns casos fins i tot la vida.


Reforma urgent o rebellió de bates blanques

El president de Collegi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós; el president de la Societat Catalana de Gestió Sanitària, Pere Vallribera, i la presidenta de el Collegi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona, Paola Galbany, van presentar el passat dijous el "Decàleg per a la reforma de el sistema de salut de Catalunya". Una proposta realista i realitzable a les forces polítiques de l'Estat i de Catalunya per garantir que la salut de les persones sigui una prioritat real. El doctor Padrós comparegué a la Comissió per a la reconstrucció social i econòmica de Congrés dels Diputats per transmetre la necessitat de propostes de canvi en el sistema de salut públic a partir de les lliçons apreses durant l'emergència sanitària. Esperem que facin cas.


Vint i cinc mil milions d’euros per reparar un sistema malmès

L’esmentat document demostra que el sistema de salut públic necessita urgentment més recursos financers, uns 5.000 milions d'euros addicionals a Catalunya i uns 25.000 en el conjunt de l'Estat. El 60% dels mateixos s'hauria de destinar a millorar les condicions laborals dels professionals i a la dotació suficient de recursos humans. La resta (40%) caldria dedicar-lo a infraestructures, equipaments i tecnologia, amb especial atenció a l'avanç de la telemedicina, s'han considerat els intervinents.
Aquestes xifres estan extretes de l'estudi "La malaltia de la sanitat catalana: finançament i governança", elaborat pel catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra Guillem López-Casasnovas, i presentat el gener d'aquest mateix any.

A més calen canvis en la gestió sanitària. L'experiència de la COVID-19 ha deixat clar, segons el doctor  Padrós, el lideratge i el compromís dels professionals, de manera que les organitzacions i els sanitaris haurien de tenir autonomia de gestió i capacitat d'autoorganització, amb flexibilitat d'horaris i torns, minimitzant les tasques burocràtiques i impulsant la innovació i la tecnologia.  A més, el president del COMB ha apuntat que cal replantejar algunes "estructures rígides", com les de l'Institut Català de la Salut (empresa pública que gestiona els grans hospitals públics i gran part de l'atenció primària de Catalunya).

En el cas que els polítics no els facin cas, Padrós ha vaticinat que l'alternativa és un desastre que podria arribar a traduir-se en una rebellió de les bates blanques, i demostraria una "gran miopia" dels responsables de salut dels governs.


L’exemple francès

Mentre a França, un país on els sanitaris perceben el doble de salari que els nostres, el govern Macron aborda un pla d’inversions milionàries per a realitzar una "renovació profunda" del sistema de salut i una "revalorització significativa" dels sous dels sanitaris, aquí els polítics no han passat d’una retòrica buida sense emprendre cap acció per per atendre les urgents demandes del sector. Vergonya aliena.


Aplaudiments sí, però sous justos també

Els professionals no mengen dels aplaudiments dels ciutadans ni dels copets a l’esquena dels polítics. Comencen a aparèixer signes alarmants del desànim dels professionals sanitaris com el fet de que d’un total de 86 places de metge de Família i 45 de Facultatius Especialistes d'Àrea corresponents a 37 especialitats de la sanitat aragonesa hagin quedat desertes el 70% de les de metge de família i el 22%  de les d’especialista.

Els herois, aquests dies, no marquen gols ni omplen estadis; no multipliquen seguidors en xarxes socials ni esquiven paparazzis. Són metges, infermers, auxiliars, porta lliteres i netejadors anònims que han lluitat contra el coronavirus sense equips de protecció individual (EPIS), doblant  torns i percebent salaris miserables.  Se’ls ha batejat com els “àngels blancs” però fins i tot els àngels han de pagar el lloguer i la factura del supermercat. Si no es corregeix aquesta injusta situació, potser no estaran tan disposats a enfrontar-se abnegadament a una altra onada pandèmica després del maltractament que han rebut.

Cal que els ciutadans s’involucrin en les seves raonades demandes. Si no és així, la sanitat del futur pot estar abocada al desastre.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH