El cremallera de Montserrat reprèn el seu servei el dia de Sant Joan

La festivitat de Sant Joan ens porta una excel·lent notícia: la represa de l'servei de l'cremallera que puja des de Monistrol fins a la Santa Muntanya, que havia quedat interromput durant el confinament imposat a conseqüència de la pandèmia de coronavirus. Tant el cremallera, com el funicular de Sant Joan, tornen.

El primer cremallera de Montserrat va ser construït el 1892, gràcies a l'impuls dels pròcers barcelonins Román Macaya i Ròmul Bosc i Alsina i va revolucionar l'accés a la santa muntanya. Fins llavors només era possible fer-ho a peu o en semovent, però a partir d'aquest moment arribar als peus de la Verge es va convertir en un viatge confortable que, això sí, trigava gairebé una hora en cobrir els cinc quilòmetres de distància entre el monestir i el poble de Monistrol, a la vall del riu Llobregat.

Successives crisis econòmiques en els anys trenta i quaranta i el trastorn de la guerra civil van contribuir a descapitalitzar l'empresa, impossibilitada d'afrontar la necessària renovació de les seves infraestructures. En aquest context es va produir un greu accident el 25 de juliol de 1953 quan un dels combois es va precipitar marxa enrere, col·lidint amb els que el precedien i ocasionant vuit morts i un centenar de ferits. La sort estava tirada: al vell ferrocarril va sobreviure encara quatre anys fins que les autoritats van ordenar la seva clausura.

A la fi de segle XX el govern català, a través de la seva empresa Ferrocarrils de la Generaliat de Catalunya, va afrontar la reconstrucció del ferrocarril de cremallera en via mètrica amb la tecnologia més moderna. El trajecte entre Monistrol i el santuari transcorre en gran part per l'antic itinerari i durant el primer quilòmetre, el que va des de l'estació d'enllaç amb el ferrocarril Barcelona-Manresa, el sistema utilitzat és el convencional d'adherència, mentre que en els quatre restants és amb cremallera, el que li permet salvar en el seu recorregut una alçada de 550 metres amb una rampa mitjana del 15%.

Ascendir a Montserrat amb el cremallera no només permet evitar el destorb d'una carretera estreta i plena de revolts, sinó també la possibilitat de contemplar extraordinàries perspectives. Només sortir de Monistrol-enllaç el cremallera penetra en el nou túnel de la Foradada que travessa el turó de la Figa, amb un total de 160 metres excavats en roca viva.

Aquest túnel finalitza quaranta metres per sobre de l'antiga carretera de Monistrol i el Vilar i la boca de sortida connecta amb l'obra d'enginyeria més important del trajecte, el pont del Centenari, de 480 metres de longitud, que permet que el ferrocarril passi per sobre de la carretera i del Llobregat i s'endinsi en la zona urbana de Monistrol. Aquí està la segona estació, dotada d'espaiós aparcament per a autobusos i vehicles privats. A la seva sortida, els vagons s'encasten en el sistema de cremallera, per començar l'ascens per la muntanya. Passa pel túnel d'Ángel, a la sortida s'albira la imponent mola del Cavall Bernat i creua tot seguit per un pont elevat la carretera de Monistrol a Montserrat. El vell cremallera ho feia al mateix nivell que aquesta, mitjançant un pas amb barreres, atès per un empleat a què acompanyava el personatge més popular de la línia: el gosset Kuky, abillat amb gorra de ferroviari, que rebia alegrat les gosses grosses i noies que li tiraven els viatgers.

El trajecte segueix pel torrent de les Guilleumes, en què es veu la font del mateix nom i al quilòmetre 3 la via es desdobla per permetre l'encreuament amb el comboi que circula en sentit contrari. Des dels finestrals es contemplen dues noves fonts, les de Collcabiró i la del Cremallera. Poc abans de la fin el ferrocarril travessa el túnel dels Apòstols que, amb els seus dos-cents deu metres és el més llarg de tots, i al seu terme es creua amb el funicular aeri, altres dels mitjans d'accés a la santa muntanya, fins a aconseguir la estació final situada a l'antic torrent de Santa Maria, sota la plaça de la creu, sensiblement ampliada en ocasió de les obres realitzades. Al llarg de tot el recorregut, la panoràmica sobre la vall del Llobergat és, si no hi ha boira, magnífica i el viatger pot contemplar tranquil·lament, vigilant l'ascens pel vell camí de les Aigües dels pelegrins que encara prefereixen fer la seva romeria a peu.

Cal dir que Montserrat és la muntanya amb més mitjans de transport a grans pendents del nostre país. A més del cremallera i de l'aeri, disposa també d'un funicular d'arrossegament: el de Sant Joan i encara hi va haver un altre del mateix tipus, el de la Santa Cova i un d'aeri, el qual ascendia fins a la muntanya de Sant Jeroni.

Com a novetat per a aquesta temporada d'estiu, destaca el nou mirador de Sant Joan - geoparc. Situat a l'estació superior del propi funicular, permet una perfecta observació de la muntanya. A partir del mes de juliol hi haurà un espai expositiu renovat: el Centre d'Interpretació del Geoparc de la Catalunya Central i del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Aquest espai mostrarà la història de la característica muntanya de Montserrat, així com les seves condicions climàtiques, la fauna i la flora. També es podrà visitar de manera gratuïta l'exposició del cremallera situada a l'edifici de l'antiga estació de Monistrol - Vila, recurs ideal per a aquells que vulguin descobrir la seva història a través de documents gràfics i objectes de l'antiga línia d'aquest mitjà de transport.

Els bitllets s'adquireixen en les taquilles de l'estació de Monistrol - Vila (on hi ha un aparcament gratuït per als usuaris del tren cremallera) i el bitllet combinat Tren des de Barcelona + Cremallera es pot comprar a l'estació de FGC de Plaça Espanya, a Barcelona . Els horaris del servei del Tren Cremallera estan adaptats i la freqüència de sortida serà cada 30 minuts, excepte els caps de setmana de 10 ha 13 h, que tindrà una freqüència de 20 minuts.

Podeu consultar tots els horaris a www.cremallerademontserrat.cat

I una última dada: a Europa funcionen 18 cremalleres, la major part d'ells a Suïssa i només dos a Espanya, tots dos a Catalunya: el de Montserrat i el de la vall de Núria. Tots ells són un mitjà de transport insubstituïble per salvar desnivells notoris.