dimecres, 19 de gener de 2022

​La variant òmicron i la “gripalització” de la pandèmia

Genís Carrasco
Metge i escriptor

L’any 2022 ve marcat per la sisena onada pandèmica de Covid-19 a Europa. Aquesta onada ha estat diferent de les cinc anteriors: l'arribada d'òmicron assoleix incidències acumulades inversemblants, superiors a  2.500 punts per 100.000 habitants, però amb pocs casos greus en termes relatius. És a dir, el nombre d’infeccions és vuit vegades el de fa un anys però amb menys hospitalitzacions i una reducció de la mortalitat a la meitat en vacunats. Però tal com va advertir Tedros Adhanom Ghebreyesus, director general de l'OMS,  si bé òmicron sembla menys sever en comparació amb delta, especialment en vacunats, això  no significa que hagi de ser categoritzat com a lleu. De fet, igualment que les variants anteriors, òmicron està hospitalitzant gent i està causant defuncions. De fet, el tsunami de casos és tan gran i ràpid que està aclaparant els sistemes de salut de tot el món.


Una persona recibe una vacuna contra el Covid-19, en el Hospital Infanta Sofía

Vacunació a l'Hospital Infanta Sofia de Madrid /@EP


Òmicron i el canvi de paradigma pandèmic


Tot sembla assenyalar que les més de 50 mutacions de la variant òmicron respecte a la delta han comportat un augment de la capacitat d’infecció al tracte respiratori superior i per tant de la capacitat de contagi, perdent part de la seva invassivitat sobre les cèl·lules pulmonars. Les mutacions als gens que codifiquen la proteïna «spike» o d'espiga (la part del virus que s'introdueix a les cèl·lules per desencadenar la infecció) haurien disminuït la seva capacitat per infectar les cèl·lules dels alvèols pulmonars tot augmentant la invassivitat sobre les cèl·lules del tracte respiratori superior (nas, gola i tràquea). Per tant, es multiplicaria més fàcilment a les cèl·lules de nas, gola i tràquea que a les cèl·lules profundes del pulmó. També seria menys eficaç que delta en produir fusió cel·lular, un fenomen que fa que les cèl·lules s'enganxin a altres cèl·lules veïnes i permet que el virus es propagui més ràpidament entre elles, cosa que passa en els casos més greus de COVID-19.


Però això no significa que puguem perdre la por a òmicron, la seva extraordinària contagiositat (és un dels virus més contagiosos juntament amb el de xarampió) segueix saturant els serveis d’Atenció Primària i Salut Pública i les UCI catalanes ja atenen a més de 500 pacients amb Covid greu


Lliçons no apreses: Atenció Primària crònicament infradotada i col·lapsada


Després de dos anys de pandèmia sembla que les autoritats sanitàries no han estat capaces de resoldre els problemes estructurals que pateix el nostre Sistema Nacional de Salut. De moment, els hospitals aguanten tot i que les UCI estan plenes i a punt de suspendre cirurgies de risc. Fins ara, l’impacte de l’onada ha apallissat fonamentalment una Atenció Primària que no es va reforçar mínimament durant les anteriors fases pandèmiques. Els metges, les infermeres i el personal no assistencials dels Centres de Salut es troben en un estat de fatiga extrema i desmoralitzats per la manca de suport institucional davant una demanda assistencial imparable que multiplica per deu la capacitat d’atenció clínica. Pot ser és moment de replantejar com fer front a la pandèmia a partir d'aquest moment en que la baixa freqüència de malaltia greu, juntament amb la saturació tant de l'Atenció Primària com de Salut Pública fan palès que els protocols que varen ser útils en anteriors etapes pandèmiques requereixen ara actualització urgent.


Escenaris futurs: cal més atenció telefònica domiciliària


L'escenari més probable és que SARS-CoV-2 convisqui amb nosaltres durant anys. Fins ara s'ha presentat en forma d’onades pandèmiques amb alta concentració d'infeccions durant un període curt de temps (8-10 setmanes). No sabem si en el futur continuaran existint aquest tipus d'onades ni amb quina cadència (com la grip o el virus respiratori sincitial) o si donarà pas en una endèmia estacional amb una circulació més o menys constant durant els mesos freds (com fan molts altres virus respiratoris, entre ells els quatre coronavirus catarrals que afecten els humans).


