Mexicanitzar

Comptar amb elements que ens permetin reconèixer-nos, com a base d'un desenvolupament tendiente a la maduresa, és part del que es denomina identitat

Comptar amb elements que ens permetin reconèixer-nos, com a base d'un desenvolupament tendiente a la maduresa, és part del que es denomina identitat. Des de la infància s'aprèn a distingir la idea del Jo i els altres. Un individu comença comprendre qui és quan està conscient de la seva essència: com a humà -front altres éssers vius de l'anomenat regno animal- membre d'una família -nuclear i ampliada la qual cosa inclou avis, història genealògica etc.- i per descomptat part social tal qual seria la nacionalitat. Perdre la memòria -per algun esdeveniment catastròfic o per l'acció perversa d'algú -com se suposa ocorria en l'Alemanya d'Hitler- d'algun d'aquests elements, dóna com resultat la impossibilitat de reconèixer-se a si mateix. En entorn d'això és que la lluita de les àvies a Argentina cobra transcendència.

L'absència d'identitat, és molt més freqüent del que podríem imaginar en ple segle XXI, gairebé cúspide de la civilització i època marcada per la preponderància de la informació. Milers d'adolescents al planeta han estat impossibilitats de desenvolupar un nivell òptim d'intimitat, tot i que comptin amb un nom -inclosos cognoms- data de naixement i determinació de nacionalitat. La identitat nacional propicia un sentiment de pertinença -històrica, cultural, de costums, espiritualitat o idioma- particularment importants d'analitzar en un moment de migració inaudita sobretot de poblacions asiàtiques i africanes cap al continent europeu o els arxipèlags de l'hemisferi sud. Quins tipus de sentiments: amor -en extrems d'idealisme fins a orgull o enyorança del propi- temor al rebuig -catalitzat pel fatalisme, la victimització, el temor i fins a l'odi irracional- o negació, produeix la migració en nens que cursant la seva etapa infantil són testimonis de la violència activa o passiva? Pot imaginar a un ésser humà, que tenint els avantatges d'una llengua, religió i raça adquirides, es veu forçat a ignorar-les o negar-les, en honor de l'interès d'algun d'els qui li cuidaven? Quantes vegades ha escoltat que els mexicans amb ciutadania americana són més "gossos" amb els turistes mexicans que els americans güeros?

Arrencar elements de nacionalitat, no és simple Fer de costat signes explícits tals com la bandera, l'escut, la moneda, els himnes i fins als equips esportius tot i que això siguin perdedors, és el mes obvi però no el transcendent. Històricament els imperis i els països colonitzadors, comencen per delmar poblacions -Portugal amb els indígenes de brasil- convertir als supervivents en objecte ?africans de color que al final del dia després de la seva esclavitud ignoren que part del continent van arribar- i en el cas del mestissatge iniciar tota una campanya de minusvalidesa, com va ocórrer a Mèxic amb els fills d'índies violades que igual eren repudiats pels pares que pels membres de la col·lectivitat de la mare. Serà aquest principi el que repliquen autoritats irresponsables i solapadoras de pordioseros professionals com els organilleros?

El conjunt de poders necessaris per decidir lliurement les condicions econòmiques i socials dels ciutadans és part del que constitueix la identitat nacional. A això apel·la el senyor Trump, quan demana el vot per ser designat candidat dels republicans als Estats Units i perdre tal condició és el que impel·leix a governs com l'hongarès, per aixecar bardas i patear immigrants. Estan conscients aquests personatges de cuales van ser les circumstàncies que els van portar a aquest grau de "violadors dels drets humans" de l'altre? Un dels temes que més atoraron l'arribo a la Unió Europea, va anar justament el de la identitat nacional identificada per cert amb el contès de sobirania nacional; característiques que no es trasfieren a la Unió pels estats membres i la construcció dels quals parteix dels estats nació del segle XIX com a conseqüència la Revolució Francesa en 1789.

A Mèxic, com mai abans, les generacions infantils i juvenils haguessin de rescatar els Sentiments de la Nació. Ells, igual que molts adults, tenen el dret a saber que a Mèxic ha sobreviscut una de les cultures, -històriques i jurídiques- més riques del continent americà. Que mexicanitzar no és solament aglomerés en una plaça per repetir com a robots Visqui Mèxic! tot i que en la proclama de qui dirigeix la festa hi hagi errors garrafales, com vitorear a personatges que no van ser part de la independència. Cada mexicà, mestís en la seva majoria, ha de saber que un TLC no converteix al seu país en la part més menyspreable del continent ?el pati posterior com s'obstinen a gravar en les nostres ments- i que som un poble treballador i no dormilón embolicat en un sarape i ocult en un gran barret. Sentir-nos orgullosos del que som no solament és tema de cançons vernacles per demostrar que podem vèncer als oficials de la migra, sinó la possibilitat d'argumentar i fins a canviar el rumb pretès pels paladines d'una globalització materialista, inequitativa i inhumana que busca esborrar les diferents identitats nacionals. Siguem mexicans capaços de superar les tares que poguessin ser aprofitades pels enemics -Interns i externs- de Mèxic. Recolzem-nos ?poble i govern- enfront de l'enemic; siguem tolerants amb les diferències; ferms amb les demandes; solidaris amb l'altre tot i que sigui diferent; aplicats si es tracta de defensar el nostre.