Es pot tancar la Caixa de Pandora fiscal?

Millor no.

Una altra història és intentar higienitzar tota la porqueria que tanca, farta de gangues fiscals i de la qual s'aprofiten els llestos de tota mena que al món són. Són llestos i poderosos membres d'elits financeres que, escudant-se en la "llibertat" facilitada als capitals pelegrins per bancs i entitats internacionals i opaques en els seus països de residència, fan possible que els que més guanyen paguin menys impostos. I en alguns casos establint-se en offshores no paguen cap.

Pixabay

Resulta que dirigents i líders polítics, d'esquerra i dreta (segons la seva particular adscripció ideològica, molt dubtosa a la vista de les seves conductes financeres) tenen actius dineraris en paradisos fiscals. El Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació (International Consortium of Investigative Journalists, ICIJ ), una organització sense ànim de lucre radicada a Washington DC, s'ha filtrat a diversos mitjans a tot el món els anomenats Papers de Pandora, que són documents que impliquen no només a presidents de govern i polítics.

Segons les informacions del diari The Guardian, la filtració afecta les companyies intermediàries que han facilitat l'evasió d'impostos creant estructures i empreses offshore en paradisos fiscals com ara les Illes Caiman, Dubai, Mònaco, Panamà, Suïssa o les Illes Verges. A les offshores les empreses obren a nom d'un interessat (pot ser una persona o una altra societat) en països on aquesta persona no viu o no realitza cap activitat econòmica. Utilitzen instruments administratius mitjançant els quals posen a nom de les societats implicades un patrimoni, com pugui ser una casa, un acte, un vaixell, o diners volàtils o "invisibles". Solen utilitzar-se per amagar el veritable amo d'alguna cosa.

Cert és que, com s'afanyen a proclamar els capdavanters de la "llibertat" financera, moure els diners offshore no és il·legal en si mateix. Per tant, no haurien les persones esmentades en els Papers de Pandora ser sospitoses de cometre actes delictius segons les lleis en vigor. Però és indubtable que els implicats que apareixen en les llistes són delinqüents o immorals, i bona part d'ells seran acusats de criminals i tramposos. Acabaran pagant per les seves trapelleries?

Seguint l'estela d'anteriors filtracions de documents com els Arxius FinCen, els Papers de Paradís, els Papers de Panamà i LuxLeaks, l'última exposició pública dels tripijocs financers oberta pels Papers de Pandora és la major coneguda fins al moment. Amb aquesta finalitat, s'han emprat 14 fonts, gairebé 12 milions d'arxius i gairebé 3 terabytes de dades. L'esforç investigador ha estat enorme. En aquesta última filtració de l'ICIJ han participat més de 600 periodistes de 117 països i mitjans reconeguts de tot el món.

"Utilitzen els comptes i empreses en paradisos fiscals per comprar centenars de milions de dòlars en propietats en els seus propis països, per a enriquir les seves famílies a costa dels seus ciutadans", ha destacat un portaveu de l'ICIJ, Fergus Shiel. I certament la recerca obre aquesta caixa mítica de l'Antiga Grècia que conté moltes coses dins.

Fa unes setmanes cridàvem l'atenció a la pressió dels EUA, on hi ha les seus corporatives de les grans tecnològiques, perquè la UE 'aparqués' la iniciativa d'establir una nova taxa Google. Brussel·les pretenia que la gran empresa de la comunicació que segueix 'escapant' del fisc de la majoria dels socis de la UE, assumís part del cost de la reconstrucció econòmica europea a l'haver estat una de les grans guanyadores de la pandèmia. Caldrà esperar. Els experts ja avisaven que el principi d'acord del G-7, previ a la reunió de el G-20 a Venècia, podria deixar 01:00 via d'escapament en el futur a empreses com Amazon.

El valor compartit de la progressivitat fiscal configura el suport dels contribuents europeus al repartiment de recursos públics per al manteniment dels sistemes de benestar social continentals, el que contrasta amb la disparitat implícita en l'economia neoliberal de l'empoderament personal entès com un individualisme possessiu aliè a la redistribució col·lectiva. L'aspiració a la igualtat, i per tant el manteniment de la cohesió social, es formalitza en la regla fiscal que aquells que gaudeixen d'una posició més benestant en la societat han de contribuir en major mesura --i no només proporcionalment-- al bé comú i al benestar social de la ciutadania en el seu conjunt. En conseqüència, no només cal esperar que els rics paguin més impostos i els menys rics obtinguin majors fruits de la redistribució fiscal, sinó que el muntant general de la recaptació impositiva abast a tota la ciutadania. I que ni els uns ni els altres els evadeixin injustament.

El Parlament Europeu sospesa debatre en els propers dies sobre els Papers de Pandora. Afortunadament hi ha periodistes que no desisteixen en obrir caixes de Pandora per fer desemmascarar als farsants. La lloable tasca de l'ICIJ apunta a desenterrar delictes internacionals, corrupció i abusos de poder. Donem suport a la tasca informativa de l'ICIJ difonent les seves troballes i tasques d'investigació, com ja va succeir amb els Papers de Panamà. L'alternativa és un missatge a les generacions de joves que l'evasió cobdiciosa d'amagar diners en benefici propi és part del joc polític.

Sense recaptar impostos evitant l'evasió fiscal és difícil governar i atendre les demandes socials. Les classes subordinades (mitjanes, principalment) pugnen per mantenir escoles, hospitals i pensions amb fons sempre minvants. I ho fan en un context cada vegada més bel·ligerant populista i "liberal", que persegueix destruir el nostre model social europeu.

En l'entretemps els corruptes i els evasors continuen anant-se de "rositas".