Carles Puigdemont ha aconseguit el que volia; ser el protagonista en primera persona aquests dies. Si ho hagués "planificat" no li hauria sortit millor. La seva detenció a Itàlia li ha tret molt de partit, que era el que necessitava després de la constitució de la Mesa de Diàleg de la qual ells mateixos s'havien exclòs al presentar la seva llista - provocadora- que havien filtrat als mitjans de comunicació abans de ser aprovada en la reunió de Govern. Això de perdre protagonisme després de la constitució de el nou executiu català, no ho portava gaire bé. Així que la seva detenció a l'Alguer, Sardenya, tot just trepitjar sòl italià quan anava a participar en unes jornades "folklòriques" de cultura catalana, ha estat més que providencial.

L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont acudeix a festival Adifolk a L'l'Alguer, Sardenya (Itàlia)

Carles Puigdemont @ep

Les declaracions de Puigdemont, després de quedar en llibertat i ser acompanyat en comandita pels seus fidels empleats, representants d'ERC i pel mateix president Pere Aragonès, que no li ha quedat més remei que guardar homenatge. Segur que el cop de puny que va donar a la taula fa pocs dies, imposant la seva autoritat als seus socis, li ha servit de ben poc. Puigdemont va a la seva al criticar durament la Mesa de Diàleg, davant de Pere Aragonés a la que ha posat tot el seu esforç per aconseguir que arribi a bon port. De la mateixa, el fugit ha dit que no veu "negociació amb el govern d'Espanya" o "el futur de Catalunya passa per la independència, perquè Espanya no té futur per a Catalunya" i s'ha quedat com el rei de la situació. I per si fos poc va afegir que "Espanya no perd l'oportunitat de fer el ridícul". És clar que molt no s'ha de mirar a l'espill, sinó seria més prudent en les seves declaracions. La prudència no forma part de la seva personalitat política i personal. Qui ja li ha contestat ha estat l'expresident Felipe González que ha afirmat que no creu que hi hagi a Espanya ningú "més capaç de fer el ridícul" que l'expresident català Carles Puigdemont.

Però per si no fos suficient, l'ajudant de cambra i palanganer major de Puigdemont, el també fugit i canvia jaquetes, Toni Comín - que va entrar en el govern català com a conseller de Salut pertanyent a ERC per sortir de la mateixa de la mà de Puigdemont - no se li ha acudit millor idea, tot per sortir als mitjans, de declarar: "¿Com podem negociar de bona fe amb un estat que se salta les regles de l'estat de dret?". Ho diu el que s'ha passat la Constitució, l'Estatut i el respecte de més de la meitat dels catalans per l'entrecuix. És de riure, si no fos per tot el cost que han tingut i continuen tenint les accions d'uns polítics que van jurar defensar les institucions i que han fet tot el contrari posant en perill la democràcia i amb la vista de les institucions europees que tant fan servir - en alerta pels contactes de l'entorn de Puigdemont, el seu responsable d'oficina, Alay, cobrant un sou públic - per parlar amb els serveis secrets russos, el país està constantment hagut de desestabilitzar a Europa-. Però no s'ha quedat aquí, el polític que ha arribat al seu estatus actual gràcies al seu cognom, acusa el govern d'Espanya d'estar darrere de la detenció de Puigdemont i s'oblida, quan li interessa, que hi ha separació de poders. Caldria explicar-li el que diu Plató: "Hi ha tres classes d'home: amants de la saviesa, amants de l'honor i amants del guany", i Comín pertany a aquest tercer grup.

Que la detenció / resurrecció de Puigdemont li ha donat un gran baló d'oxigen a JXCat és evident, però els republicans, i sobretot la figura de president Aragonès, no han de deixar-se arrossegar per això. Ha de seguir amb el seu full de ruta per aconseguir l'estabilitat social, econòmica i política d'aquest país. Segurament, el president republicà haurà de donar més d'un cop de puny a la taula, per reafirmar-se com la primera autoritat de Catalunya, si no, estarà condemnat al fracàs. L'enemic, ho té a casa. Com deia el filòsof Demòcrit, "No t'avergonyeixis de sotmetre't a les lleis i al qual sap més que tu", perquè el coneixement, l'estabilitat i la mateixa democràcia ha de prevaler per sobre de qualsevol altra consideració. Això hauria de ser una prioritat d'un bon polític i millor governant.