En el dia de la "hispanitat" descolonitzem Espanya

No podia ser d'una altra manera. Les circumstàncies del segle XV van fer que musulmans i jueus "abandonessin" Iberia perquè els reis catòlics s'aventuressin al món "desconegut" (sense cap projecte, ni per dins, ni per a les colònies), a la recerca de la ruta comercial alterna cap a l'Orient, proveïts únicament d'una supersticiosa fe en el Déu desconegut.

Van passar ja més de 500 anys d'aquell històric matrimoni real (entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella, tots dos primers) que donaria origen a Espanya (com a projecte polític). Però, la realitat ens mostra que aquest "projecte", a part d'haver donat origen a l'idioma castellà (confós com a espanyol), no va poder quallar ni com a nació, ni com a Estat de Dret.

Els catalans, igual que els bascos, emprenen les seves rutes independentistes perquè mai es van sentir part del projecte de la nació espanyola, igual que altres nacionalitats. Molt més, ara, quan emergeix amb brutalitat el bàrbar de l'Estat espanyol que dilueix tots els drets, dels seus i dels visitants.

De colonitzador a colònia franc alemanya

Els reis catòlics i els seus súbdits van fonamentar els seus projectes de vida i aventures colonials en la fe, en la creença, i van postergar (van censurar) la raó i la ciència com "heretgies".

Van ser els únics reis en la història occidental que van recórrer a la "Santa Inquisició" per aniquilar la intel·ligència-ciència creativa. Així, van promoure i van importar (cap a les colònies) súbdits creients, més no ciutadans pensants/creatius.

Aquesta postergació de la raó, de la ciència, va impedir que Espanya aprofités la seva històrica hegemonia política de llavors per modernitzar-se i constituir-se en un actor determinant en la geopolítica europea i mundial. Espanya va malbaratar riqueses saquejades de pobles sencers en sumptuositats religioses.

Si bé molts/es espanyols/es ja no creuen en el Déu desconegut d'antany que van portar els seus avis "cristians" cap a les colònies, no obstant això, continuen creient/assumint el conte de "ser superiors" cultural i genèticament sobre els llatinoamericans, africans i asiàtics.

Segueixen creient en el seu Monarca, i per això ho mantenen allà, més enllà de la seva retòrica de "demòcrates". No s'atreveixen a abandonar o desafiar a l'Euro (moneda) per més que va ser pensada com a eina per hipotecar-los. Els seus avis van ser apologets/missioners del Déu desconegut (en el nom del qual van esquilar pobles sencers). Ara, ells són creients/súbdits de l'Euro, en el nom del qual els esquilen.

L'elit política i econòmica d'aquest país meridional d'Europa, igual que a Itàlia, va fer que els "súbdits" espanyols s'il·lusionessin amb el projecte de la Unió Europea com la panacea per donar el salt del ruc a l'avió (sense passar per l'automòbil), i així convertir-se al somiat país modern europeu. Però, no va haver-hi suficients "heretges" que es percatessin que França, Alemanya i els altres de més amunt estaven convertint a Espanya en gendarme (vigilant) mal pagat de les fronteres del sud (perquè africans migrants indesitjats no inundessin l'eurofesta).

L'eurofesta va acabar, encara que l'eurocràcia encara té oxigen mentre no hi hagi suficients "ments inquietes". I la història es repeteix: els comensals es retiren a la migdiada, mentre la servitud de creients endreça la casa, sense drets, ni oportunitats. No és la primera vegada que Espanya és colonitzada, ni és per vegada primera que colonitzats somien amb ser partícips en el banquet dels seus amos.

El 12 d'octubre, més enllà de denunciar l'holocaust cristià dels nostres avis, i la subsegüent institucionalització del racisme en l'Occident, ha de ser un moment per reflexionar sobre les condicions de colonialitat que pateixen fins i tot els pobles colonitzadors. Un moment per sumar esforços i emprendre els camins llibertaris del Sud insurgent.