Estats Units i Huawei: guerra freda entre gegants

Què està passant amb Huawei? Trump, coincidint amb la guerra comercial amb  Xina, va prohibir a les empreses tecnològiques estatunidenques vendre components a Huawei. Com a conseqüència, la companyia xinesa va veure tallat l'accés als semiconductors fets a Amèrica, columna vertebral de molts sistemes d'ordinadors i telèfons mòbils.

Hi ha múltiples raons més enllà dels mòbils que estan en joc en aquest afer. El gegant tecnològic Huawei va ser fundat per Ren Zhengfei a la Xina rural de 1987, amb un escàs capital inicial de tres mil dòlars. Enginyer, de classe humil, pertanyia a l'Exèrcit Popular d'Alliberament. Avui en dia, Zhengfei, de 77 anys i amb un rostre arrugat i sempre somrient, continua al capdavant de l'empresa. Huawei vol dir "la prosperitat de el poble xinès", tot un símbol d'una empresa que opera a 170 països, compta amb més de 180.000 empleats i connecta a tres bilions de persones al món. És el segon proveïdor de mòbils, per darrere de Samsung i per davant d'Apple. Es calcula que en un any es convertirà en el líder mundial: la seva tecnologia és superior i ofereix millors preus, és a dir, Huawei és imparable. ¿Imparable? Potser no: com a mínim, l'obsessió de Trump és parar-li els peus.

Per què aquest fixament contra Huawei? Tot apunta que no es tracta només de la quota de mercat dels mòbils, sinó que el rerefons és molt més substancial.

D'una banda hi ha la carrera cap al 5G. Si bé la carrera pel 4G la va guanyar Estats Units i li va suposar un PIB addicional de 100 bilions de dòlars, la carrera pel 5G l'està guanyant Xina, amb Huawei al capdavant com a empresa tecnològica, i proporcionarà a la Xina un PIB addicional de 500 bilions de dòlars. Huawei, amb més de 85.000 patents registrades, va invertir 15 bilions de dòlars en R + D, i té planificat, segons informació de la pròpia empresa, invertir 100 bilions més en els propers cinc anys.

El 5G no només suposa una velocitat de connexions major -és a dir, una fet quantitatiu- sinó que comporta a més un salt qualitatiu ja que facilita una comunicació molt més ràpida entre humans, però també entre màquines, cotxes, robots, etc. Això implica que, estratègicament, tota l'economia seria vulnerable si Xina desitgés atacar el món occidental. Parlem de raons econòmiques, però també de raons geopolítiques i de domini del món: és per això que Trump fa el possible per entorpir el camí de Huawei. És un problema de confiança, agreujat per la pandèmia del coronavirus.

Addicionalment, hi ha un temor d'espionatge basat en els "backdoors", terme cada vegada més utilitzat: és l'entrada als mòbils o als ordinadors de manera remota. Per descomptat, Huawei nega totes les acusacions de ciber espionatge a través d'Andy Purdy, la figura visible del Huawei més occidental, màxim responsable de seguretat de l'empresa als Estats Units i omnipresent en els mitjans intentant establir un clima de confiança.

Per completar l'embolic, la filla gran de Zhengfei, Meng Wanzhou, Directora Financera de Huawei, va ser detinguda per la policia canadenca i se'n va demanar la seva extradició als Estats Units per haver violat les sancions comercials contra l'Iran. Actualment està en arrest domiciliari a la seva mansió de Vancouver, i és un element més en aquesta complicada història.

La veritat és que per a Europa el millor seria, sens dubte, que la tecnologia europea estigués a l'altura dels seus rivals americans o xinesos i hi pogués competir. Si alguna cosa hem après amb la pandèmia és la importància de controlar sectors estratègics. Nokia i Ericsson són els candidats més ben posicionats; tant de bo puguin aconseguir-ho.