El cristall amb que es mira

Lilia Cisneros

Lilia Cisneros Luján

Enmig de la guerra d'interessos en què s'ha convertit l'educació a Mèxic -per una costat les institucions tractant d'alfabetitzar i transmetre valors -acadèmics des de les matemàtiques passant per la història fins a l'entrenament per a habilitats tècniques- els destructors de la cultura ?CENTE, Telerisa, TVasco i altres mitjans electrònics- per fi estan aconseguint la seva comesa de control per la via subliminal; és a dir la destrucció del que pogués posar-li límit a la seva ambició crematística i substitució del poble sobirà per grups eminentment conservadors que, al llarg de la història de Mèxic s'han caracteritzat com a elitistes, disposats no solament a menysprear, sinó fins i tot aniquilar a qui no coincideixi amb les seves idees.

Enmig de la guerra d'interessos en què s'ha convertit l'educació a Mèxic -per una costat les institucions tractant d'alfabetitzar i transmetre valors -acadèmics des de les matemàtiques passant per la història fins a l'entrenament per a habilitats tècniques- els destructors de la cultura -CENTE, Telerisa, TVasco i altres mitjans electrònics- per fi estan aconseguint la seva comesa de control per la via subliminal; és a dir la destrucció del que pogués posar-li límit a la seva ambició crematística i substitució del poble sobirà per grups eminentment conservadors que, al llarg de la història de Mèxic s'han caracteritzat com a elitistes, disposats no solament a menysprear, sinó fins i tot aniquilar a qui no coincideixi amb les seves idees.


El tema central per al rentat de cervell col·lectiu és el de menys, aquest any el centenari de la mort de Porfirio Díaz -Oaxaqueño, militar, amb facilitat per als "acords"- resulta com un vestit confeccionat a la mesura per a la conducció massiva d'escolapis i població adulta ansiosa de comptar amb algun símbol que li retorni l'orgull de ser mexicà. Què passaria si en comptes de reivindicar a l'oriünd d'una regió de la pàtria que àdhuc avui té alts índexs de marginació, es difongués amb igual intensitat els avantatges del cooperativisme[1][1]- Per què causes releguem un decenni internacional de l'ONU, que considera a aquesta forma d'organització productiva el millor camí per a l'equitat?


Ells, els de el poder i els diners, subliminalment ens condicionen a l'odi -contra els musulmans, els depredadors de la bellesa terràqüia, els terroristes que per igual recluten nens als quals armen o nenes per començar a procrear des de l'adolescència- en comptes d'animar-nos a evitar aquestes conductes Quin és major causa per desplaçar-se lluny de la seva terra d'origen- Serà la guerra pel petroli o els diamants, la por a ser decapitat o violat, la recerca d'opcions per la sobrevivencia- o simplement la possibilitat de blindar-se per evitar el càstig per les seves accions.


És "multifactorial" diuen els investigadors pagats amb milions de dòlars o euros que la gent comuna ni tan sols pot imaginar. Quants tan o més poderosos d'antany van ser tan o potser més covards, que els cínics avecindados avui fora de Mèxic a l'ombra de mestratges o doctorats on la justícia nacional no els abast? Porfirio Díaz -ja maquillat amb pols d'arròs per mirar-se blanc- es va exiliar en la nació a l'exèrcit de la qual se suposa havia combatut; Díaz Ordaz, va ser nomenat ambaixador en la pàtria que antany ens havia colonitzat, Benito Juárez i Madero van veure als Estats Units el lloc al que podien fugir per lliurar-se de calamitats que no controlaven en el seu moment i el capellà Hidalgo, té estàtues en tot el país que per res retraten la seva conducta bucòlica i desordenada segons els religiosos de l'època. Qui doncs són els bons i fins a on se'ls permet arribar als dolents?


Centrar la felicitat humana en l'acumulació de béns, dóna monstres com el multimilionari Trump. Imaginar que el poder humà pot aconseguir-ho tot trastorna la voluntat col·lectiva com ja ho va demostrar Hitler, ocultar el diabòlic que es pot ser quan s'és investit de poder -fins i tot si tal investidura va ser "democràtica"- porta a absurds com la piràmide Babel en l'antiguitat o la modernes torres de Dubai o de passeig de la reforma a la ciutat de Mèxic, perquè al cap i a l'últim, si bé en tota persona hi ha clar-foscos, l'aspiració de la humanitat és viure en llibertat, pau i harmonia.


No són pocs, els que auguren el proper final d'un capitalisme deshumanitzat, on l'èxit personal es mesura en termes del tenir i no de l'ésser, la cultura es converteix en mercaderia i l'equitat social en pretext per administrar la pobresa i comptar amb peces de retòrica manipuladora i de simulació.


Per què no podem tots gaudir les belleses que àdhuc queden al món, en comptes de mirar solament els desastres propiciats pels irresponsables de l'època? Què tal que en comptes d'un cim per analitzar el desastre climàtic, poguéssim tots assistir a una festa de l'harmonia amb la terra? Molt més constructiu seria, estar prou alimentats, sense pressions fiscals absurdes, sense necessitat de refugiar-nos en la informalidad com una sortida de la desocupació i amb el temps bastant per ampliar coneixements virtuals o presencials sobre el que és la nostra casa, colònia, ciutat, nació i planeta. Per què esperar que ens arribi el temps de ser convertits en galetes verdes[2][2] o com a material idoni per acudir caminant als forns crematoris d'on es generés l'energia pels quals àdhuc quedin habitant el món feliç?[3][3]


Dilucidar si tal o com personatge és idoni o no -per governar, dirigir o opinar des dels organismes globals sobre el que ha de fer-se en un país aliè- hauria de ser producte d'anàlisi informada i no de dádivas per comercialitzar el vot; perquè al cap i a l'últim, la realitat i les persones són canviants, no solament per la seva pròpia evolució sinó per com les percep cada qui segons el cristall amb que les miri. El que si deuria ser una regla comuna és el respecte a les institucions, més enllà de les limitacions de qui sigui el titular de les mateixes.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.




Más autores

Opinadores