El Mediterrani ja és una fossa comuna

L'Europa rica no sembla assabentar-se de la desgràcia dels morts que cada dia enterra cruelment el Mediterrani al que traiem el cap els europeus del sud per intentar salvar-los. Aquests éssers indolents que viuen a Alemanya, Àustria o Holanda i que ens tracten de vagues i vividors del seu treball i dels seus béns, són els que, en realitat, abandonen a la seva sort, quan veuen que podrien desembarcar en les nostres costes, a milers d'éssers humans desesperats i mig morts de fred i de gana.

L'Europa rica no sembla assabentar-se de la desgràcia dels morts que cada dia enterra cruelment el Mediterrani al que traiem el cap els europeus del sud per intentar salvar-los. Aquests éssers indolents que viuen a Alemanya, Àustria o Holanda i que ens tracten de vagues i vividores del seu treball i dels seus béns, són els que, en realitat, abandonen a la seva sort, quan veuen que podrien desembarcar en les nostres costes, a milers d'éssers humans desesperats i mig morts de fred i de gana. Als governs alemany, austríac, suís i holandès els agradaria més que no els recollíssim del mar perquè els 850 morts d'aquest diumenge fossin nou-cents o mil, segons la capacitat de la banyera que els treu d'una zona de guerra i desesperança per enviar-los al fons del mar. El seu desig és que aquest últim esforç d'italians, espanyols o grecs sigui estèril perquè serveixi de lliçó als què fugen.

Cada dia Itàlia, Grècia i Espanya ensenyen al món la seva grandesa d'ànim i la seva immensa riquesa en solidaritat i compromís. No som perfectes, i segurament, als nostres, els sobren les tanques frontereres que mantenen amb la complicitat del Marroc, però el que guàrdies civils, carabinieris, o la Creu Roja fan per aquests éssers abandonats a la seva sort, és molt més, infinitament més, que el que proposen, fins i tot pels seus propis conciutadans, els que ens cargolen amb la crisi i les seves grandilocuents mesures d'austeritat.

Europa es mor, perquè ha perdut per complet els principis que van donar sentit a la seva carta fundacional com a Unió entre països lliures, iguals i sobirans. L'ètica ha desaparegut per complet dels seus Consells de Ministres, i solament als països del sud els queda aquest sentit de la vergonya que solament tenen els pobres. Un, se sent orgullós d'haver nascut en el sud, i de viure en un país ple de defectes, però que sap sentir i plorar quan veu a centenars de morts surant en les mateixes aigües, en les quals abans es dirimien batalles i grans navegants sortien a la recerca de nous mons per ensenyar-los que la seva civilització era la més avançada, perquè, darrere d'ella, s'amagaven segles de cultura de filòsofs, artistes i pensadors. Què queda de tot això?: Una immensa fossa comuna plena d'aigua en la qual s'amunteguen centenars de cadàvers i amb ells, la vergonya d'un continent que agonitza lentament i que omple de diners els bancs suïssos, com si això pogués salvar-la de la seva pròpia autodestrucció. Pobres il·lusos!