Portem uns quants dies ficats de ple al serial del tenista serbi Novac Djokovic i la seva participació a l'Open d'Austràlia com a conseqüència de no haver-se vacunat, mentir les autoritats australianes i passar-se de llest. Al final, el tenista ha estat expulsat després de la sentència de la justícia d'aquell país, no podrà participar al torneig i a més durant tres anys no hi podrà tornar. És el resultat d'un episodi que mai hauria d'haver passat, per molt número u que sigui. Les normes que aplica cada país cal complir-les, i encara més quan el que està en joc és la salut. En aquest partit de la covid i les seves variants, el número u correspon a la responsabilitat de les persones, no a l'individualisme d'un tenista que es creu que està per damunt de tothom. Un error que ha pagat molt car en la seva imatge i per descomptat, en el que li fa més mal: la seva butxaca i la de la seva família.
Les repercussions mediàtiques de l'actitud irresponsable de Djokovic només acaben de començar. El govern francès ha dit públicament que tots els professionals que participin el Roland Garros han de tenir la pauta completa de la vacunació, una mesura que deixarà fora d'aquest torneig al tenista serbi. Aquesta absència en les dues competicions, de moment, suposarà deixar de guanyar més de tres milions de dòlars a l'Open d'Àustria i més d'un milió i mig d'euros al Roland Garros. Una operació que no ha deixat indiferent el mundialment conegut tenista que posseeix tant el rècord de més quantitat de setmanes com a número u, com del nombre més gran de vegades, i que va finalitzar l'any passat com a número u. Deia Marco Aurelio que "pensa com més doloroses són les conseqüències de la teva ira que les accions que l'han originat”.
Els esportistes, que són figures i destacades, ídols per als joves i nens que somien aconseguir els seus objectius, han de donar exemple a la seva vida professional i personal, cosa que no ha passat amb Djokovic. Moltes vegades els seus atacs d'ira han fet la volta al món amb unes imatges gens exemplaritzants per als seus seguidors -que són molts, no cal oblidar-ho-. El tenista s'ha convertit en un esportista prepotent, colèric i maleducat que deixa molt a desitjar, i no és que sigui precisament un exemple a seguir. Solia dir l'expresident dels Estats Units, Thomas Jefferson, una frase molt il·lustrativa: “Quan estiguis irritat, compta fins a deu abans de parlar; si estàs molt irat, compta fins a cent”, consell que no deu conèixer el tenista a qui una bona dosi d'humilitat no vindria gens malament. En aquesta ocasió el seu gran error ha tingut conseqüències molt greus en la seva economia i imatge.
Ja es coneix que Djokovic ha estat i segueix sent el nen consentit del seu país, Sèrbia, on l'adoren com un veritable déu i no només no ha rebut cap crítica cap al seu comportament, sinó que ho han defensat i de quina manera. Sembla com si el tenista fos Sèrbia. Cap mitjà del país no ha criticat el seu comportament. Recordem que Sèrbia actualment ocupa el lloc número 93 al món a la llista de la llibertat de premsa, segons Reporters sense Fronteres. Alguna cosa del que no hauria d'estar gaire orgullós el país.
Escriu el teu comentari