Fama o eficàcia?

Un dels temes analitzats durant tres anys de govern popular a Xile, va anar justament la comunicació massiva. Els enemics de l'esquerra van minimitzar els conceptes de "burgesia" "explotadors" "Imperialistes", i es va començar a usar a "el Poble", en les seves diverses facetes de: comerciants, artesans, petits industrials etc. que a força d'esmentar-se van ser polvoritzats fins a desaparèixer el propi concepte de poble. Tots aquests -subjectes convertits en audiències fraccionades- a final del dia es van convertir en els actors que li donarien el tir de gràcia a la ideologia que encarnava Allèn i al mateix poble.

Un dels temes analitzats durant tres anys de govern popular a Xile, va anar justament la comunicació massiva. Els enemics de l'esquerra van minimitzar els conceptes de "burgesia" "explotadors" "Imperialistes", i es va començar a usar a "el Poble", en les seves diverses facetes de: comerciants, artesans, petits industrials etc. que a força d'esmentar-se van ser polvoritzats fins a desaparèixer el propi concepte de poble. Tots aquests -subjectes convertits en audiències fraccionades- a final del dia es van convertir en els actors que li donarien el tir de gràcia a la ideologia que encarnava Allèn i al mateix poble.

Des dels mitjans dominants, la labor legislativa va ser sent substituïda per la importància dels granis "acords" nacionals -Argentina és un bon exemple- i els assessors experts que antany eren contractats en els tres poders, després de ser exclosos de l'accionar polític, avui correspon a "consells honorífics" nacionals, extranacionales i supranacionals que, de fet serveixen a l'interès de grups i veuen a les persones únicament com a consumidors.

Avui dia, l'aspirant al més insignificant lloc, abans que imaginar un programa de govern es contacta amb els experts d'imatge, gasta carretadas de diners -gairebé sempre aliè per ser dels contribuents a l'erari o a la seva pròpia causa- i en un cop de sort fins a aconsegueix guanyar alguna posició més per fama que per capacitat per realitzar el treball pel qual se li ha designat.

La reputació -bona o dolenta- és un valor tan important per a la humanitat de segle XXI, que grups amplis de persones, són capaces de perdre la seva ocupació a canvi de ser seleccionats per a algun programa televisiu tot i que els denigr. Igual que Fama amb un ull darrere de cada ploma de les seves ales i una llengua per cada ull, els mitjans massius actuals s'encarreguen de divulgar els triomfs i desgràcies dels pobles i sobretot dels seus personatges rellevants. Gran part de la població -grega o romana segons el cas- apreciava a Fama doncs suposadament fomenta la comunicació i obre el coneixement
Fama o Feme era invocada sovint per aquells que estaven orgullosos dels seus actes, que apel·laven a la seva "excel·lència" per fer-se notar i distingir-se de la resta. S'ha sorprès com és que a certs "caiguts en desgràcia" se'ls enalteix, com el cas d'exgobernadores o ex-legisladors del món actual? Deu dies de martellejo sobre el "chapo", les seves habilitats i mètodes de fuita Són per ressaltar la impericia d'els qui manegen les presons i procuren justícia o per demonitzar al criminal cuasi empresari Joaquín Archivaldo Guzmán Loera? Els admiradors d'aquest personatge, que ha ocupat el primer lloc de fama en l'última setmana, li recolzaran o sucumbiran a l'oferta de 60 milions per denunciar-ho?

En la lluita ideològica de l'últim segle, no solament es va vèncer a l'esquerra, sinó que va canviar el perfil de la classe dominant. Aquesta, ara és menys "famosa" en termes de coneixement d'ideals de masses; encara que s'ha apropiat no solament dels mitjans de producció íntegrament, sinó que semànticament també ha robat a les persones tot el que va poder en algun moment ser el seu argument de recerca i lluita.

Avui l'agitadors legitimats són els voceros, els responsables de comunicació de les dependències o de publicitat de les empreses. Com ells -segons va apuntar en el seu moment Fidel Castro, "van aprendre més ràpidament que les masses"- entenen la influència dels grups per moure al tot, avui, en comptes d'organitzar càmeres, federacions o sindicats, la qual cosa fan és obrir temps mediàtics per a "joves emprenedors sense filtre", grups socials per a la pau, analistes de la cultura, comentaristes de la nova història, iniciatives en pro de les comunitats etc.

Així fraccionada la humanitat d'avui és impel·lida a votar o fer la guerra per aniquilar al president o primer ministre ?Egipte, i els països de la primavera àrab- o per dir-li als seus governants que no li pagui als deutors ?Grècia-, sense entendre realment les conseqüències de la seva "legitimació popular" a través dels mitjans.

El sensacionalisme, és un mètode de comunicació "moderna", tan o més incisiu que la nota vermella de les revistes i pasquins de la segona meitat del segle XX. Avui un blog mexicà, publica la fatalitat que els hereus d'un mort amb pendents fiscals, hauran de respondre per això si no donen de baixa a la persona física morta o empresa tancada assenyalada al domicili on viuen. Davant aquesta realitat que haurien de fer els funcionaris públics: rebel·lar-se com ho va fer en el seu moment Hugo Chávez? Es val que en honor del temor a l'acusació de ser protagonistes de la censura es fiqui diners dels contribuents a un barril sense fons com l'és la publicitat? Tema fart difícil, no solament perquè els diners públics ho manegen uns quants, potser poc eficaços, sinó per les conseqüències d'atrevir-se a reptar, al que va anar un poder subjecte; però convertit avui en el més poderós per allò de la seva experiència a fabricar fames.