La fi del món

Amb la variables pròpies del subjecte emissor, el mateix xamans, vidents, teòlegs, filòsofs, astrònoms, astrólogos, científics -matemàtics, físics, químics etc.- o humanistes de molt diverses disciplines han abordat el tema de la fi del planeta, la humanitat, la civilització i fins i tot el sistema solar que ens alberga. Molt proper tenim tot el rescatat, analitzat i estudiat sobre la visió maya de canvis fonamentals que suposen justament un terme del conegut, tot i que segueixen sent un misteri les causes que van donar origen a l'abandó de certs espais[1] mantenint-se vives la teories de fams, sobre-població, sobre-explotació de la terra i fins i tot fenòmens naturals incontrolables, com el que la majoria de les cultures consignen en referir-se al diluvi universal.

Amb la variables pròpies del subjecte emissor, el mateix xamans, vidents, teòlegs, filòsofs, astrònoms, astrólogos, científics -matemàtics, físics, químics etc.- o humanistes de molt diverses disciplines han abordat el tema de la fi del planeta, la humanitat, la civilització i fins i tot el sistema solar que ens alberga. Molt proper tenim tot el rescatat, analitzat i estudiat sobre la visió maya de canvis fonamentals que suposen justament un terme del conegut, tot i que segueixen sent un misteri les causes que van donar origen a l'abandó de certs espais[1] mantenint-se vives la teories de fams, sobre-població, sobre-explotació de la terra i fins i tot fenòmens naturals incontrolables, com el que la majoria de les cultures consignen en referir-se al diluvi universal.

Imaginar un escenari sense esperança, com a resultat de conflagraciones bèl·liques ?els dues guerres del segle passat o el que avui ocorre a tot el món per la confrontació entre musulmans i no afectes a aquesta corrent- crisis econòmiques incontrolables derivades d'un sistema global capitalista sense contrapesos que per una costat ofereix excessos i per l'altre obliga a milers de persones a migrar a la recerca d'aliment[2]; S'estarà repetint el miracle del mannà per tots els miserables que després d'aconseguir un territori més enllà dels camps de refugiats solament han d'esperar l'accés a la terra promesa, sense fer una altra cosa que menjar, dormir, envellir i morir?

Els riscos d'un final global han estat documentats també per escriptors, guionistes i productors de mitjans, des de l'advertiment de la destinació que pot aconseguir-nos per tornar a un canibalisme sofisticat, on les nostres restes es converteixen en galetes verdes, incloent la inminencia del xoc d'algun objecte sideral -meteorit, estel, nau d'un altre planteja- les conseqüències del cicle de vida solar o el risc dels avanços biotecnològics sense el control de l'ètica que conduirien als humans a convertir-se en "piles de recarrega" de màquines insaciables -Matrix- o en enemics d'intel·ligència artificial l'afany de la qual és fer la guerra a la humanitat, com en la saga terminator.

Des de Julio Verne passant per Aldous Huxley fins als diversos profetes -religiosos i seculars- del segle XXI, la qual cosa sembla haver de rerefons en aquest afany d'imaginar la fi del món és un temor innat en l'ésser humà sobre la seva probabilitat o no de transcendir el temps i l'espai de la seva essència material. En els escenaris catastròfics actuals derivats del canvi climàtic -desglaç, huracans, tsunamis, inundacions- els escèptics s'acullen en la seva impotència per aconseguir algun canvi, els preocupats busquen una forma d'incidir per revertir la deterioració i la gran majoria es manté aliena assumint que és improbable que els afecti o pregonant la supremacia de viure l'avui, despullar-se de tota responsabilitat o preocupació rescatant, mètodes "antics" per a la meditació i la sublimació del pensament.

En el corrent del risc que la vida intel·ligent sigui delmada o de plànol aniquilada -per malalties com la SIDA, càncer, bacteris que sigui impossible combatre, desordenis mentals- la Fe des de fa milers d'anys ha donat lloc a la possibilitat de romanents-com el cas dels israelitas que tornen després de si més no tres dispersions -A de C- o els supervivents d'assots produïts per extrems soci-polítics com el van ser les monarquies, el colonialisme, el socialisme d'Estat, la revolucions internes i el mercat sense cortapisas- que segons han documentat teòlegs seriosos s'ha constituït en la garantia de la continuïtat de la raça humana i la seva civilització.

El best seller més gran del món, aconsegueixi en varis dels seixanta-sis llibres que li integren[3] certs escenaris concomitants a la destrucció de l'entorn. Els excessos, la insatisfacció vital malgrat aquests, la multiplicació de casos bestials -violacions, pederàstia, homicidis, robatoris, enganys, recerca del poder pel poder mateix, invasions de territori, mutilacions etc.- i les oïdes sordes als advertiments sobre les conseqüències per mantenir-se en conductes destructives semblen ser la "mateixa pedra" amb la qual la humanitat s'ensopega una vegada i una altra.

Negar la supremacia i l'amor diví és tan igual en l'era de Noé que en ple segle XXI, on l'ateisme és un orgull i la credulidad transcendent motiu de burla i denostación. Per què és més fàcil creure en l'opinió d'una cartomanciana o vident[4] que en documents objecto de molts estudis teològics i filosòfics seriosos? Quines forces malignes es mouen per construir eines bèl·liques -bomba atòmica, drones, canons, llançaflames etc.- en comptes d'escoles, cases o centres de cultura? Al fet que li tem l'humà quan prefereix aplanar-se a visions justicieres destructives en comptes d'acceptar l'amor? Serà aquesta incapacitat de discórrer la separació entre la imperfecció humana -les esglésies són creació interessada i moltes vegades aberrant- i l'oferta espiritual que Jesucrist va encarnar? Si àdhuc els professionals del judicial estan pervertits i la corrupció protegida per la impunitat semblen no tenir remei, solament Vostè i ningú mes que Vostè pugues, en el seu més intimo entorn, produir un autèntic canvi, perquè la fi del món -el de cada qui o el de tots- no sigui alguna cosa catastròfic sinó una autèntica resurrecció.

[1] Pràcticament en totes les cultures prehispánicas el fenomen es repeteix i si bé en algunes es dóna el cas de la recuperació de certes àrees amb manifestacions culturals renovades, la qual cosa no és possible negar és una veritable fi d'un cicle.

[2] A més dels africans i asiàtics que naveguen cap a Europa molts dels quals moren en li intento, un fenomen interessant és el dels mes de cent mil refugiats que Austràlia ha confinat en una illa, proveint un pressupost milionari per portar-los menjar diàriament, sense que aquestes persones tinguin possibilitat d'integrés als sistema productius, o socials del país que els recolza.

[3] Gènesi, Jeremías, Lamentacions, Ezequiel, Daniel, Primera de tesalonicenses, Apocalipsi entre uns altres. La Bíblia.

[4] Bava Vanga, ha estat reconeguda per la "exactitud de les seves prediccions" i abans de morir va dir que el món s'acabaria en el 5079