Conte contat, el PSOE s'ha casat

Diumenge, a "olor" de multituds dels presents - 9.500 persones- clausurava el reelegit secretari general de PSOE, Pedro Sánchez, el seu 40 Congrés. Ho feia, amb la "unitat" de tot el partit, això va dir. Durant més d'una hora de discurs, Sánchez, com Caudillo del socialisme espanyol - pretén ser-ho també de l'europeu- pronunciava contínuament els noms dels seus antecessors Felipe González i Rodríguez Zapatero, per parlar dels èxits que s'havien aconseguit a Espanya al llarg dels mandats de tots dos i el que havia fet el govern que ell presideix en aquests dos anys. La veritat és que la llista dels anteriors era llarga i d'alguns èxits la gent ja s'ha oblidat. Altres de les frases més proferides també va ser que el socialisme espanyol és la socialdemòcrata de tota la vida i que tornava a ressorgir amb força a Europa: Alemanya, Portugal amb les seves municipals, Noruega, a més de sis de centreesquerra: Dinamarca, Finlàndia, Malta, República Txeca i Suècia

@ep

El no deixar de nomenar González i Zapatero no era casual, sinó l'escenificació de la unitat del partit: dissabte havia estat el crític Felipe González, amb cara d'estar incòmode a l'acte, amb abraçada inclosa de Sánchez. Diumenge, no va assistir a la clausura. Era ja massa el sacrifici d'empassar un altre gripau més. Per què ho va fer? A què no es va veure, ni se l'esperava, va anar a Alfonso Guerra, que porta ja uns mesos callat, però no vol dir que el que calla atorga, sinó que ha deixat passar el conclave per parlar després, Tindrà temps per fer-ho, ningú ho posa en dubte.

Que Pedro Sánchez ha fet "neteja" en la seva Executiva és evident, s'esperava veient els antecedents d'Ábalos i Calvo, dos "companys" que havien servit fidelment en el Govern i en la seva etapa de lluita per assolir la secretaria general del PSOE. El mateix ha passat amb el seu amic d'ànima, Carles Ruiz, alcalde de Viladecans, un dels seus baluards a Catalunya. La motxilla que porta a sobre pot explotar en qualsevol moment. Això sí, com a premi de consolació l'ha deixat en el Comitè Federal, perquè no sigui dit. Molta generositat la seva. Ho diem sempre, Sánchez és un polític de "talla" al no tremolar-li la mà a l'hora de prendre decisions - i les que veurem-.

Ara el que toca és donar la imatge d'unitat més que paritat en la seva executiva, ser més socialdemòcrata que ningú i aspirar a dirigir el socialisme europeu ja que a Espanya és on hi ha un govern presidit per un socialista pur d'esquerres. Tal és així que fins als "rebels" presidents autonòmics Vara -de nou a l'executiva- i García Page, han tornat a la cleda i ja no volen ni sentir d'aquesta reunió de presidents amb els populars que estava prevista per parlar de finançament i privilegis amb Catalunya.

Així que València ha estat l'escenari perfecte per a les noces del socialisme espanyol. I com se sol dir en els contes: van ser feliços i van menjar perdius; i conte contat, aquest conte s'ha acabat. Perquè Déu els cria i els interessos dels s'ajunten.