Guatemala: On estan les i els "professionals" maies en aquest col·lapse diletant?

El país viu un fastig convulsiu enfront del caos generalitzat ocasionat pel recarregat sistema neoliberal assumit com a dogma de fe. Camp i ciutat es mouen, amb dinàmiques diferenciades, en contra del sistema econòmic i del sistema polític, respectivament. Aquestes dinàmiques encara no troben les estratègies contundents i coordinades per donar-li el "tir de gràcia" al trontollós govern actual i al desprestigiat CACIF (Comitè Coordinador d'Associacions Agrícoles, Comercials, Industrials i Financeres), que troben en la dilació la millor font per la seva oxigenació.

El país viu un fastig convulsiu enfront del caos generalitzat ocasionat pel recarregat sistema neoliberal assumit com a dogma de fe. Camp i ciutat es mouen, amb dinàmiques diferenciades, en contra del sistema econòmic i del sistema polític, respectivament. Aquestes dinàmiques encara no troben les estratègies contundents i coordinades per donar-li el "tir de gràcia" al trontollós govern actual i al desprestigiat CACIF (Comitè Coordinador d'Associacions Agrícoles, Comercials, Industrials i Financeres), que troben en la dilació la millor font per la seva oxigenació.

La inèdita voluntat popular mobilitzada exigint la renúncia del "govern corrupte", i les accions col·lectives de resistències locals enfront de la presència dels agents econòmics neoliberals a l'àrea rural, necessiten d'entrades teòriques propositives (reflexionat des de les accions col·lectives) que orientin a aquesta voluntat popular de camp i ciutat en efervescència.

En termes d'H. Zemelman, aquí es té al subjecte social col·lectiu, però es manca d'un contingut teòric, d'una utopia que doni certa certitud a actors i observadors que el que es busca és millor del que es té. Està la voluntat en acció (subjecte), però sense un corpus teòric (idea). Aquest és un dels desfasaments destructius que, una vegada més, amenaça a l'inèdit despertar guatemalenc.

Una de les raons que explica aquest desfasament és l'absència estrident d'actors reflexius, privilegiats/des per l'acadèmia neoliberal. Estan les universitats (pública i privades) com a actors als carrers, però la finalitat que persegueixen no necessàriament és superar el sistema neoliberal, sinó fer funcionar (reformar) el sistema polític neoliberal (perquè segueixin governant els rics).

La gran majoria de les i els suposats "intel·lectuals" maies, igual que els de l'esquerra neoliberal, caminen estressats en com complir amb els resultats tècnics per a la cooperació financera internacional. Uns altres, esperant la fi de mes (a les universitats i en l'administració pública) per cobrar. Encara que també estan alguns ingenus maies o no que es freguen la mans esperant collir el vot càstig de ciutadans indignats en les properes eleccions.

No hi ha dubte. El sistema neoliberal va tenir i té la capacitat d'instal·lar i reproduir, des de les universitats i altres centres de formació, la colonialitat del saber i del poder del com ens va parlar A. Quijano. Com més grau acadèmic té el o la guatemalenca, més es distancia de la seva sociogènesis. Es torna més apologeta i reproductor del sistema neoliberal racista. Les i els professionals, acadèmics o intel·lectuals maies no són una excepció, en la seva majoria. La síndrome de la Dra. Rigoberta Menchú no és un solitari raig en el cel buidat d'aquesta Guatemala racista.

En una ocasió, en un cafè cèntric de la Zona 1 de la ciutat de Guatemala, un "reconegut" activista maia contra el racisme ens va dir: "Estem treballant amb el PNUD. Realitzem reunions amb intel·lectuals i indígenes pensants".

Aquesta és una cartografia envejable de l'imaginari d'alguns/es maies cooptats pel sistema neoliberal, però que es constitueixen en referents inqüestionables per a la multitud de maies "no pensants".

Aquest és el nus gordià a superar en aquesta Guatemala apassionantment contrastant. Ja no només el desencontre entre "professionals" i la voluntat popular en moviment. Sinó que la voluntat popular en moviment ha de deixar de "idolatrar" el coneixement dels seus professionals, perquè aquests coneixements són gestionats i implementats, no per a l'alliberament del poble, sinó per perpetuar la submissió de les grans majories als interessos dels patrons que financen a les universitats corporatives (incloent a la Pública).

Per evitar que sobre les actuals ones de la "primavera cívica guatemalenca" surfegin els mateixos interessos i dirigents neoliberals, urgeix donar-li contingut concertat a demandes emergents des dels sectors exclosos com: la creació d'un Estat Plurinacional, drets i autodeterminació dels pobles indígenes, altres continguts per a la nova Constitució Política de l'Estat mitjançant un procés constituent intercultural, etc. En aquesta tasca és urgent l'involucrament de professionals i acadèmics indígenes o no, ara com ara absents. En cas contrari, els mateixos de sempre, utilitzant a l'acadèmia corporativa, acabaran reensamblant o vernissant al sistema empobridor que pràcticament s'ha constituït en el tràgic mite de Sísif per a Guatemala.