Màscares

Transformar els trets facials per dissimular les ferides -per cremades per exemple en el fantasma de l'òpera- o la identitat en una reunió com les realitzades per anys a Venècia o simplement amagar temors o aspiracions darrere d'alguna cosa visible que pot ser senzill o rebuscat, ha estat matèria d'estudi i investigació de psicòlegs i sociòlegs des del segle passat i tota mena de curiosos pels segles dels segles. Els grups primitius feien servir caretes emulant animals de la feresa i fortalesa desitjaven fer-se; per la qual cosa utilitzar màscares de tigres, ossos, àguiles i qualsevol altre animal del seu món circumdant els permetia amagar el temor per l'amenaça i baratar-lo en suposada força similar a la de l'animal que en la seva cara portaven, com a símbol i escut protector. Amaga totalment o parcialment el rostre, és un dels costums més antics s de la humanitat. S'ha fet amb fins cerimonials, festius i fins defensius.

La creativitat va des de la simplicitat ornamental fins a representacions plenes de simbolismes com les que ens regala el teatre grec o les festes dionisíaques, sense detriment de les màscares usades per egipcis i romans. Però més enllà de les utilitzades amb propòsits cerimonials o festius i d'altres que sí en canvi produeixin por a l'opositor, hi ha "caretes" protectores, google i lents com les dels treballadors contra elements que podrien fer-los mal la cara o algunes parts d'aquest; tal és el cas de la feina de ferrer, el soldador, pintors, fusters, obrers, joves estudiants a classe de química, els tècnics d'aparells amb energia nuclear entre d'altres. Per descomptat les màscares per protegir els pulmons i en general el cos de gasos verinosos -indispensables als soldats de les dues guerres de segle passat- a més d'aquesta funció feien que el portador no fos reconegut. Què mou als manifestants -feministes, ecologistes, antigovern etc.- optar per usar una màscara gairebé sempre negra i de tela? Què pretenien ocultar els zapatistes, amb l'ús de les seves màscares que a final de comptes es van convertir en un magnífic negoci artesanal?

Si assumim que en el llatí no clàssic "mascus" és una mena de fantasma i bufó és un home amb una màscara, resulta pertinent acceptar que aquest additament té una intenció bàsica d'ocultació, vinculat al temor que alguna cosa ens passi o que algú ens descobreixi. La majoria dels lluitadors, a més de triar un pseudònim que pugui aterrir contra, procuren cobrir el seu rosto amb una disfressa similar al nom de batalla perquè l'oponent, no pugui descobrir ganyotes de dolor o ensurt. L'ús d'aquestes modernes màscares trucades a Mèxic cobreix boques ¿és un dels factors que donen avantatges als delinqüents dedicats a assaltar transport públic i restaurants? ¿Els legisladors mexicans i els fiscals saben que hi ha països on usar màscara es converteix en una agreujant contra el delinqüent?

Hi ha qui suposa que una màscara dota el portador de forces superiors de vegades fins sobrenaturals, sobretot si es tracta de personatges amb necessitat de projectar les seves emocions subconscients. La sèrie Missió Impossible és una mostra de com la millor eina per vèncer el mal és justament la màscara de làtex que l'heroi de la sèrie porta per obtenir avantatges per sobre el malvat pervers del capítol corresponent. La resta del seu equip pot no portar alguna cosa que protegeixi la cara, però aquest sentiment de superioritat a l'ésser projectat de manera inconscient pel líder els fa creure que ells també posseeixen tal sentit de superioritat com si tractés d'un casc protector invisible que defensa les seves orelles, ulls, cap i en general pot cobrir les seves limitacions o temors interns.

En els primers temps les màscares eren d'escorça d'arbre; es tenen mostres d'altres fabricades en cuir, en guix, d'ivori i tota mena de materials [1], que puguin cobrir tot o només part la cara com els antifaços; però el fet és que les màscares, antifaços o cobreix boques en general serveixen per: Proveïment d'una font d'aire respirable o qualsevol altre gas oxigenat i fins a evitar males olors; protecció de la cara contra objectes volàtils en ambients perillosos, al mateix temps que permeten la visió; protecció de pulmons i òrgans interns, per a ús en quiròfans, sota l'aigua, a grans altures per a pilots aeris, per anestèsia, per ressuscitació cardiopulmonar, per evitar ferides en esports com esgrima, esquí o futbol americà i per descomptat les invisibles molt estudiades pels especialistes dedicats a la teràpia Gestalt que es vinculen amb l'ego i permeten a qui diu no necessitar una careta, facilitar el complicat art de relacionar-se amb els altres de forma madura. Que tan perilloses són aquestes màscares invisibles?

Contràriament al que es pensa en particular tractant-se d'aquestes màscares emocionals, més que protegir-nos ens debiliten, sobretot si qui les fan servir busquen obtenir el reconeixement. Encaixar fent el que suposadament s'espera de nosaltres -ser forta, incorruptible, honest, popular, lletrat, savi- usant una màscara invisible limita el nostre contacte amb la realitat, amb els altres, ja que oculten la limitació d'analitzar i tractar els mecanismes construïts per amagar les nostres ferides o traumes, potser en la infància o al llarg d'una vida en la qual mai ens permetem veure'ns a l'espill sense aquesta màscara.

[1] En el Llibre de les màscares de l'antiquari i col·leccionista, Francesco Ficoroni s'observen els diferents tipus de màscares que es feien servir al Teatre medieval, així com les que es feien servir en l'art funerari romà