Un autòcrata global menys

S'han abocat tones de tinta i de paper sobre les últimes eleccions presidencials als EUA i, no hi ha dubte que encara se seguirà escrivint molt més sobre aquesta. Les anàlisis i els comentaris a les xarxes socials han estat molt prolífics i han tingut com a objectiu o, bé com una causa col·lateral, rellevar la importància del que estava en joc en aquestes eleccions tant per a la societat nord-americana com per la comunitat internacional. No era una elecció més, no era innòcua la seva rellevància, per contra, adquiria una importància internacional vital.

3 de novembre de 2020: eleccions presidencials de terror

Però tornant a aquest i a les eleccions nord-americanes. Novament les més variades enquestes no van encertar correctament. Donaven per guanyador a la dupla Biden-Harris per un ampli marge sobre l'actual president i vice Trump-Pence. En els fets, després de diversos dies d'espera es lliuren els resultats electorals finals dels estats federats. No hi ha cap dubte el triomf de Biden-Harris. És conegut, que els EUA té un sistema electoral per elegir el president i vicepresident @ bastant diferent al que a Amèrica Llatina estem acostumats. Es vota per electors o delegats estatals en cada un dels 50 estats, els quals integren el Col·legi Nacional Electoral el qual està compost per 538 membres. El guanyador de l'elecció d'un estat s'emporta tots els electors. Per guanyar la presidència es necessiten 270 electors. Biden ha arribat 306 vots electorals per sobre els 232 de Trump.

Fins al moment, els Demòcrates romanen amb majoria a la Cambra de Diputats, no així al Senat, on els Republicans tenen una lleu majoria per sobre els Demòcrates. Important és assenyalar que hi ha hagut una important participació electoral que s'acosta a més de 160 milions d'electors (66,8% del padró electoral). En el vot popular el candidat demòcrata ha aconseguit 77.965.842 milions de vots el que és el 50,8%, mentre el candidat republicà rep 72.648.931 que representa el 47,4% votació gens menyspreable per al candidat republicà. La diferència de vot popular dóna a Biden aprox. de 5,3 milions de vots per sobre Trump. Però, sabem que el vot popular no decideix l'elecció presidencial, sinó l'obtenció dels delegats estatals, i aquí està la veritable contesa electoral. També és destacable la sorprenent quantitat del vot anticipat i per correu dels ciutadans nord-americans (35,9 mill. I 64,8 mill, respectivament). El cronograma després d'aquesta contesa electoral és el següent: el 14 de desembre el Col·legi Nacional Electoral certificarà els vots emesos assenyalant la victòria de Biden-Harris; el 6 de gener de 2021, el nou Congrés avalarà els resultats electorals; i el 20 de gener serà la cerimònia d'investidura del nou president, el qual jurarà davant el Tribunal Suprem de la Nació.

L'estratègia de Trump enfront de la seva derrota

El mal tractament de la pandèmia del COVID-19 (prop 11 mill. I mig de contagiats i amb 250 mil morts), i els seus efectes en l'economia nord-americana van iniciar l'ensorrament de les projeccions electorals de Trump que abans de la pandèmia s'observava assegurada seva reelecció. Trump previ a l'elecció va assenyalar que hauria frau electoral per part dels demòcrates, interpel·lant el vot per correu. Trump ha intentat per tots els mitjans judicialitzar el recompte dels vots, i dur a través de diferents demandes al fet que sigui la Cort Suprema la que decideixi qui és el guanyador d'aquesta elecció. El president en exercici es nega rotundament a reconèixer la seva derrota davant Biden i intenta per tots els mitjans impedir que els equips del candidat triomfant iniciïn -com és el costum- el procés de transició de la gestió governamental. Els exabruptes de president Trump són coneguts nacional i internacionalment. No podem oblidar-nos l'empenta que el president Trump li dóna al primer ministre de Montenegro a la reunió de l'OTAN al maig de 2017 per posar-se en la primera fila dels líders d'aquesta organització. El mal tracte als mitjans de comunicació crítics a la seva gestió ha estat una constant en aquests darrers anys. És per això, que aquests atacs a la institucionalitat democràtica dels EUA estan sent observats amb molta preocupació per la comunitat nacional i internacional aixecant serioses crítiques a l'accionar de Trump pel que significa el erosionar la democràcia nord-americana, desacreditar les institucions d'aquest país i , polaritzar políticament a la societat.

L'herència de Trump

La gestió de president nord-americà en matèria internacional amb el seu "America First" ha estat observada amb extrema intranquil·litat per les grans economies i pels organismes internacionals i, multilaterals. El balanç dels 4 anys de gestió de l'actual administració ha estat desastrós en els més diversos plans: aïllar als EUA de la gran majoria dels organismes multilaterals. És llarga la llista dels desencerts de l'administració Trump en el terreny del tractament amb la comunitat internacional, entre d'altres: va retirar als EUA del TPP; anunciar la retirada de l'Acord de París contra el Canvi Climàtic: marginar a país de l'Pacte Mundial sobre Migracions i Refugiats; enmig de la pandèmia del Coronavirus es va retirar de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), combatent-tenaçment. D'altra banda, va trencar relacions amb l'Iran, tensionar les relacions amb els històrics socis a la Unió Europea i, es va embarcar en una guerra comercial sense precedents amb la Xina. En el pla nacional, l'economia que la presidència d'Obama l'havia deixat en ordre i creixent no va tenir l'espectacular impuls que Trump havia promès sobretot amb els danys col·laterals de la pandèmia del coronavirus, gestionant de manera absolutament ineficient les polítiques sanitàries pel que fa a la pandèmia.

consideracions

Tornant al títol d'aquesta columna, un autòcrata o, un perdonavides molt important de la política internacional abandona les esferes de poder. S'espera que en última instància Trump cedeixi i reconegui la seva derrota. No hi ha cap precedent que aquestes eleccions van ser arreglades pels Demòcrates. La no reelecció de Trump és un cop dur als corrents ultranacionalistes i xenòfobes a nivell internacional els que miraven al president actual dels EUA com un exemple a seguir.

Àrdua serà la tasca del nou president Biden de recompondre els llaços amb la comunitat internacional i, de restablir l'harmonia social i política d'aquesta nació.