Jornalers
A partir de l'ús pervers de la psicologia de masses combinada amb les regles bàsiques de la propaganda que el seu súmmum va ser aconseguit en l'Alemanya nazi, temes de vital importància per a les persones i els pobles, són ocultats o si més no disminuïts en la seva importància. Quan un grup en el poder, va considerar el moment de justificar el lliurament total de la pàtria a interessos aliens mitjançant la promulgació de lleis, normes i reglaments a manera, les ones de tot tipus ens van saturar amb xifres de morts, desapareguts, aturats, polítics corruptes i invitacions per no fer-li el joc als dolents disposant-nos a votar, en comptes d'anul·lar.
Pel cansament del desgastat missatge dels adversaris, els nivells d'adrenalina baixen, la conducta individual -sense l'estímul de factors irracionals externs- cataliza el col·lectiu que deixa de ser molt extrem i per tant l'individu comença a prendre consciència que ho han reduït al grau de marioneta crèdula, sugestionable i impulsiva. Ha viscut un d'aquests dies, en què sembla haver-se convertit en el blanc de tots els automobilistes histèrics? Es percata de com en un grup de més de 10 persones totes coincideixen a atacar, el partit al com Vostè pertany, la religió en la qual creu i fins i tot el fet de ser dona? Bé, les masses siguin mínimes o multitudinàries, permanents o temporals, gairebé sempre es deixen portar pel subconscient i entre més gran sigui l'anonimat més fàcil és treure tot el que individualment faria vergonya expressar.
Ara que hi ha més espai per a l'anàlisi, ve a la meva ment aquesta reflexió: "el peonismo, o sigui l'esclavitud de fet o servitud feudal, en què es troba el peó jornaler, sobretot l'enganxat del sud-est del país... Ha de bandegés per mitjà de lleis... que han de tendir a lliurar als pobles de la condició de presoners en què es trobin, tancats i ofegats dins de les grans hisendes".
Per descomptat això no és discurs de cap membre del gabinet de l'actual president de Mèxic, ni tampoc és l'oficiosa declaració d'un mandatari estranger referint-se al tracte que donen als migrants alguns propietaris de grans finques als Estats Units o Canadà, es tracta d'un dels grans juristes mexicans, políglota, poeta, periodista, lluitador social, qui en dirigir-se en un llarg discurs als diputats, els arenga per ser part de la reconstitució dels Ejidos dels pobles com a mitjà de suprimir l'esclavitud del jornaler.
L'obra de Luis Cabrera, degués ser una lectura obligada, per tots els que pretenen representar als ciutadans en el poder legislatiu, vaja! si més no els que s'inscriuen com a part de les comissions que tenen a veure amb drets humans, propietat de la Nació i les dedicades a conduir la vida política de Mèxic que avui, igual que llavors, pretenen resoldre l'important amb solucions ingènues. "Tractar de fer un negoci del que es considera una necessitat nacional"[1][1] Li sembla comunisme, idealisme o utopia? Molts poden dir que és la romàntica idea d'els qui per haver superat la sisena dècada de vida, creiem que els temps passats van ser millors; uns altres potser ens ratllin d'inmaduros per haver-nos quedat atorados en pensaments com el d'aquest il·lustre poblano que sense deixar d'entendre el que significa ser institucional, sempre es va conduir amb llibertat de pensament, tot i que el seu punt de vista pogués incomodar a les més altes esferes del poder.
Repetir una maledicció, tot i que no es tingui la intenció de lastimar a ningú, no és justificable va expressar i va escriure infinitat de vegades, Don Luis Cabrera Lobato, assenyalant els múltiples errors de "somiadors" incapaços d'entendre que el problema no era repartir la terra individualment a persones -riques o pobres- sinó a grups socials. Però avui la ingenuïtat s'ha transformat en autèntica perversitat. Recentment ens diuen amb bombo i platet que la vocació de la tercera secció del bosc de Chapultepec, mai ha estat la de parc recreatiu amb safaretjos i reserves d'animals aquàtics. Es diu que reforestarán aquestes desenes d'hectàrees, depredadas, perquè Chapultepec segueixi sent el pulmó de la ciutat, Faran els mateix amb els boscos Tláhuac o l'Ajusco? Quin serà la reacció dels constructors als quals se'ls permet talar a destra i sinistra per construir ciutats verticals? I més àdhuc la SEDATU -coneguda per molts com la immobiliària més impune en la república- donarà als jornalers de Sant Quintín, condicions de vida i treball per tornar a les seves terres i desenvolupar-se sense esclavitud i explotació?
Complir la meta del mil·lenni d'eradicar la gana en la nostra pàtria no és qüestió de reconeixement internacional; ni disminuir les emissions que han provocat el canvi climàtic es redueix a presència de comitives a Perú, Alemanya o París. Una autèntica política en favor de Mèxic, suposa tornar a produir cereals, fruites, hortalisses, exportar pinyes en comptes de portar-les d'Hawaii, satisfer el consum intern de sucre o arròs, en lloc de subjectar-nos al portat d'orient, en suma, més enllà de simplement discursear sobre l'ocupació o demonitzar les empreses explotadores, els personatges del públic haurien de pensar bé en les "reivindicacions" que no significa fomentar la simulació i la flojera, de gents acostumades a l'expressió demagògica.
Els nostres jornalers de Guerrero o Oaxaca, tenen dret a menjar, al fet que se'ls pugi l'ingrés, sense fraus de jornal com va dir Luis Cabrera- però el mes important tenen dret a ser tractats com perronas i no com a bèsties de càrrega tal qual hem vist es fa àdhuc amb nens de molt curta edat.
________________________________________
[2][1] Luis Cabrera Lobato
Escriu el teu comentari