diumenge, 20 de setembre de 2020

El primer viatge

José Luis Meneses

Em vaig obrir pas, a cops de colze, entre els viatgers que aspiraven a ocupar l'única plaça d'un angèlic vol que esperava impacient l'arribada del privilegiat passatger. Jo, era un més entre els que corrien esgotats per tanta nit de luxúria i disbauxa. El meu lamentable estat em feia veure milers d'adversaris, què dic, milions, i tots amb el mateix objectiu: "una plaça per al viatge més singular de la vida". Alguns, desanimats, van desistir en l'intent. D'altres, vam haver de superar nombrosos obstacles, transitar per vies estrets i suportar les agressions dels guardians del destí. Sense ànims de presumir ni de atribuir-me mèrits que no tinc, va ser aquest tret de la meva incipient personalitat, la picardia, la qual zigzaguejant pel fosc camí em va ajudar a arribar a la meta ansiada. L'altra part de mi, la que m'ha donat figura i un bon estat físic per a tan llarg viatge, m'esperava a la passarel·la d'embarcament i va voler l'atzar que fos jo i no un altre el que, amb una abraçada divina, em convertís en la unitat absoluta i indivisible que avui segueix caminant pels camins d'aquest món.


Luma pimentel 1vnB2l7j3bY unsplash


Nou mesos va durar el viatge pels mars del silenci. Era tan petit i tan tendre, que encara no disposava de les paraules per descriure les infinites sensacions i experiències que vaig viure en aquells moments. No les tenia per etiquetar els fets i és només per això, que no puc recórrer a elles per recordar i explicar-vos, amb detalls, aquest primer viatge que nia a les profunditats del meu cervell. Però va succeir i avui conviu, en les cavernes del silenci, amb els instints més bàsics heretats dels meus avantpassats.


L'única estratègia que puc utilitzar per accedir als fets que van esdevenir en aquell transcendental viatge, és l'anàlisi comparativa entre el que vaig haver de sentir i les numeres experiències de tots els colors, formes i mides que he tingut a caminar per la vida amb l'ànim encesa i els ulls oberts. Quan em poso a això, noto com el meu cos es corba sota els llençols fins gairebé arribar a la postura d'un fetus. No trigo a tornar a sentir la calidesa de les plàcides aigües dels mars del silenci mentre una llum tènue i tamisada congrega, en un sol veure, l'ocàs i l'alba. Torno a sentir com una flama ambarina i sublims aromes enlluernen els meus sentits, mantenint apaivagada la set, la fam, el sexe i els meus instints malèvols. Sobre la pell, rosada i tendra, sento de nou les harmòniques palpitacions d'un cor inquiet. La seva dolça melodia es concentra i s'expandeix sembrant de felicitat tots lels racons de l'ànima. En un lloc de la meva ment, en el qual nien els records que no recordo, va quedar tatuat aquest missatge en el silenci: "Viatger privilegiat, vas conèixer la felicitat absoluta i vas gaudir d'un amor immens. No tornaràs al paradís, però pots buscar en el viatge de la teva vida tot allò que et faci mereixedor del regal que vas rebre, la teva existència "


Mai, en cap altre viatge, he sentit ni sentiré plaer tan intens. Sé, perquè estic entenimentat, que no tornaré al paradís que vaig perdre, però va ser tan especial aquest destí que avui, complerts els setanta, segueixo buscant en tots els llocs i moments experiències que em recordin que vaig ser immensament feliç sense saber-ho. Agraeixo als meus pares i a Déu, que cohabiten en pau i harmonia esperant-me  en la llunyania de l'univers, l'oportunitat que em van donar de fer aquest primer viatge per conèixer el cel. D'allí vinc.


Estimat lector i entranyable company, busques insistentment la felicitat perquè la vas tenir. Tu també vas fer aquest viatge.


logo insolito

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH