Senyors feudals tecnològics davant el Capitoli

Sí, però no pensin que van pujar junts la famosa escalinata de l'edifici emblemàtic de el poder legislatiu USA, a la banda de la seu de la Cort Suprema. Ni que es van fer una foto junts. Es va tractar, com correspon cada vegada més als temps que corren, d'una sessió telemàtica. Els caps d'Amazon (Jeff Bezos), Apple (Tim Cook), Google (Sundar Pichai) i Facebook (Mark Zuckerberg) van respondre per 'retre comptes' de les seves pràctiques comercials davant els pares de la pàtria nord-americana. Les qüestions van ser de 'baix perfil' referides als seus al·legades pràctiques anticompetitives i de posició dominant en els mercats, i de crítiques per les seves posicions polítiques anti-conservadores (anti-Trump, convindria precisar, per part d'alguns mitjans influents propietat d'algun d' els senyors feudals). El mateix New York Times les va qualificar com 'preguntes marcides' ( Withering questions ), volent significar el ranci i desfasat de la mateixes en un món que ja va canviar d'època.

En realitat va ser més aviat una sessió per retre homenatge parlamentària per part dels nous senyors feudals tecnològics (SeFTec), sabent que el seu poder i influència són ja intocables. Respecte als diners, les xifres poden semblar marejadores però convé donar alguna dada de contrast perquè el lector arribi a entendre el seu valor en la vida socioeconòmica dels temps que corren. Resulta que quan les economies dels països més industrialitzats s'enfonsen, les companyies dels SeFTec es van anotar en un sol dia (28 de Juliol, dia de l'audiència parlamentària) unes plusvàlues latents de més de 16.000 milions d'euros . Equival aquesta quantitat a més de sis vegades el cost anual del recentment implementat a Espanya programa mínim vital. Cal recordar que s'espera que aquest ingrés bàsic arribi a uns 850.000 llars en situacions de vulnerabilitat i pobresa (la quantia oscil·la entre € 460 euros per adult i € 1015 euros per a una família de cinc membres).

Si prefereixen una comparació alternativa, consideri que aquestes plusvàlues generades en un sol dia van arribar a una xifra equivalent a el pagament de la vuitena part del total de les pensions a Espanya, l'import suposa el desemborsament major del nostre Estat de Benestar (al voltant de l'12% de l' PIB, com era abans de l'enfonsament de la nostra producció a conseqüència de la pandèmia). La crisi provocada pel Coronavirus delimita nítidament les fronteres dels que guanyen i perden. Inequívocament, els SeFTec guanyen, i molt, i els Estats nacionals perden, també molt.

La veritat i veritat és que després de l'enlairament de l'anomenada quarta revolució industrial (Indústria 4.0), la renovada estructuració socioeconòmica ha potenciat l'autonomia de les corporacions i ha reforçat el poder de la tecnoestructura. S'ha consolidat, així, una situació oligopolista en la qual els poders públics són acceptats en el seu paper subsidiari que permet l'activitat dels nous senyors feudals corporatius sense més traves ni sobresalts (coadjuvant, per exemple, mitjançant l'obsessiu control neoliberal de la inflació i acceptant-la filosofia de el creixement econòmic il·limitat). En realitat, la governança privada de l'economia persegueix imposar modes de vida i expectatives fiscals als ciutadans segons els seus propis paràmetres culturals i organitzatius.

El poder corporatiu dels SeFTec es manifesta també en la seva capacitat d'aprofitar-se de el sector públic en interès propi. Els nous senyors feudals integrants de les elits econòmiques disposen creixentment de recursos i canals d'influència per maximitzar els seus comptes de resultats mitjançant recompenses propiciades pels diners dels propis contribuents a través d'ajudes fiscals. Ja el 1995, als EUA es calculava en 8.500 mil milions (milers de milions) de dòlars anuals els diners públics que les corporacions i els plutòcrates rebien de govern nord-americà mitjançant tota mena de subsidis (subsidies), (Handouts), deduccions i escapatòries fiscals ( tax breaks, loopholes), o senzillament enganys (ripoffs) i fraus (scams). El creixent destinació dels ingressos elevats (tant del capital, i en menor incidència quantitativa de la feina) va a mans de les mateixes gents, que s'aprofiten de les seves capacitats d'influència i practiquen impudorosamente l'homogàmia societària.

Amb les seves activitats de pressió legislativa, mitjançant l'acció de potents lobbies, els SETEC aconsegueixen l'aprovació de lleis que fins i tot eliminen la competència entre corporacions i s'aguditza el procés de oligopolització que ja ha assolit proporcions globals. La capacitat de persuasió ideològica de les elits tendeix a aplanar el compliment dels seus objectius. Així va succeir amb la desregulació financera durant els anys d'Alan Greenspan al capdavant de la Reserva Federal nord-americana (1987-2006), la qual cosa va facilitar un tipus de creixement on el àvid enriquiment prevalia sobre qualsevol altra consideració, fos la creació d'ocupació 'decent' o la reducció de les desigualtats socials.

Amb la creixent robotització de les nostres democràcies, la gestió dels grans paquets de big data la acumulen avui els grans monopolis i els SeFTec. Mitjançant l'ús d'una informació tal, els nous senyors feudals corporatius no només poden fer anàlisi de màrqueting i estratègies mercantils. Els seus sofisticats estudis d'investigació social superen la capacitat en molts casos del que poden dur a terme els organismes públics. Per això les grans corporacions esdevenen cada vegada més poderoses i intocables. Davant tal estat de coses, poc poden fer els Estats nacionals, tal com els hem conegut fins ara. El fenomen dels populismes s'ha de veure com una conseqüència desesperada per frenar les manetes del rellotge i rescatar l'Estat-nació westfalià de les golfes de la història. Vana tasca en un món globalitzat on el transversal condiciona irremissiblement les opcions individuals dels països. Certament els nous SeFTec no s'han inclinat davant el poder representat pel Capitoli en el seu recent xat telemàtic.

Entre tant, caldria preguntar-se per Europa i els SeFTec. De manera no poc ingènua, es parla de la sobirania tecnològica continental davant dels interessos i accions corporatius de les grans empreses tecnològiques de matriu nord-americans. Aquestes ja han consolidat el seu poder i influència en el país nord-americà i ho fan de manera creixent en països subordinats com el Regne Unit. No trigaran a incrementar la seva presència oligopolista a Europa. Davant d'això l'opció és la d'actuar cada vegada més units en defensa del Model Social Europeu, o confrontar un escenari en el qual la UE quedi engolida per les noves relacions feudals corporatives globals.