El negoci de la salut també en temps de la Covid

Aquests dies la polèmica pel subministrament de vacunes segueix estant en la primera línia informativa i de preocupació dels governs i la ciutadania. És lògic quan està en joc les vides de milions de persones. No és una broma, és una cosa molt seriosa.

La multinacional AstraZeneca, l'encarregada, previ contracte amb la UE, anuncia que no podrà subministrar als països de la UE la quantitat de vacunes que s'havia compromès a subministrar, previ pagament. Ara, en una ostentació de desvergonyiment, aquest compromís no es produirà sota l'excusa dels problemes per fabricar la quantitat fixada ... La veritat sembla ser que les ven a altres països amb un preu superior a què paga Europa. És un tema estrictament econòmic d'oferta i demanda, sense importar que hi ha un contracte pel mig. Tot i que no hauria de ser, això s'ha convertit en un mercadeig sense tenir en compte que s'està parlant de salut, no de xoriços o patates.

El litigi de les autoritats europees i AstraZeneca només acaba de començar i no serà agradable. El preocupant és que enmig de tot això hi ha les persones, que la situació és crítica i es necessiten milions de dosis per fer front a la covid. La solució podria passar per la compra d'altres vacunes que estan en el mercat i que tinguin la certificació de les autoritats sanitàries, Seria una sortida, sense deixar que AstraZaneca campi al seu aire, com ha fet en més d'una ocasió. Aquesta no és l'única.

AstraZeneca és una companyia farmacèutica nascuda a Suècia en 1913. Els seus autors van ser 400 metges que es van unir amb farmacèutics. La seva seu central es troba en l'actualitat a Londres i opera en més de 100 països. Els seus objectius actuals disten molt dels de fundacionals.

Des de fa ja uns quants anys, la farmacèutica, avui en dubte per la seva falta de serietat, no ha deixat de tenir problemes-delictes, amb els contractes governamentals als EUA, Itàlia i altres països: Delictes fiscals, promoció no autoritzada de productes mèdics, delictes amb la competència i alguns escàndols més.

El món de les empreses farmacèutiques no és tan seriós com hauria de ser donada la importància dels productes que fabriquen, que afecta la salut de les persones. Ja se sap, per desgràcia, que és un negoci, però un negoci que representa un xantatge a les administracions i als al consumidor que moltes vegades serveixen de conillets d'índies. Els efectes secundaris d'alguns d'ells han portat a massa persones a acabar les seves vides en posició horitzontal, dins d'un taüt ... A Espanya, el nombre de morts anuals triplica a la dels accidents de trànsit. Per això les autoritats sanitàries adverteixen d'un major control i un ús indegut de medicaments que poden tenir més riscos que beneficis.

Els preus d'alguns medicaments estan pels núvols i l'excusa és l'alt preu que suposa la investigació dels productes. Quan en realitat, els diners que es destina a investigació i desenvolupament de fàrmacs està al voltant del 13% del pressupost. A més reben ajudes dels governs per a la investigació. Tampoc cal oblidar que, a Espanya, el govern és el major comprador de medicaments.

Quan un medicament és barat, sol desaparèixer aviat del mercat. A Espanya hi ha un desproveïment de 170 medicaments el subministrament no s'asseguren per les farmacèutiques.

El poder de la indústria farmacèutica és molt gran, massa. Les empreses solen fitxar expolítics, metges especialistes de renom, en el cas d'AstraZeneca compte en el seu haver amb el doctor Josep Baselga per portar l'àrea de recerca en càncer. Va arribar a la companyia després que el doctor fos convidat a sortir de l'hospital Memorial Sloan Kettering Center de Nova York, el centre oncològic més famós de tot el món, per una publicació a The New York Times en el qual se l'acusava de no haver publicat , com és preceptiu, tots els pagaments rebuts dels laboratoris farmacèutics que podien posar en qüestió els seus articles d'investigació.

Tot un món una mica fosc el de la indústria farmacèutica que fa de la salut un negoci massa lucratiu i en molts casos no molt clar. I això que solen dir que amb la salut no es juga,