divendres, 25 de juny de 2021

Pere Aragonès es planta i vol governar sense JxCat

Carmen P. Flores

Deia el filòsof grec Isòcrates: "Reflexiona amb lentitud, però executa ràpidament les teves decisions". Això devia pensar Pere Aragonès quan aquest cap de setmana compareixia davant els mitjans de comunicació per anunciar que el seu partit proposa un Govern en solitari pels desacords més que evidents amb Junts, després de diversos mesos de negociacions que semblen un mercadeig de la institució que volen seguir governant, per vergonya pròpia i aliena. Aragonès no pot seguir fent el ridícul com ho està fent fins ara. Si ho fa perdrà tota la credibilitat i el respecte de la ciutadania, l'hagin votat o no. Per això la seva decisió, si és ferma, està ben presa. No pot seguir en aquesta situació perquè, com deia Voltaire, "la vacil·lació és el més vehement indici de la debilitat de caràcter", i d'això tenim l'exemple de l'expresident Torra, pendent sempre de Waterloo.


Davant l'actitud del candidat Aragonès, els de JxCat ja han llançat els seus missatges interpretats com amenaces de no facilitar "gratis" la investidura d'Aragonés. Mentre que els republicans li recorden els seus vots a Laura Borràs per a ser elegida presidenta de Parlament. D'això s'han oblidat els postconvergents.


Arxiu - Arxiu - El vicepresident de la Generalitat en funcions i candidat d'ERC a la Presidència, Pere Aragonès

Pere Aragonès @ep


La jugada de Puigdemont i Sánchez té a veure també amb el paper que volen que jugui el Consell per la República, un invent d'ells que anteposen a les institucions com el Parlament i el Govern, elegides a les urnes. El Consell per la República és un òrgan democràtic? Està clar que no ha estat elegit a les urnes, i, per tant, només es representen a ells, i als eus interessos, d'uns quants dels seus promotors.


Puigdemont no té assumit que no és el president de la Generalitat, que s'han realitzat unes eleccions i que hi ha un candidat legítim que no vol ser dirigit. També que té al darrere un partit amb molta història, cosa de la qual no pot presumir Puigdemont i companyia. L'altre escull, és el paper que està jugant ¿liderant? Jordi Sánchez, un "polític" ambiciós, poc clar, i que s'ha vist que aquesta és la seva oportunitat per fer-se amb el control de JxCat. El problema és que ha tensat massa la corda i ja se sap quan passa això: a al final es trenca. Si finalment porten a terme la seva amenaça de no votar la investidura d'Aragonès la situació se'ls complicarà a tots. Tot i que els d'ERC compten ja amb els vots dels comuns, disposats -faltaria més- a entrar al Govern. La CUP segueix donant suport, però també posen una condició: que els comuns no formin part de l'executiu català, de manera que, la situació segueix complicada. El PSC públicament mantenint que Illa pot ser el candidat i, en privat, ¿Donaran suport als republicans? Tot és possible ara.


Amb aquest panorama, si no hi ha un miracle d'última hora, la convocatòria de nous comicis pot estar a la volta de la cantonada. Està Catalunya per anar de nou a les urnes? La resposta està claríssima, no.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH