dilluns, 6 de desembre de 2021

Principi Asimètric de la Gilipollez

Luis Moreno

Professor d'investigació del CSIC en l'Institut de Polítiques i Béns Públics

Arxiu - Un jove rep la vacuna contra el Covid-19

@EP


Excusi el lector la traducció malsonant en castellà de la coneguda com a Llei Brandolini. En anglès encara és més expressiva: “Bullshit (cagada de toro, literalment) Asymmetry Principle”.


Segons aquesta accepció, s'estableix que l'energia necessària per refutar una afirmació sense sentit és força superior a la necessària per produir-la. Per exemple, en el passat podia asseverar-se que la Terra era plana i la gent s'ho creia a peus puntets. No va ser fins que l'expedició Magallanes-Elcano --de la qual ara fa cinc-cents anys-- va circumnavegar el globus que va prendre carta de naturalesa la rodonesa del planeta blau.


Mitjançant els usos espuris i massius de les xarxes socials, i, per inversemblant que pugui semblar, una legió de crèduls segueixen pensant que la Terra no és rodona, i que els científics, la NASA i Hollywood s'han compixat per beneficiar-se'n ocultant la “gran mentida” del nostre món.


El principi proclama que la difusió de les estupideses acientífiques es basa en una asimetria en la capacitat de retenció de la memòria. Els rastres i traces retinguts a la memòria per les "gilipolleces" és més profunda que qualsevol altra informació que la contradigui. Així mateix, es produeix una asimetria de la unció de la memòria. És a dir, qui propaga la colla sol aparèixer revestit d'autoritat o carisma popular i compta amb una recepció avantatjosa, mentre qui aplica la racionalitat contrastada ho fa en condicions desfavorables. I sovint ve acusat de no adonar-se del que passa en realitat darrere de les aparences (dietrologia).


El cas dels No-Vax és un altre exemple il·lustratiu del funcionament de la Llei Brandolini. Resulta que un considerable nombre de persones en aquells països on es duu a terme una vacunació generalitzada contra el COVID, a fi d'aconseguir l'anomenada 'immunitat de ramat', la rebutgen. A Londres, i des de fa diverses setmanes, un visible grup de manifestants es concentren a Trafalgar Square per protestar agrament contra la campanya de vacunació i les mesures de distanciament social, a les quals qualifiquen de “liberticides i genocides”. Fins i tot insisteixen a comparar les mesures contra la pandèmia amb la Shoah.


Els contagiats segueixen augmentant en aquesta quarta onada que fueteja el vell Continent i que s'acarnissa en els més grans exposats als perills pandèmics. Penseu que a Espanya sis de cada deu ingressats per Coronavirus a les unitats de cura intensiva (UCIs) estan sense vacunar. Quants n'hauran contagiat els més fràgils i immunodeprimits?


Els científics apunten que amb un 90% de la població immunitzada, les dades dels hospitals espanyols avancen que la protecció de les vacunes injectades serà la manera més eficaç per combatre el COVID més potencialment letal. El meu col·lega del CSIC, Margarita del Val, insisteix que les vacunes són la solució a les infeccions i a les pandèmies. I això malgrat assumir que és un virus que no es podrà erradicar completament perquè no es podrà vacunar totes les persones adultes del món.


Erre que erre, els escèptics No-Vax vociferen la seva disconformitat contra el que consideren un atac a la seva llibertat i drets fonamentals. Sobre això es conjectura que les al·legacions antivacunes i, en suma la conspirànoia dietrologística, compta entre els seus seguidors més fervents a ciutadans de les cohorts de mitjana edat de la població, les quals estan més induïdes per una filtració “intuïtiva” dels mitjans online i de les xarxes socials.


Més enllà de la discussió acientífica dels postulats de l'asimetria de la gilipolles, cal destacar el gran sofisma que es trasllueix del reclam d'una idea de llibertat perniciosa per al conjunt social. Hem de recordar una vegada més als antivacunes No-Vax que els individus no viuen sols. És inútil i criminal negar una realitat que és axiomàtica a la vida de les persones: l'ésser humà és un ésser social. El que em passa a mi està condicionat pel que passa als altres, i jo els condiciono igualment.


Com bé em recorda el meu col·lega, Fernando Casas (UCLM), el comportament del “descerebrat asocial” és promogut i aclamat no només als mitjans i les xarxes, sinó pels alguns partits i líders polítics “liberals” que anteposen els “meu” a tots els altres i a qualsevol altra consideració aliena al meu propi interès. I consenten, d'aquesta manera, que la maldat del virus segueixi fent estralls, especialment entre la gent gran.


Respecte d'això, és indefugible preguntar-se si els grans encara continuen constituint una generació prioritària en societats familistes com l'espanyola. Des de la perspectiva eugenista afavorida pels No-Vax, comença a ponderar-se quin seria el límit d'una “raonable esperança” de vida, més enllà de la qual la societat en conjunt hauria complert amb la seva responsabilitat envers els vells. La idea dels “primers més grans”, com apareixen en alguns mitjans de transport que porten la gent gran als seus centres de dia, sembla perdre consens.


Fins ara les nostres atencions i cures a la Tercera Edat han estat altament legitimades en formar part de la nostra filosofia de vida i els nostres valors civilitzatoris. Per a l'alternativa eugenèsica es tractaria d'allisar els cursos vitals de la gent gran: 75, 80, 90 anys? Quina seria l'edat raonable perquè els nostres pares i avis passessin a criar malves…?

La pregunta no és asimètrica ni comporta cap gilipolles, o potser sí..?

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH