dilluns, 20 de setembre de 2021

Cinquena onada pandèmica juvenil: el fracàs la responsabilitat individual i col·lectiva

Genís Carrasco
Metge i escriptor

Vacunes contra el Covid-19

@CP


En aquest moment estem vivim un déjà vu. La situació epidemiològica recorda la primera onada del 2019 amb més de 8.000 casos diaris i una RT> 3,5. Seria una catàstrofe brutal si no fos perquè la gran diferència és que el repunt actual de casos afecta preferentment als més joves (no vacunats) i que la població de més de 40 anys està majoritàriament vacunada i protegida. En conseqüència, les dades d'ocupació hospitalària i de les UCIs encara no han empitjorat significativament. Però que el sistema hospitalari aguanti no vol dir que l'Atenció Primària, la primera línia d'atenció, no es trobi sobresaturada i prop del col·lapse.


Estrictament, els indicadors aconsellen tornar a un confinament domiciliari total però les circumstàncies econòmiques i l'actual resistència de sistema hospitalari fan que els polítics optin per preservar l'economia abans que la salut (la borsa abans que la vida).


Aquesta autèntica onada pandèmica dels més joves està en bona part associada a la recuperació d'activitats de lleure que sota eufemismes com "viatge d'estudis" o "viatge de fi de curs" combinen interacció social esbojarrada i imprudent, consum d'alcohol i una falsa sensació d'invulnerabilitat.


També evidencien el poc sentit comú i fan palès el fracàs de la responsabilitat individual d'alguns joves i no tan joves. Però el que és més greu és que demostren el fracàs de la responsabilitat col·lectiva que correspon a les autoritats polítiques en el compliment dels seus deures sanitaris.


TOT NO ÉS PER CULPA DELS JOVES


Durant tota la pandèmia, sobretot després de la rescissió de l'estat d'alarma, hem escoltat massa trucades per part de les autoritats sanitàries a la responsabilitat individual, apel·lant a la prudència i al seny dels ciutadans. Aquests missatges s'han multiplicat arran del repunt de casos en els grups de joves. Però no tot s'ha de deixar a la responsabilitat i bon judici individual del ciutadà. Això no s'ha de fer per dues raons.


La primera és que deixar-li tota la responsabilitat al ciutadà ho culpabilitza injustament quan els resultats no són bons. No tots els joves són incomplidors ni molt menys. Una segona és que posar focus en el que la gent hauria de fer, dilueix l'èmfasi en el que els governs tenen l'obligació de fer i allunya el seu inalienable responsabilitat sobre la salut pública i el benestar dels contribuents.


No hi ha dubte que les bones conductes individuals són imprescindibles. Cal mantenir la distància social, ventilar els espais col·lectius, mantenir aforaments limitats, vacunar-se, aïllar-se en cas de positivitat o sospita i evitar el contacte amb persones vulnerables. Però tot això no és suficient. Les solucions a la pandèmia no estan només en les mans de cadascun de nosaltres sinó que els polítics i administradors sanitaris han d'assumir la seva responsabilitat col·lectiva inalienable. Sense treure importància a la responsabilitat individual, l'èmfasi exclusiu en ella va contra tot el que sabem sobre comportaments saludables, contra tot el que hem après durant la pandèmia i contra les mateixes bases de les actuacions de Salut Pública.


LES CAUSES DE LA CINQUENA ONA


El repunt actual a Espanya es caracteritza per la seva rapidesa i la concentració en persones joves. Hi ha moltes causes: la difusió general d'un fals missatge d'optimisme, l'alta mobilitat dels joves un cop perdut la por a contagiar els seus familiars grans, la insuficient vacunació, les formes de socialització i diversió que inclouen l'agrupament i l'abús de alcohol i, sens dubte, la presència d'una nova variant, la delta, altament contagiosa. També es caracteritza per una dissociació entre les corbes de transmissió i les d'hospitalització.


La important vacunació de les persones majors de 40 anys evita que aquesta onada sigui tan a hospitalitzacions i morts com les anteriors o com està sent en aquells països llatinoamericans que encara mantenen taxes baixes de vacunació.


En aquest sentit s'estima que només un de cada 100 joves infectats serà hospitalitzat, un de cada 1.000 serà cas greu i un de cada 10.000 morirà. Però si seguim així no podrem evitar que la transmissió tan elevada acabi afectant alguns grups que, tot i que vacunats, són molt vulnerables i en els quals les vacunes ofereixen una protecció menor (immunodeprimits, trasplantats o gent gran fràgils).


Les crides a la responsabilitat individual estan bé però obligatòriament han de combinar-se amb accions valentes i efectives en Salut Pública.


NO ES TRACTA DE CULPABILITZAR ELS JOVES


La moral social tendeix a buscar culpables. Els joves són innocents o culpables segons les seves actuacions individuals. Però aquesta perspectiva, que és la de l'administració de Justícia, és una pèrdua de temps en el cas de l'actual onada pandèmica. Més que buscar culpables resulta més efectiu l'abordatge de la Ciència Epidemiològica que opera des d'una perspectiva de probabilitats.


Des d'aquesta visió, la Salut Pública actua sobre riscos (probabilitats) en un continu entre 0 i 1. La seva tasca és protegir els ciutadans portant el risc el més a prop de el 0 que sigui possible. Quan un jutge sentencia que un jove no és contacte estret i per tant pot abandonar el confinament està considerant que el dret individual de no ser aïllat està per sobre dels drets dels altres a no ser contagiats. El seny s'hauria d'aplicar també quan es sentència a favor dels drets d'unes poques persones però es posa en risc a moltes altres.


I el seny també la d'aplicar els polítics, en última instància responsables de les decisions en Salut Pública. No oblidem que per molt bons professionals que siguin els actuals responsables sanitaris, com és el cas a Catalunya de l'excel·lent equip del conseller Argimon, mai podran aplicar les mesures que considerin indispensables si els polítics no les autoritzen. Estic segur que molts companys amb responsabilitats en Salut Pública opinen com jo en el sentit que caldria fer marxa enrere i tornar a instaurar mesures epidemiològiques més estrictes.


I no tinc dubtes en què desitgen que es doti a la danyada Atenció Primària de molts més recursos per afrontar aquesta onada. Però com aquestes decisions l'han de prendre els polítics es continua negant diners per contractar més professionals clínics i rastrejadors i incrementar encara més les vacunacions. Una llàstima.


LA PANDÈMIA ÉS UN PROBLEMA COL·LECTIU


Les malalties infeccioses són transmissibles i, per tant, un problema col·lectiu. La nostra salut també depèn de les eleccions que facin les persones del nostre entorn i de més enllà del nostre entorn. I l'acció col·lectiva rau en les actuacions d'una Salut Pública sobresaturada i infrafinançada per decisió exclusiva dels nostres governants.


Tot i que els hospitals no estiguin col·lapsats com en altres onades, la nostra Atenció Primària ja ho està en molts llocs. Molts dels nous casos són lleus, però la seva assistència dificulta les tasques de vacunació i, sobretot, impedeix l'atenció als pacients no-Covid.


És imperatiu que els polítics dotin de suficients recursos a les administracions sanitàries per exercir aquesta responsabilitat col·lectiva. Trucar a la prudència i la responsabilitat individual del ciutadà està bastant bé però no eximeix els polítics de la seva obligació d'aconseguir més diners per a l'Atenció Primària, diners que és imprescindible per preservar la salut de tots.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH