Una colorada

Depenent de la història emocional de qualsevol ésser humà, el seu procés de desenvolupament tendeix en tot cas a l'assoliment d'una identitat sana que li permeti establir relacions -ínter-gènere o socials en general- que permetin l'expressió d'amor íntim i social a partir de la possibilitat de complementar a l'altre -parella, amic, familiar, company de treball, veí- una vegada aconseguit l'arribo a l'adultesa.

Depenent de la història emocional de qualsevol ésser humà, el seu procés de desenvolupament tendeix en tot cas a l'assoliment d'una identitat sana que li permeti establir relacions -ínter-gènere o socials en general- que permetin l'expressió d'amor íntim i social a partir de la possibilitat de complementar a l'altre -parella, amic, familiar, company de treball, veí- una vegada aconseguit l'arribo a l'adultesa. Cada etapa -sobretot la infància i l'adolescència- són de summa importància en aquest procés i el risc d'acumular aspectes crítics que en moltes ocasions s'eludeixen, pot portar a extrems d'aïllament o de personalitats caòtiques. Ha conegut en algun espai de la burocràcia, humans incapaços de connectar-se amb vostè en la gestió que intenta? Quants individus s'han creuat per la seva vida, creient que la successió de relacions inconsistents i efímeres ?el mateix en la seva vinculació de parella que en el treball professional que exerceixen- són part del seu èxit? Considera que aquest tipus de personatges impulsius, inconsistents, en summa inmaduros poden ser part de grups professionals -advocats, enginyers, metges, ambaixadors- o col·lectius -empresaris, filantrópicos o polítics- les decisions dels quals hauran d'afectar a centenars o milers de persones?

Lamentablement la resposta afirmativa està implícita en cadascun d'aquests qüestionaments i si la nostra capacitat d'acte-anàlisi no ha estat conreada; cadascun de nosaltres podem ser part de la "adolescència col·lectiva" que ens afligeix i que ens fa reaccionar de vegades de forma agressiva tot i que es disfressi de "subtil i diplomàtica", en la recerca d'algú que ens la pagui tot i que no es tracti de qui ens la deu. Serà aquesta incapacitat emocional de la qual es valen fonamentalistes per encaminar a persones, familiars i fins a poblacions senceres a favor o en contra d'algú, una de les manifestacions globals més nocives? Qui està més baldat, aquells que irracional i desinformadamente caminen darrere del manipulador o aquests moderns bornis en terra de cecs?

Procurant no involucrar-se més enllà del normal -si és pare clar que li pega la mort de 43 estudiants- considera sa exigir el retorn de persones l'absència de les quals dol però que és obvi que ja no estan? Quant costa mobilitzar centenars de persones al voltant del món -amb màscares, cartells, produccions teatrals- per logar la deterioració màxima de la institucionalitat a Mèxic? Els fonaments de la propaganda, són manejats amb mestratge pels seus artífexs els qui saben d'aquest tipus de reaccions i partir d'això mobilitzen masses. Si avui com es va fer a Guatemala, ens quedem sense president serà el millor per a Vostè, els seus fills, veïns i conciutadans? Què era el que buscaven els promotors de grups rebels en tota la zona on es va promoure la "primavera àrab"? Qui guanyava què, amb el canvi violent d'autoritats? Són realment accidents, els dos esdeveniments que van provocar desenes de morts en la peregrinació a la Meca? L'ona migrant ?majoritàriament de sirians- és resultat d'una consciència col·lectiva o es tracta d'una nova metodologia enfront del fracàs de les accions bèl·liques "revolucionàries" per enderrocar a un governant incòmode?

Un líder religiós amb indubtables capacitats per a la política, s'ha convertit en semidios, en recordar la incongruència de fer la guerra en el nom de Déu. Els líders mundials tenen més de 70 anys de pregonar la pau, sense que hagin estat capaces d'eradicar-la i àdhuc amb el risc de ser ratllat de "comunista, marxista i enemic del progrés" el papa catòlic ha assenyalat que l'element conductor a aquestes desgràcies mundials és els diners Com seria la proposta per deixar satisfets als banquers, els venedors d'armes, els acaparadores de matèries primeres, aliments, hidrocarburs, terres o medicaments? Les empreses farmacèutiques, hospitalàries, hoteleres, constructores d'avions, educatives i fins a de la construcció se sotmetrien a una alternativa que redueixi les seves pingües guanys?

Sent honests amb nosaltres mateixos el major punt de maduresa està a admetre que la nostra possibilitats de donar-li un gir a aquesta realitat caòtica i gairebé en el punt del no retorn, és mínima tot i que fóssim presidents, ministres o secretaris d'estat; però aquesta mateixa maduresa ens obliga a entendre que l'agressió no construeix sinó destrueix gairebé sempre arrossegant-nos a nosaltres mateixos Haurem de llavors ficar-nos en una cova a veure si sobrevivim a aquest caos? Caurem en el fonamentalisme de solament esperar el miracle provinent del cel com si fos un mannà prodigis del segle XXI?

Jo crec que no es tracta de negar la realitat, sinó d'aprofitar aquestes terribles circumstàncies que la pròpia humanitat ha creat per fer alguna cosa. El que estigui en la nostra humil possibilitat; potser és invertir el temps necessari per aconseguir ser escoltats en la finestreta disposada per a un tràmit, mirant als ulls a la persona que ens atén, demanant-li comedidamente que ens digui el seu nom, exigint amb energia -la qual cosa no és grolleria- que li de curs a la nostra queixa, avís o petició. Mantenir la calma i invertir més temps, per pujar a la següent instància si aquí no s'ha resolt gens. Tornar a donar les gràcies si el tema va ser atès, i sumar, sumar, sumar, en allò que consideri vostè que és la seva missió, és el canvi climàtic? Pot fer alguna cosa per millorar el maneig d'escombraries? Ha provat la seva capacitat per convèncer a dues, tres o deu?

Ensenyi amb el seu exemple el valor que Vostè mateix li dóna a la raça humana, aprengui i ensenyi cada dia. No es converteixi en màrtir, si algú és incapaç d'entendre i menys àdhuc d'escoltar, segueixi caminant, doni'ls la volta, ja hi haurà uns altres millors en la seva següent parada. Els insensats colliran ni més ni menys que els fruits del que hagin sembrat. Llàgrimes, tempestats, ridícul, aïllament, són resultat de la incomprensió, la incapacitat de reconèixer les pròpies limitacions i els fonamentalismes per intentar sustentar opinions particulars freturoses de peus o cap i sobretot l'absència d'amor.