FILAC, Banc Mundial i la depredació dels pobles indígenes

Per a ningú és desconegut que l'ens financer internacional denominat Banc Mundial (BM), en la seva aposta per expandir el hegemònic sistema econòmic neoliberal, va finançar i finança infinitat de projectes extractius que ocasionen violents conflictes a pobles indígenes. Fins i tot, diversos d'aquests projectes (privats, públics o mixtos) van ser i són letals per a defensors / es de drets dels pobles indígenes.

La defensora indígena lenca, Berta Càceres, a Hondures, va ser assassinada, el 2016, per organitzar resistència comunitària pacífica a el projecte hidroelèctric Aigua Zarca, finançat per BM.

Un mes després d'aquell fatídic crim, el llavors president del BM, Jim Yong Kim, en un acte públic, Nova York, va qualificar aquest crim com "un incident" inevitable en els seus projectes. [1]

Com a conseqüència d'aquest cúmul d'accions o omissions atemptatoris contra els drets dels pobles indígenes en els projectes finançats pel BM, el rebuig cap a aquest ens financer en els territoris indígenes i sectors socials comença a créixer. I, per intentar legitimar-se en el món indígena aquest organisme financer recorre a FILAC.

El Fons per al Desenvolupament dels Pobles Indígenes d'Amèrica Llatina i el Carib (FILAC) és un organisme internacional de dret públic creat pels caps d'Estat i de Govern d'Iberoamèrica, el 1992. El seu objectiu és donar suport al autodesenvolupament dels pobles i comunitats indígenes a la regió. Funciona amb representació paritària de pobles indígenes i governs. [2]

A FILAC vaig conèixer a Guatemala, el 2019, quan organitzava la realització de reunions amb alguns indígenes maies per justificar un projecte de la FAO en aquest país, sota la retòrica de "consentiment previ, lliure i informat".

A l'inici de la pandèmia, FILAC em va enviar una convocatòria buscant candidats indígenes per "finançar-" un compte a la plataforma comunicacional de zoom.us o altres. Més, no conec d'aquesta entitat que, ara, busca constituir-se en el vehicle de les representacions i voluntats dels pobles indígenes davant els grups financers i estats.

Segons publicacions oficials de FILAC, aquesta entitat "mixta" busca constituir-se en l'únic organisme internacional especialitzat en la promoció de el desenvolupament indígena a la regió. I, amb finançament de grups bancaris anti pobles indígenes com BM, BID, i altres recluta alguns acte nominats líders o dirigents indígenes perquè agents d'aquests grups financers els adoctrinin i els enviïn cap als pobles indígenes com doctriners neoliberals.

Únicament per a referir com a exemple, per motiu del Dia Internacional dels Pobles Indígenes, 2020, FILAC convoca indígenes a un "Diàleg Regional" virtual on el conferenciant principal és ni més ni menys que el vicepresident del Banc Mundial (Humberto López), al costat de representants del BID. [3] Un altre succés cridaner és el reclutament que fa d'alguns professionals i dirigents indígenes perquè catedràtics espanyols els capacitin en com defensar drets indígenes ni més ni menys que a la Universitat Rei Carlos III.

Aquestes i altres constatacions ens indiquen que els predadors de drets i de pobles com BM, ara, estan utilitzant a organismes "pro indígenes" per continuar adoctrinant i desactivant les legítimes accions de resistència en els territoris davant la violenta invasió neoliberal sense consentiment.

Els pobles indígenes, des dels nostres territoris i finestres digitals d'opinió, hem de tenir la claredat que entitats públiques creades pels governs com vitrines de "representacions" indígenes, sense consulta / consentiment previ dels pobles, són il·legítims i il·legals (segons continguts del Conveni n. 169º de l'OIT). Molt més quan aquestes entitats recluten suposats dirigents o representants indígenes per adoctrinar en la condició de colonialitat aprofitant-se de l'estat de necessitat d'aquestes persones.

[1] Vegeu https://www.youtube.com/watch? v = tJWZ102R4LA (al minut 1:01)

[2] Vegeu, https://www.filac.org/wp/que- és-el-filac /

[3] Vegeu, https://es.scribd.com/ document / 471.706.956 / FILAC-Di-a- Internacional-de-PPII-2020