El Pescallunes i el Nadal en temps de pandèmia

Quan falta poc més d’una setmana pel Nadal, les dades epidemiològiques i assistencials no són gaire optimistes. Més de 300 pacients ingressats a UCI, un risc de rebrot de 180 i una taxa de contagi de 0,92 indiquen una situació aparentment estabilitzada però prou preocupant. 

Afrontem aquestes festes en situació de molt de risc de cara a una tercera onada pandèmica que podria ser catastròfica. És per això que Tedros Adhanom Ghebreyesus, director general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS),  ha recomanat evitar les trobades amb altres famílies i esperar-nos al final de la pandèmia per celebrar les festes en condicions. És obvi que la contenció de les infeccions es podria perdre ràpidament si es té en compte que, properament, molts països plantegen celebrar igualment les festes nadalenques.

El més assenyat seria celebrar aquestes festes únicament  entre les persones que conviuen en el mateix domicili. Temps hi haurà per celebrar com cal el propers Nadals un cop s’acabi el malson  de la Covid-19.

Però la condició humana és la que és i per això resulta indefugible que els ciutadans que no puguin  evitar reunions amb persones de fora de casa segueixin acuradament les recomanacions de les autoritats sanitàries.

Recomanacions per celebrar les festes nadalenques amb seguretat

En primer lloc, hauríem de valorar si la celebració es pot fer a distància. En la passada primavera la primera onada pandèmica ens va allunyar dels nostres éssers estimats. Però gràcies a la tecnologia vàrem saber donar resposta a la necessitat de ser a prop dels nostres. Les videotrucades amb Zoom, Skype o WhatsApp, que molts aprenguérem a fer llavors, podrien ser una alternativa intel•ligent per les properes festes.

En segon lloc, si no podem evitar reunions amb persones no convivents, caldria seguir les recomanacions sanitàries que es basen en el descobriment de la gran importància dels aerosols  per la transmissió del virus. Cal celebrar les reunions en llocs a l’aire lliure o en el seu defecte en habitacions ben ventilades (finestres obertes o ventilació mecànica forçada). S'ha demostrat que una estança ben ventilada minimitza el risc de contagi. No cal oblidar el mantra: rentat de mans, distància social de 1,5 a 2 metres i mascareta.   Respecte a aquest darrer element, les mascaretes han de ser sempre a mà. Entre plat i plat, seria convenient col•locar-nos-la també.

En tercer lloc, cal optar per servir els àpats en racions personals. Menjar tots de la mateixa safata no és el més recomanable ara mateix, de manera que aquest Nadal la disposició de la taula hauria de ser diferent: totes les racions haurien de ser individuals.

Finalment, és recomanable que tant els plats com els gots o els coberts o altres estris de cuina es rentin amb aigua molt calenta i sabó. Es poden rentar a mà, però, és preferiblement rentar-los al rentaplats, en un programa que arribi als 60ºC de temperatura, perquè és la manera més segura d’evitar la transmissió del coronavirus.

Tot i que aquest panorama pot semblar certament ombrívol, no ho és tant. Els nostres conciutadans s’han caracteritzat majoritàriament per una conducta social exemplar. Han sabut mantenir un equilibri perfecte entre seny i rauxa guiat per la il•lusió prudent,  l’ambició sana  i l’entusiasme pels projectes de futur. Som gent que no s’atura, que persisteix en l’adversitat i que mira sempre endavant com exemplifica l’entranyable llegenda del Pescallunes de Sant Feliu de Pallerols.

El Pescallunes de Sant Feliu de Pallerols

Sant Feliu de Pallerols és un poble de 12.00 habitants situat a la Vall d'Hostoles prop d’Olot. Les cases que el conformen estan prou disperses al llarg  de les valls del riu Brugent i del seu afluent, el Sant Iscle. Aquest és l’escenari de la nostra particular llegenda.

Diu una llegenda, que rau temps immemorials, que una nit de cel transparent i de lluna plena, anava un vailet sant-feliuenc vorejant el riu Brugent quan va haver d’aturar-se atret per l’encant, mai vist per ell fins aleshores, que li oferia aquell astre que es reflectia en tota la seva plenitud en les aigües encalmades de la riera. Tan embadalit es va quedar el nen de la bellesa d’aquella lluna que molt brillava en la foscor de l’aigua, que il•lusionat, se li acudí pensar que la podia tenir i decidí pescar-la amb un cistell. Naturalment, per més que posés el cove dins l’aigua i l’enlairés ben de pressa no aconseguia ficar-la-hi.  Un pagès va veure l’espectacle i en to burleta li digué: què voleu fer? Pescar la lluna? Tot i això, el vailet va continuar somrient amb il•lusió i amb persistència continuà la pesca. Aquell nen va tenir una vida d’èxits i va esdevenir en una llegenda garrotxina.

Des aleshores als de Sant Feliu de Pallerols els hi diuen els “Pescallunes”: gent que s’il•lusiona, que té somnis i treballa per acomplir-los amb ambició jovenívola, gent que no s’atura davant les dificultats que esdevenen en  la vida i  que mira sempre endavant.

A l’igual que al Pescallunes, l’empenta i la persistència vers el futur haurien de guiar-nos davant les properes festes nadalenques. Més enllà de les incerteses contemporànies hem de recuperar els projectes que es van alentir-se per la pandèmia i els deixar-los a punt per quan la situació ens permeti aplicar-los. Continuem treballant amb il•lusió: la sort afavoreix als que més treballen. La persistència i l’empenta han de seguir sent les dues virtuts cabdals  de la nostra societat.

Superarem amb èxit aquests temps convulsos.  N’estem ben segurs. Només ens cal un xic de l’ambició i empenta del Pescallunes i una mica de seny.