El dilema xinès: claus per comprendre la posició xinesa a la guerra d'Ucraïna

El president de la Xina, Xi Jinping @ep

La guerra de Rússia-Ucraïna suposa la invasió d'un país poderós sobre un altre de més feble, i un desastre humanitari. Davant la situació que s'ha generat en els àmbits militar, polític, social i econòmic, interessa conèixer el paper de la Xina com a potència global, al marge o no en aquest conflicte?

Cinc claus expliquen el paper de la Xina en aquesta guerra:

1 . El primer que cal comprendre és que la Xina i Rússia comparteixen una frontera comuna de 4.200 km d'extensió, una frontera molt extensa, de les més grans del món en longitud. Són països veïns i amb històries similars en molts aspectes.

2 . En segon lloc, Rússia i la Xina gaudeixen actualment de les millors relacions des de finals de la dècada dels 50: si bé no tenen un tractat oficial, sí que estan vinculades per un acord informal sobre temes polítics, diplomàtics i econòmics, sempre amb l'objectiu d'establir un front unit davant dels Estats Units, que és, finalment, el rival compartit.

3 . En tercer lloc, les economies de Rússia i la Xina són perfectament complementàries. La Xina és una potència manufacturera però pobre en recursos, per això necessita l'energia russa, mentre que Rússia té enormes reserves energètiques però necessita inversions i ajuda per ampliar la seva base econòmica. Tots dos tenen greus problemes de drets humans i política exterior. La Xina també ha estat un important comprador d'armament rus.

4 . En quart lloc, trobem que la Xina vol annexionar-se Taiwan, considerant que és part irrenunciable del seu territori. El cas de Rússia sobre Ucraïna no és exactament igual, i així ho ha expressat clarament el Ministeri d'Afers Exteriors de la Xina. Mentre que Pequín veu Taiwan com una part inalienable del seu territori, considera Ucraïna un país plenament sobirà. Encara que a ningú no li passa inadvertit que hi ha certs paral·lelismes, la Xina és remisa a aprovar que Rússia, ni cap altre país, envaeixi militarment territoris aliens, ja que l'estratègia que ha assumit des de fa dècades consisteix a conquerir mitjançant el comerç i les inversions. I no se li escapa l'enorme rebuig que la invasió d'Ucraïna ha despertat al món.

5 . En darrer lloc, i com a conseqüència de tot això, tenim el gran dilema de la Xina en aquesta guerra. Ha d'intentar, com sigui ja qualsevol preu, no posicionar-se al costat de Rússia, però tampoc enemistar-s'hi. Alhora, la Xina no es pot enfrontar als Estats Units o a la Unió Europea perquè en són els principals socis comercials. Si aquests deixen d'importar de la Xina, la seva economia s'enfonsaria, cosa que no es pot permetre. Per tant, el gran repte de la Xina és mantenir-se neutral entre tots dos bàndols. Amb aquest objectiu, podria haver trobat la posició ideal, que seria exercir d'intermediari en el conflicte. De fet, l'1 de març van parlar per telèfon el ministre d'Afers Exteriors de la Xina i el d'Ucraïna. El gegant asiàtic s'ha instal·lat a la postura de fiar la resolució del conflicte a la negociació; si aquesta obtingués resultats, això donaria una enorme legitimitat a la Xina com a poder polític a nivell mundial.

La pàgina web oficial del Ministeri d'Afers Exteriors xinès diu que el seu Govern està profundament afligit davant el conflicte entre Ucraïna i Rússia i molt preocupat pel dany causat als civils. Afirma que la posició fonamental de la Xina sobre la qüestió d'Ucraïna és oberta, transparent i coherent. "Sempre hem defensat el respecte a la sobirania i la integritat territorial de tots els països", assegura. Pel que fa a la crisi actual, la Xina demana a Ucraïna i a Rússia que trobin una solució a través de les negociacions i recolza tots els esforços internacionals constructius que condueixin a un acord polític.

La Xina sap que donar suport a la invasió russa faria malbé greument les seves ja tenses relacions amb les democràcies riques que són els seus principals socis comercials, com els Estats Units, els països de la Unió Europea i el Japó. Així que no li queda més remei que fer equilibris a la tensa corda de la política global.