En tot cas, sembla imprescindible accelerar l’administració de terceres dosis, immunitzar als nens (els vacunats tenen menys risc de complicacions també amb òmicron) i concentrar el rastreig i les quarantenes en les persones de més risc (no vacunats, ancians, immunodeprimits). I sobre tots cal invertir molts més recursos per multiplicar per deu el seguiment telefònic domiciliari dels casos de Covid. Aquesta seria una estratègia molt eficient que permetria detectar tots el casos greus i descomprimiria la pressió insuportable sobre l’Atenció Primària. A més, disminuiria la confusió dels molts pacients confinats que se senten abandonats per un Sistema Sanitari col·lapsat. Cal invertir en contractar metges i infermeres que actuïn com Agents Covid de forma que cap pacient infectat deixi de rebre atenció telefònica. Ni un sol ciutadà s’ha de sentir abandonat durant la quarantena.


Gripalització de la Covid


Els virus muten constantment i la selecció natural afavoreix aquelles mutacions que esdevenen més contagiositat (i, en menor mesura, aquelles que provoquen menys gravetat). La variant òmicron compleix ambdues condicions i podria representar un pas en l'evolució de SARS-CoV-2 cap a un coronavirus catarral o gripal; només el temps dirà si és així.


Més vacunació però basada en la solidaritat i l'equitat


Des del principi de la pandèmia sabem que el risc de malaltia greu no és homogeni, i l'edat avançada és el principal factor de risc per a hospitalització i mort. Des de finals del 2020 disposem de diverses vacunes que han demostrat ser molt efectives per a la prevenció de la malaltia greu. Els assaigs clínics inicials s'han vist corroborats per les dades d'ús al món real, que han donat una efectivitat que pocs hauríem imaginat uns mesos enrere.


Però no servirà de molt  si els països rics vacunen als seus ciutadans amb tres o quatre dosis ignorant que hi ha països africans on la taxa de vacunació no arriba al 10%. És èticament qüestionable que les nacions desenvolupades administrin dosis de reforç de la vacuna mentre que en altres més pobres romanguin sense vacunar, una situació perillosa que donarà lloc a futures variants del virus. No facilitar vacunes als països pobres implicarà que es desenvolupin noves variants en aquests països que inevitablement arribaran i faran emmalaltir els ciutadans dels països més desenvolupats. En una pandèmia global la solidaritat no és una opció sinó una necessitat urgent.


Cal avaluar les lliçons apreses


Els diferents països i comunitats autònomes han assajat diverses d'aquestes mesures en diferents moments, sense que fins ara tinguem una avaluació clara i rigorosa de quina és l'efectivitat de cadascuna en termes d'hospitalitzacions i defuncions, i quins són els seus efectes potencials  nocius: pèrdues econòmiques i de llocs de treball, conculcació de drets fonamentals (circulació, reunió, pròpia imatge, educació) i augment de trastorns de salut mental. En definitiva, ha faltat una rigorosa avaluació de la relació benefici-risc de cadascuna de les mesures adoptades i un veritable debat social sobre la seva implantació. Cal una revisió urgent per part de les autoritats dels encerts i errors en Salut Pública.


Protegir als més vulnerables


Probablement ha arribat el moment que els governs centrin els seus esforços a protegir els col·lectius més vulnerables en lloc de tractar de frenar, fins ara amb poc èxit, la circulació del virus a nivell poblacional. Aquesta protecció focalitzada es pot aconseguir a partir de quatre eixos: tractament precoç i selectiu dels pacients vulnerables amb els nous antivírics com el Paxlovid (aprovat a EUA i Regne Unit), revacunació de les persones de risc, recomanacions específiques per les persones vulnerables (minimitzar contactes propers amb persones amb simptomatologia respiratòria, valorar l'ús de mascaretes FFP2 en situacions d'alt risc de contagi en moments incidència elevada) i actuacions específiques en àmbits com les residències geriàtriques, que en algunes comunitats autònomes han concentrat més de la meitat de totes les defuncions per Covid-19.


Per recuperar com més aviat millor la «vella» normalitat, és a dir, la vida com la coneixíem abans del març del 2020, cal que els responsables polítics apliquin més seny i facin més cas de les recomanacions dels experts sanitaris.

1 Comentaris

1

Article molt ben explicat, amb informacio clara i rigorosa i dient les coses, al meu parer, tal com són.

escrit per Amparo Valls 14/gen/22    09:03 h.

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH