Ha arribat a la seva fi la dictadura de la família Castro a Cuba?

@EP

"Estem passant tanta gana que ens hem menjat la por". Aquesta és una frase molt il·lustradora, dita per un cubà que ha pres part en algunes de les manifestacions que aquests dies s'estan realitzant en diferents ciutats de país caribeny. On a la greu crisi econòmica -falta d'aliments, apagades -s'ha afegit la sanitària, ja de per si deficitària, que s'ha vist agreujada per la pandèmia Covid. Aquest cúmul de necessitats ha fet explotar a una bona part de la ciutadania que ha sortit als carrers, sense por, tot i la repressió de el règim que porta més de 60 anys dirigint, millor dit, controlant amb mà dura al país.

Els carrers s'han omplert de gent que reclamaven vacunes, medicaments, i aliments. Ho feien tot i la contundència de les forces policials, les detencions indiscriminades, les amenaces i els cops rebuts. On majors i especialment joves, que han conegut -no fa tant temps- les noves tecnologies, les xarxes socials que els han permès a accedir a un altre món molt diferent a la seva. Malgrat que el govern havia tallat el servei d'internet en els mòbils per fer fracasarlos crides, aquestes han seguit realitzant-se, amb l'agreujant que el govern autoritari incitava als seus seguidors a sortir també als carrers per enfrontar-se als manifestants "díscols". Un fet d'una gravetat extrema, si tenim en compte que els dirigents de país incitaven a l'enfrontament entre germans, un fet realment incomprensible per als demòcrates.

La situació sanitària a Cuba és alarmant. Aquest dijous, les autoritats sanitàries informaven 3.819 nous casos de coronavirus, una xifra que es converteix en la més alta registrada en un sol dia, i amb 26 pacients morts en les últimes 24 hores. En l'actualitat hi ha 21.097 pacients ingressats, dels quals 173 es troben en unitats de cures-32 crítics i 101 greus Són xifres oficials, altres fonts parlen d'un nombre molt superior.

Davant la gravetat dels fets, el fins fa poc temps president de Cuba-per designació del seu germà Fidel- Raúl Castro apareixia en públic per contrarestar la presència i l'èxit de les diferents manifestacions: cal recordar que Raúl Castro es "jubilava" de la presidència de l'país- de el partit deixava la secretària general a l'abril de l'2021- fa gairebé tres anys, als 87 anys. Això sí, segueix mantenint els fils de país, a deixar a el front d'ell mateix i de el partit al seu dofí, Miguel Díaz-Canel, en un intent de donar una imatge de modernitat i canvis que s'han realitzat amb comptes gotes, i el pot estava gairebé buit.

La revolució a Cuba vi de la Mà de Fidel, El Che Guevara i alguns companys més que van ser "caient" al llarg dels anys de govern de la família Castro. La revolució pretenia ser l'aniquilació de la dictadura de Bautista, però a la fi, la revolució s'ha convertidoen la implantació d'una altra dictadura. Cap de les dues té justificació per als cubans que han viscut en carn pròpia els efectes d'ambdues 02:00.

Ara, quan semblava impensable una nova revolta, pel control que exerceix el règim sobre el poble, les persones es tiren als carrers. Només una bona solució farà possible fer callar les veus d'aquest greu conflicte: canvi de règim, amb eleccions lliures o canvi d'estratègia d'aquest govern, una de les dues pot frenar el que s'albira com una lluita entre cubans de la qual res bo pot sortir.

"Una nació sense eleccions lliures és una nació sense veu, sense ulls i sense braços", no s'equivocava Octavio Paz quan feia aquesta afirmació. Perquè a la fi, com deia Charles Chaplin, "Els dictadors són lliures només ells". Però esclavitzen el poble. No cal deixar de banda el que està passant a Cuba.