El bonàs de Junqueras s'ha tret la careta

No sé qui va dir que "hi ha persones que parlen per no estar callades", encara que el que surt de la seva boca amagui una hipocresia tal que més li valdria anar-se'n de passeig per comprovar els avantatges que això produeix. N'hi ha que, acudint a missa, creuen que tots els seus pecats els seran perdonats. No parlem quan aquestes persones es dediquen a la professió més hipòcrita com és la política, i més més si és possible quan estan en plena campanya electoral, quan qualsevol exabrupte que atregui vots, els acompanya al llarg i ample de la mateixa.

Aquest dilluns, Junqueras feia unes declaracions sobre la marxa del Rei emèrit Joan Carles I "L'Espanya irreformable i corrupta de sempre". Una afirmació desafortunada, el mateix que aquella altra de "Espanya ens roba". Doncs no és així, en tot cas serà el govern que no aporta els diners necessaris a Catalunya, que no és el mateix. Aquesta frase que es va utilitzar molt per alguns polítics catalans irresponsables va fer impacte per perpetrar més encara la divisió de la societat catalana.

Els que roben són els polítics que, valent-se dels seus càrrecs, cobren comissions de les arques públiques i afavoreixen als seus germans en empreses nacionals. Aquestes corporacions espanyoles que tant critiquen i que són esperonades per determinades administracions. Són els polítics que s'endollen als seus parents, amics, militants i simpatitzants. Són els que demanen que tots els serveis siguin públics, perquè viuen del que és públic i no coneixen el que és la necessitat de rendibilitat en l'empresa privada, que de no complir et porta a la porta de sortida.

A l'administració o a les empreses públiques, no demanen responsabilitat, ni fan fora els gestors que porten anys donant perdudes, perquè els massatges es paguen amb els impostos de tots. Així va ser fins que va arribar la Llei Montoro, que deia que les empreses públiques que donin perdudes dos exercicis seguits hauran de desaparèixer, cosa que no s'ha complert perquè els equips de govern fan miracles amb els comptes. Deia Quevedo que "la hipocresia exterior, sent pecat en el moral és una gran virtut política".

No entraré en els últims fets de Joan Carles I, a qui la justícia seguirà els passos per jutjar-lo, tot i que no resideixi a Espanya, però és curiós que qui més ha de callar siguin els que a hores d'ara portin la bandera del linxament. En un país "normal", Pablo Iglesias, el vicepresident de el govern implicat en un cas d'acusació falsa sobre la seva exadvocat perquè no es va prestar al seu joc brut, hagués dimitit. No obstant això, ell segueix amb total normalitat, com si el tema no anés amb ell. Però no és l'únic, hi ha uns quants torquemades més

El 2015, quan la Unitat de Delinqüència Econòmica iniciava l'operació "contra" la família Pujol, i Junqueras criticava l ' "ús polític" del tema, sense entrar a valor el robatori familiar. A posteriori, quan van sortir les xifres del gran robatori, tampoc va posar cap qualificatiu a l'espoli més gran que ha realitzat un president de la Generalitat i tota la seva família, enriquint sense cap tipus de pudor. Com qualifica l'espoli econòmic dels Pujol? Aquí, ni ell ni la resta de partits fan sagnin de el tema, perquè no els interessa. Per contra, Junqueras aprofita qualsevol ocasió per atribuir-li a Espanya la culpa de tots els mals de Catalunya.

Dir el que ha dit Junqueras és d'un insensatesa i hipocresia digna d'algú la moral deixa molt a desitjar. Deia la meva estimada Mafalda que "en aquesta societat seràs jutjat no per qui ets, ni pel que ets, sinó pel que aparentes ser, pel que fas servir, per la teva aparença i pels teus actes, encara que no siguin sincers" Així que Junqueras , quan diguis "l'Espanya irreformable i corrupta de sempre"., canvia Catalunya per Espanya. No pot calar la idea que "aquests que ens roben són de casa i els altres són d'Espanya".

La doble moral no és pròpia d'un catòlic practicant. Encara vagis a Montserrat, Junqueras, et pots acabar cremant a l'infern.