Guatemala i el desafiament d'un procés d'Assemblea Constituent Plurinacional

Sectors urbans i rurals de Guatemala, novament surten als carrers a fer un "atur nacional" exigint la renúncia de la Fiscal General i de President de la República per "actes de corrupció".

L'acumulat nosa social es va reactivar amb la injustificada destitució d'un fiscal anticorrupció que estava "a punt de provar" responsabilitats penals de diversos actors polítics en exercici al país.

@ep

Un Estat crioll que enriqueix a pocs i empobreix fins i tot a la nostàlgica "classe mitjana"

Per cap visitant o prestatge al país és imperceptible la indignant desigualtat social i econòmica que regeix al país. Mentre hi ha poques famílies que posseeixen i malbaraten riquesa com si fossin déus en terres maies, les grans majories socials sobremoren en l'exclusió i en la pobresa desesperats en agenciar de mitjans de vida.

El bicentenari Estat nació crioll guatemalenc, que des del seu origen i en la seva història, va ser tremendament excloent i violent amb les grans majories, mai va aconseguir constituir-se i / o expandir-se en tot el territori nacional com a facilitador benestar per la seva població.

Més per contra, el dit Estat va ser dissenyat i opera com una eina legitimadora de l'enriquiment immoral de les elits, i com un aparell de colonialisme intern contra els pobles indígenes i camperols de país.

Llavors, ¿per què els sectors populars s'indignen davant la destitució d'un fiscal?

Segons la lògica de Hegel, les relacions de dominació perduren en el temps en la mesura que el "esclau estima i defensa a l'amo". Una cosa semblant passa amb els sectors populars de Guatemala amb relació a l'Estat nació de el qual no són, ni mai van ser part. "Per existir social i individualment necessiten afirmar-se com a part de l'Estat crioll que els fa molt de mal".

Aquest sentiment de falsa pertinença a l'Estat crioll, promogut i irradiat per agents de les institucions estatals (en la seva gran majoria mestissos escolaritzats), fa que les "víctimes" acabin sempre defensant i clamant per la restauració de l'aparell estatal que els exclou i colonitza.

Sembla que  en un bon percentatge dels sectors populars, que ara novament surten als carrers exigint la renúncia del Governant i de la fiscal de torn, com va passar el 2015, per "evitar que l'Estat caigui o col·lapsi", prima més la neofòbia (por a el canvi) i instint existencial de "val més un referent conegut que un projecte desconegut per construir".

Aquesta és una de les raons del per què "víctimes o esclaus" fins i tot escolaritzats, ara, en protesta de carrer, es neguen a la possibilitat de debatre i promoure un procés d'Assemblea Constituent Popular i Plurinacional per a Guatemala.

Aquestes protestes socials destituients, conscient o inconscientment el que fan és refermar / oxigenar a l'Estat crioll i evitar o postergar la possibilitat de possibilitar processos constituents per crear l'Estat Plurinacional mitjançant un consens ampliat i plural entre tots els pobles i sectors de país.

Es diu protestar contra la corrupció en l'aparell estatal, però se sap que l'Estat crioll va ser creat per elits corruptes per evitar pagar impostos a la Corona espanyola, i saquejar els territoris dels pobles originaris. Aquestes elits corruptes, o els seus hereus, avui, tampoc paguen impostos a l'Estat.

En dos segles de la República, es va demostrar que els estats criolls en Abya Yala són consubstancials a la corrupció, i la corrupció pública es premia amb la impunitat. Si volem superar la corrupció pública, hem de dissenyar un nou sistema polític jurídic que previngui i castigui la corrupció !.

Això implica crear un nou Estat amb la participació decisiva de tots els pobles i sectors, mitjançant un procés d'Assemblea Constituent Popular Plurinacional.

Hi subjectes i propostes constituents, però són indocampesinos

Davant la "esclavitud mental i conductual" dels sectors socials amb major grau d'escolaritat que es resisteixen a canvis estructurals, i promouen la "restauració de l'Estat crioll colonitzador", comunitats indígenes i camperoles, organitzades en "resistència", des de diferents territoris de l' país proposen i promouen processos de canvis estructurals mitjançant una Assemblea Constituent Popular i Plurinacional per crear un Estat Plurinacional i possibilitar el Bon Viure per a tots i totes.

Aquestes propostes, fins i tot estan escrites i publicades (accessibles fins i tot a internet) en l'idioma castellà. Però, la "ciutadania indignada" i mobilitzada davant la corrupció pública es resisteix a llegir-les i promoure-les.

Des de l'any 2012, les comunitats en resistència, a l'àrea rural, no perden, ni temps, ni ritme, en debatre i socialitzar els possibles canvis estructurals que ha de contenir la nova Constitució Política.

Van realitzar i realitzen diferents accions col·lectives de carrer proposant i exigint la convocatòria a un procés d'Assemblea Constituent Popular i Plurinacional, però gairebé no troben ressò en els sectors socials amb "major grau d'escolaritat". Molt menys, a la endeutada classe mitjana que viu de la funció pública estatal. Per què? ¿Racisme? ¿Por a perdre privilegis, fins i tot culturals?

La veritat és que, ara, surten els sectors socials "exigint la renúncia del Governant i de la fiscal general de torn" per restaurar a l'Estat crioll que no va poder ser i les institucions cauen a trossos fruit de la seva putrefacció. A la següent setmana, surt el sector indígena rural i urbà exigint la instal·lació d'un Govern transitori que possibiliti la convocatòria a un procés d'Assemblea Constituent Popular i Plurinacional. Un contrast de protestes al carrer similars a les de 2015. Veurem, si Guatemala (víctima de la seva racisme o ignorància) continua sense fer cas aquesta proposta que com a mètode actualment orienta el caminar dels pobles en les bicentenàries repúbliques neoliberals de Xile i Perú.