"Espanya no és que sigui diferent; és que és inversemblant"

A Espanya, quan hi ha un procés electoral, de qualsevol tipus, les campanyes electorals estan sempre mediatitzades per les accions de govern de torn. Sembla que utilitza el poder per anunciar, o frenar determinades accions per tal de no perjudicar el partit que governa, o per beneficiar. L'oposició tampoc és aliena a aquesta estratègia de treure profit, tot i que critica que ho facin els altres.

Pedro Sánchez @ep

En política, ser guapo, o tenir un pic d'or, són dues qualitats que molta gent valora a l'hora de votar. Encara es recorda com moltes persones diuen que especialment dones-van votar a Adolfo Suarez o Felipe González perquè el primer era atractiu i el segon guapo. Curiosament el PSOE ha tingut presidents guapos, - que no ximples- mentre que el PP no ha tingut la mateixa sort; José María Aznar i Mariano Rajoy no gaudeixen d'aquests qualificatius precisament

El parlament és el lloc on les confrontacions entre el govern i els partits que aspiren a ser-ho s'enfronten dialècticament per defensar cada un els seus projectes, idees, o proposta s. Se sol fer, segons els temes, d'una manera civilitzada o, tot el contrari. Sobretot, si en aquest moment es troben en campanya electoral: llavors la cosa canvia i la cortesia parlamentària es perd. Aprofitant-se de que les sessions són emeses en directe pels mitjans de comunicació, les intervencions dels seus senyories tendeixen a ser més agressives per tal de convèncer a la ciutadania que han de votar al seu partit, que "defensa" millor els seus interessos. Alguns s'ho creuen, altres no tant i la resta passen.

Aquest dimecres, el president de govern, Pedro Sánchez, ha comparegut davant de ses senyories, que representen a tota la ciutadania que l'han votat, per presentar el Pla de Recuperació - que havia estat presentant el dia anterior als mitjans- i informar sobre l'evolució del Covid. Ho fa en un escenari electoral molt dur pels resultats que poden produir-se, que sembla que catapultarien a Isabel Díaz Ayuso a presidir de nou la Comunitat de Madrid, amb el suport de Vox o Ciutadans. Ayuso va com una moto segons algunes enquestes. És clar que fins que no es voti i es faci el recompte, tot són conjectures.

Amb aquest panorama, el Congrés dels Diputats s'ha convertit aquest dimecres, en un circ més que en una sessió en tota regla. Els debats i les discussions dialèctiques han d'estar present a l'hemicicle, és la vida parlamentària. Una altra cosa ben diferent és aprofitar aquesta institució per l'insult, la confrontació i la divisió, com males maneres, en un moment com el que s'està vivint. Cal més consens, generositat, altura de mires i sentit de responsabilitat per tirar endavant aquest país que no es troba en el seu millor moment.

La intervenció de Pablo Casado ha estat duríssima. ¿Era la seva intenció marcar territori per contribuir al resultat de Madrid i de pas no deixar espai per als seus companys de Vox? Tot és possible. Pablo Casado ha acusat Pedro Sánchez de governar amb "xuleria" i com Napoleó, que ho feia a força de Reial decret. La duresa de Casado ha sorprès alguns dels presents que l'han atribuït a interessos electoralistes.

Inés Arrimadass, amb to moderat però directe, li va recriminar al president de govern que venia poc pel Congrés i ho feia només per fer propaganda i la propaganda plena els comptes corrents dels assessors ¿Iván Redondo?

A falta de Rufián -tot el grup d'ERC està confinat- el líder de Vox, Abascal, es presentava amb un maó a la mà per dir que era el que li havien tirat a Vallecas durant un acte en què, segons ell, no havia anat a provocar, sinó que allà el seu partit ha tingut 15.000 vots. La seva intervenció no ha defraudat als seus seguidors.

Amb tons més moderats la resta de l'oposició, inclòs els partits que donen suport al govern, han anat criticant el president Sánchez i li han retret que no informe més al congrés i que vagi per lliure.

Les actuacions de les seves senyories, en aquest dimecres en què es commemora el 90 aniversari de la proclamació de la II República, a què ha fet esment Sánchez, per cabreig d'Abascal, ha demostrat una vegada més que ni tan sols la situació excepcional que viu Espanya serveix per deixar les diferències aparcades per a temps millors i remar tots en la mateixa direcció. De debò els interessa aquest país de pell de brau, com se'l coneixia, amb perdó dels antitaurins? Doncs sembla que cada partit va a la seva i així no hi ha manera de treure a aquest país de la crisi. I és que a la fi, com deia Armando de Miguel, "davant tals pintoresquismes, no cal estranyar-se que els hispanistes naveguin desorientats. Espanya no és que sigui diferent; és que és inversemblant ".