Segona dosi d’AstraZeneca o Pfizer: una polèmica estèril en un món insolidari

Realment, aquest article  hauria de contenir una sola frase: “La millor vacuna és la que estigui disponible per vostè”.

Per això, no entenc que, en plena campanya de vacunació de segones dosis per als menors de 60 anys ja vacunats amb AstraZeneca, hagi saltat  la polèmica en recomanar el Ministeri de Sanitat completar la pauta amb Pfizer. I encara entenc menys que  l’esmentat Ministeri hagi pressionat a les Comunitats Autònomes, autèntiques responsables de la Salut Pública en els seus territoris,  per que prioritzin aquesta enfront de la d'Oxford/AstraZeneca. Perque els ciutadans han de saber les veritables raons perquè el ministeri espanyol s’oposi a les recomanacions de la EMA, l’OMS i les societats científiques de que els qui van rebre la primera dosi d'AstraZeneca, completin la pauta de vacunació amb la segona injecció d'aquest laboratori. Crec que la veritable raó és que no es preveu disposar de suficient segones dosis d’AstraZeneca.

@EP

AstraZeneca versus Pfizer: una polèmica sense base científica

Hores d’ara no hi ha assajos clínics que demostrin que sigui millor administrar una segona dosi d’una o altra als ja vacunats amb AstraZeneca.

L’estudi que serveix d’argumentació al Ministeri de sanitat és l’anomenat Combivacs, coordinat per l'Institut de Salut Carlos III, que va ser realitzat durant poc temps i només va incloure 670 participants (dels quals tan sols 450 van rebre la combinació, la resta era grup control).

Contràriament, el Com-COV, l’estudi que dona suport a les organitzacions sanitàries i a les societats científiques, comparava quatre escenaris diferents: dues dosis d'AstraZeneca, dues de Pfizer, la primera d'AstraZeneca i la segona de Pfizer i viceversa. No evidencià que cap combinació fos millor llevat de que combinar diferents tipus de vacuna augmentava lleugerament la possibilitat de patir efectes secundaris lleus.

Els ciutadans han decidit: AstraZeneca

Tot i aquesta absurda polèmica, a Catalunya  els treballadors essencials que van rebre AstraZeneca i esperaven la segona dosi han preferit, en un 90% dels casos, que la segona dosi fos també d’AstraZeneca. De res ha servit la imposició de que haguessin de signar un consentiment informat ostensiblement coercitiu: han preferit rebre la mateixa.

Això tanca una polèmica tan innecessària com absurda però que allunya el focus de la notícia del que és realment important: no deixarem enrere quest mal somni de la pandèmia fins que s’alliberin les patents de les vacunes i es puguin vacunar tots els ciutadans dels països més pobres i vulnerables.

La ciènciadonasolucions que només funcionen amb solidaritat

Des de l'inici dels temps fins a començaments del segle XIX, la meitat de la població mundial  moria a l'entrar a la vintena. Què va canviar a partir de llavors?

La implantació de tres avenços científics: la higiene, els antibiòtics i la vacunació. En el cas d’aquest darrer, des del descobriment d’Edward Jenner l’any 1796 fins els nostres dies, les vacunes han salvat 1.500 milions de vides.

I segueixen salvant 3 milions de vides cada anys tot havent aconseguint  vèncer malalties com la tos ferina, la poliomielitis, la meningitis, la rubèola, el xarampió i la varicella, entre d’altres. I ara venceran la Covid-19 sempre i quan els polítics trobin suficient generositat i solidaritat per facilitar el seu accés als països menys afavorits. És un problema de solidaritat però també de supervivència.

De que li serveix als països rics controlar la pandèmia si el SARS-CoV-2 segueix infectant i mutants en països africans? De molt poc. Perque si no els ajudem, aquest virus o qualsevol altre tornarà a afectar-nos en aquest mon globalitzat.

Les vacunes han de ser bens públics globals

Em preocupa molt que en aquest context pandèmic diverses farmacèutiques aprofitin per generar guanys desmesurats venent vacunes. Caldria que els polítics i les organitzacions internacionals creessin un sistema d’accés universals a la vacuna del SARS-CoV-2. Un sistema basat en criteris de salut pública mundial i no en funció de beneficiar només als països que tenen més recursos.

Insisteixo, crec que les vacunes han de ser un bé públic global. Tots hem  de lluitar perquè siguin accessibles i amb distribució equitativa.

Estic totalment d’acord amb Tedros Ghebreyesus, director general de l'OMS, quan afirma que les eines per prevenir, detectar i tractar el Covid-19 són béns públics globals que han de ser accessibles per a tothom.

La ciència ens està donant solucions, però perquè aquestes solucions funcionin per a tots, necessitem solidaritat.