Quant val el temps?
Des de l'emotiu i gairebé cursi relat d'un nen preescolar, maldat per saber quant rep el seu pare per l'hora de treball, a fi d'estalviar i comprar-li una hora perquè li acompanyi en el sopar familiar, passant pels diplomats que li entrenen en la reflexió de saber posar-li preu i per tant vendre el seu temps professional, fins a la relativitat esgrimida per Einstein, el temps és alguna cosa que no sempre valorem amb saviesa.
Recordar que el valor d'un mes és molt clar per a la mares de nens prematurs; el d'una setmana per als editors de revistes, el d'un minut per a l'usuari que va perdre un tren ?puntual no com els microbuses mexicans- el d'un segon per qui va evitar un accident pel motiu que fora en aquest instant i el d'una mil·lèsima de segon per a l'esportista guanyador d'una medalla olímpica, és amb prou feines la costosa reflexió d'un curs gerencial. Mesurar el temps de milers de nens oaxaqueños, les classes dels quals han estat suspeses per motius polítics o les hores d'angoixa de Sofi, arrencada dels braços de la seva mare mexicana pel pare que viu a Canadà, és tan relatiu com el temps de milions de nens segrestats per a l'esclavitud laboral o sexual. Quin temps té més importància, el de la borsa de Nova York que va demorar l'inici de les seves activitats en la setmana o el d'un nen abandonat per la mare i el padrastre en un pati de casa paupèrrima en Ciutat Juárez? Com pot cotitzar-se el temps de rehabilitació d'infants -desnutridos o botats en un escombriaire- rescatats i ingressats a un hospital per a la seva estabilització?.
En un món on a tot se li assigna un preu, el soci junior d'un despatx d'advocats del primer món cobra per una hora de consultoria de 200 a 300 dòlars. Els obrers[1][1] de països emergents, sofreixen a causa que se'ls paga per una jornada de vuit hores, la qual cosa en altres latituds rebrien per una hora. Quantes hores de convivència familiar sacrifiquen els migrants, que deixen enrere esposa, fills, pares a canvi d'enviar-los el producte d'un treball pagat en mitjana a 16 dòlars l'hora?.
Einstein va explicar que en termes de la relativitat el temps no és absolut i varia segons el marc referencial de l'observador. Va dir aquest genial personatge que l'única cosa constant en l'univers és la velocitat de la llum en el buit i tot la resta, -com el cas del temps- varia; posant l'exemple de la parella que pot passar una hora besant-se al parc i li semblaran solament 10 minuts, mentre que si estiguessin asseguts o atrapats en el foc cremant-se, el primer minut els semblaria com l'hora mes llarga de la seva vida.
Molts segles abans que Albert Einstein descobrís per mitjà de la ciència moltes coses relatives al temps, la humanitat va saber que en el quart dia, Déu va posar lumbreras[2][2] en el firmament que servirien per separar el dia de la nit i explicar les estacions, els dies i els anys. Als pobladors d'Efeso, un deixeble convers els va recomanar "aprofitar els temps perquè els dies són dolents" i en els dies posteriors a la seva resurrecció, Jesucrist va respondre als deixebles que li inquirien sobre si el regne d'Israel seria restaurat en el seu temps, que les raons i els temps són potestat del Pare.[3][3]
L'interès de l'ésser humà per conèixer el temps, va més enllà d'un poema, la seva versió musical o les investigacions científiques de la relativitat. L'any 64 D.de C. un apòstol que va viure en carn pròpia el pes de l'equivocació i la por, va explicar als gentils conversos, que "un dia davant del Senyor és com mil anys, i mil anys com un dia[4][4]. El context social al com s'enfrontava aquell pescador, no tenia a la santa mort, ni al sant dels vilans de cognom Malverde, ni hi havia santeros, ni xamans que fessin netes, ni yoghis que prediquessin la irresponsabilitat social mitjançant l'abandó; encara que els falsos mestres negaven la veritat de la redempció, difonien dubtes sobre la resurrecció de Crist i les seves qualitats com a persona. Si per la teva edat o per alguna condició de salut, sabessis que el teu temps és curt Com utilitzaries cadascun dels teus dies? En un dels tants cants de lloança que són els Salms s'expressa: Ensenya'ns Senyor a explicar els nostres dies de tal forma que portem al cor saviesa -salm 90:12- i en moltes de les nits bohèmies que àdhuc alguns humans del segle XXI cantem es diu "sàvia virtut de conèixer el temps: a temps estimar i deslligar-se a temps?."
Enmig de la guerra d'interessos ?xinesos que baixen el preu del ferro com a resultat de la disminució de la demanda, nord-americanes que fan el propi amb els preus del petroli per posar-li obstacles als russos- seria un oasi en tal realitat de violència i confusió el que Vostè i Vostè, i Vostè, valori el seu temps en família i en comunió amb els quals estima, com el més preuat de la seva vida. Si el dia de matí morim, la nostra posició en l'empresa o el lloc públic que ostentem, serà fàcilment remplazado; però la pèrdua serà eterna per a aquells que ens estimen i pitjor àdhuc si ells moren i no estan amb Vostè ?perquè algú els va allunyar o no va tenir hores per a ells, lamentarà el no haver-li donat valor a aquest temps. És legítim lluitar, per aconseguir temps prop dels éssers que haurien d'importar-li, cal fer-ho amb saviesa, oportunitat, paciència i amor.
Escriu el teu comentari