Pensar i sentir les Amèriques des d'El Salvador

Del 12 al 17 de juliol, del present any, San Salvador, El Salvador (país geogràficament més petit de la regió), va acollir a més de dos mil investigadors/as, provinents de diferents parts del món, en el 55 Congrés Internacional d'Americanistes (ICA), convocats sota el títol: Conflicte, pau i reconstrucció d'identitats en les Amèriques.

Del 12 al 17 de juliol, del present any, San Salvador, El Salvador (país geogràficament més petit de la regió), va acollir a més de dos mil investigadors/as, provinents de diferents parts del món, en el 55 Congrés Internacional d'Americanistes (ICA), convocats sota el títol: Conflicte, pau i reconstrucció d'identitats en les Amèriques.

Aquest històric congrés d'investigadors/as té els seus orígens al segle XIX. Va ser en 1875, en Nancy, França, quan investigadors/as, inquiets per les Amèriques, es van reunir per vegada primera. I, des de 1895, els llocs d'aquests congressos trianuales s'alternen entre Amèrica i Europa, amb l'objectiu de compartir les troballes i reflexions investigatives, des de les diferents disciplines acadèmiques, sobre el Continent.

A San Salvador, durant el 55ICA, filòsofs, sociòlegs, antropòlegs, etnòlegs, politòlegs, biòlegs, juristes, lingüistes, psicòlegs, historiadors, metges, arquitectes, pedagogs, etc., organitzats en més de 200 simposis, a les aules de la Universitat Francisco Gavidia, van exposar i van debatre diferents problemàtiques que s'entreteixeixen en les Amèriques.

Des dels assumptes més quotidians/pragmàtics (malalties com el "mal d'ull"), fins a les qüestions més abstractes (com l'ontologia llatinoamericana) van ser abordades amb profunditat, cordialitat i rigurositat.

No hi ha dubte: ICA no només és l'espai més antic per a la trobada i complicitat d'investigadors/as, sinó, a més, és un dels espais més plurals, oberts i amplis per al concert d'acadèmics/ques i de les acadèmies americanistes que es coneix en aquesta part del planeta.

Encara que també es va sentir l'absència pronunciada de veus i presències salvadorenques al Congrés. Fins i tot, la mateixa comunitat universitària de les universitats amfitriones van estar gairebé absents en aquesta envejable àgora multidisciplinària de sabers.

REPTES I DESAFIAMENTS PER LES I ELS AMERICANISTES

Si bé en l'atmosfera del congrés es respirava la llibertat investigativa i l'esperit innovador, compromès amb els processos d'alliberament/construcció dels pobles del Continent, no obstant això aquest i altres espais tenen alguns d'aquests reptes:

Presències absents. Abya Yala (denominat Amèrica, des del segle XVI) no existeix com una uniformitat cultural, política, econòmica, social o religiós. Per això no es pot parlar d'Amèrica, com tampoc d'Amèrica Llatina, com a identitat cultural.

Som diversos pobles subsistint sota la camisa de força dels fallits intents del mestissatge des dels estats nacionals. Per tant, no es pot seguir "dialogant" només entre europeus i mestissos llatinoamericans, o entre mestissos de diversos països, sobre els passats, presents i futurs dels nostres pobles.

A ICA li fa falta la presència argumentativa de les i els "no ciutadans" de les américas profundes. L'acadèmia mestissa llatinoamericana té la seva pròpia veu que expressa la seva manera de pensar i viure. Les i els nadius, amb o sense acadèmia occidental, també som portadors de veritats des de les nostres senderes.

Metodologies absents. Les metodologies d'investigació "científiques"(segons l'epistemologia occidental) són insuficients per comprendre la realitat i els somnis dels pobles d'Abya Yala.

La rigurosidad científica (raonament lineal i matemàtic, emparat en l'escrit), el monisme ontològic (que aniquila la interrelacionalidad i idealitza el ser UN, deslligat), l'individualisme metodològic (que encastella l'autonomia individual, i anul·la la comunitat), el nacionalisme metodològic (que naturalitza les fronteres que ens divideixen com a pobles), l'antropocentrisme i l'especismo (que ens fixa la falsa i suïcida consciència destructiva d'assumir-nos els humans com els únics subjectes amb drets), entre uns altres, són mètodes i eines insuficients que construeixen cartografies teòriques que no corresponen a les nostres realitats policromáticas i megadiversas.

ICA ha de promoure el progressiu abandó de l'epistemologia de la simplicitat (ciències autònomes hiperespecializadas) per transitar cap a epistemologies de la complexitat (ciències socials holísticas decolonizadas/alliberadores, i reconciliades amb el sistema-terra). Molt poques veritats dels pobles estan escrits, i l'escrit (regularment) és la veritat dels vencedors. Les acadèmies ha de diversificar les seves fonts.

Desaprehendre per construir. L'anterior exigeix deconstruir i sospitar de la universalitat de les veritats provinents de l'acadèmia occidental. No pel seu origen topogràfic, ni pels subjectes, sinó pels resultats negatius del sistema-món-occidental en el seu intent d'universalizarse, i aniquilar coneixements i epistemologies dels pobles.

ICA pot i ha de convertir-se en l'àgora des d'on es legitimin les maneres i mètodes de coneixements dels pobles, amb els seus propis actors. Un espai emblemàtic per a un autèntic polílogo de sabers que fecundin nous marcs teòrics que necessita la humanitat en declivi.