dissabte, 31 de octubre de 2020

Superar el perill que aguaita

José Molina Molina
Doctor en Economia i Sociòleg. Membre d'Economistes Enfront de la Crisi i de Transparència Internacional i expresident del Consell de la Transparència de la Regió de Múrcia.

Al Palau de la Ciutat de Siena hi ha una pintura de Lorenzetti coneguda com Al·legoria de la bona i de el mal govern. El bon govern es representa amb una escena en la qual l'organització i la cooperació són els eixos principals del funcionament de les ciutats. I en la seva rèplica, el mal govern o captiu -què encertada expressió- la imatge mostra el desordre i la disbauxa, un caos en el qual no és possible posar ordre. Una imatge allunyadíssima de les reflexions de Titus Livi: "govern i poble perillen amb la discòrdia, però amb la concòrdia gaudeixen de bona salut".


Mask against Coronavirus Sènior woman wearing mask to protect from Coronavirus



Avui hi ha molts intents lloables perquè avanci el bon govern, però que es llancen des de plataformes poc apropiades: els butlletins oficials. Les institucions públiques haurien de fer menys ostentació de projectes i aplicar més accions compartides, com aconsellava Titus Livi: "govern i poble".


Així ho han entès els que han deixat les declaracions i propostes oficialistes i s'han posat a dialogar amb la ciutadania. Al Regne Unit i a França han estat els parlaments -i no el ministre de torn- els que han pres la iniciativa i començat a buscar el contacte directe. Ho han fet amb un mètode de selecció aleatòria per tenir una mostra de tota la població incloent les seves diferents situacions, professions, ètnies o llocs de residència. Amb una mostra inicial de 30.000 persones es va arribar a seleccionar un centenar de més de 16 anys que desitgessin participar, excloent als que tinguessin relació amb les institucions o el poder. Han estat escoltant, han realitzat preguntes i han assenyalat respostes. La democràcia és possible sempre que de veritat la vulguem posar a el dia.


Tenim governs capaços d'avançar? Per moltes declaracions que facin, si no hi ha unió amb el poble la democràcia no funciona. I hi ha governs incapaços de millorar perquè el seu motor, la funció pública, no sintonitza amb aquests reptes. És l'entropia que s'observa en la rèplica de el mal govern: un sistema sense estímuls per integrar govern i poble, que impulsi noves formes d'organitzar-se de manera concorde als Objectius 2030. I si no sabem orientar-nos per les sendes de la participació estarem abocats a un mercat i un consum entròpic, el que és avantsala del malestar social, les desigualtats i la desocupació. I es mantindran governs còmplices de la retallada dels serveis públics, de la sanitat pública i de l'educació pública.


El Postcovid-19 necessita respostes, i abans de respondre cal pensar. Pensar en comú, perquè les respostes han de ser col·lectives si s'aspira a una societat amb una nova cultura i un sistema diferent de vida, que s'allunyi d'especulació i de pilota, i es basi en la intel·ligència col·lectiva.


Amb el pas el temps, generació rere generació, evolucionem com a individus: el desenvolupament de les tecnologies ens va canviat, el nostre cervell evoluciona i canviem la nostra forma de veure la vida perquè hi ha nous estímuls. Vides diferents i cervells diferents, que generen noves bretxes que cal suturar. I una bretxa important és que mentre que els poders públics parlen de bon govern, la ciutadania pensa que les seves pràctiques són corruptes: alguna cosa està fallant i el pitjor és que no es pren nota per rectificar.


Vivim a una velocitat de vertigen, però les estructures públiques són obsoletes, i mentre no solucionem aquesta bretxa estem en el dilema de ¿Progrés o regressió? Que és el mateix que parlar de governs competents o incompetents, de submissió dels més febles o de ciutadans forts que saben defensar-se del despotisme. Es parla molt de llibertat, però només som lliures quan la societat defensa els seus drets i sap que és fonamental no deixar-se seduir per qui no governa perquè tots progressin.


El Covid-19, al tancar fronteres i confinar-, ens ha deixat un món travessat per les xarxes, l'ordinador, el mòbil i la televisió intel·ligent, i estem descobrint que sense necessitat de sortir podem ser més cosmopolites. Com Kant, qui mai va sortir de la seva ciutat natal i va ser un dels filòsofs de pensament més universal. Assumim que el repte és precisament no tancar les nostres ments i saber que, si volem posar-nos fora de perill, no es pot acceptar que hi hagi dubte sobre la resposta al dilema progrés o regressió. I, en conseqüència, que es posi en suspens la democràcia, per molt justificat que estigui l'estat d'emergència.


Un desastre sanitari s'ha convertit en una ruïna econòmica, i les conseqüències polítiques d'aquesta crisi són increïblement difícils de predir. Per no desintegrar-nos i autodestruir-nos, hem d'adoptar polítiques del comú, amb l'objectiu d'apropar-nos al que aconsellava Titus Livi: poble i govern en concòrdia. Aquesta és la clau. Les vacunes són una solució, però aprofitem per pensar també que cal evitar els processos destructius que aboquen a la depressió i a l'autodestrucció. I per això no hi ha vacunes.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH