Involució educativa

A un mes de la celebració del dia del mestre, la senyora Sylvia Schmelkes, abrigallada pel Consell Nacional d'Avaluació de la Política de Desenvolupament Social, ens recepta un informe veritablement alarmant, no solament per la qualificació reprobatoria "descoberta" després dels estudis de l'Institut Nacional per a l'Avaluació de l'Educació (INEE) sinó pel negre futur per a la següents generacions d'escolapis que s'enfrontaran a un panorama de falta de mestres. Com podríem haver esperat un altre resultat si a la institució magisterial l'hem estat molent a cops?

A un mes de la celebració del dia del mestre, la senyora Sylvia Schmelkes, abrigallada pel Consell Nacional d'Avaluació de la Política de Desenvolupament Social, ens recepta un informe veritablement alarmant, no solament per la qualificació reprobatoria "descoberta" després dels estudis de l'Institut Nacional per a l'Avaluació de l'Educació (INEE) sinó pel negre futur per a la següents generacions d'escolapis que s'enfrontaran a un panorama de falta de mestres. Com podríem haver esperat un altre resultat si a la institució magisterial l'hem estat molent a cops?

La lluita en contra de l'educació va començar per copejar a les instàncies públiques com a resultat de línies marcades des del nord del món, va abastar accions de desqualificació des de la primària fins a les universitats i va incloure l'assenyalament ?de vegades just- indiscriminat de tots els mestres. La ruta cap a la privatització, venia del Banc Mundial, diverses instàncies de l'ONU i per descomptat "homes de presa" conjunturals advertits de les utilitats dels negocis educatius; avui l'oferta per a tot tipus de cursos- des d'ortografia fins a diplomats mèdics o de negocis- saturen les computadores de milions d'usuaris. En què ha beneficiat això a Mèxic?

Des de la prefectura d'Educació de la UNICEF surt una sentència demoledora pel fet que l'educació no és una opció per a tots els nens, sinó privilegi d'alguns. Podem estar certs que el postulat retòric de "educació per a tots" aconsegueix als fills de comerciants ambulants? Els pordioseros que observa Vostè pel cristall del seu acte quan mesuren menys d'un metre vint o ja amb la seva alçada d'adult desnutrido encara que amb la mateixa mirada lastimera, li segueixen demanant cooperació però vestits són l'uniforme del cilindrero tenen algun diploma? Que es van graduar aquests mexicans creatius per a l'engany i sense més opció que estirar la mà per rebre una almoina? Per què als telenoícies els interessa més picar la "holganza, irresponsabilitat, accions de desestabilització" dels mestres d'Oaxaca, Michoacán o Guerrero i no mostren el lamentable panorama de generacions -infantils i adolescents- víctimes de la inequidad educativa tant en quantitat com en qualitat? El tema dels rebutjats a les universitats ja és de seu insostenible com a argument de lluita social, quan els resultats mitjana dels aspirants no aconsegueixen si més no els quaranta encerts sobre un examen de 120 preguntes bàsiques. Serà això una perversitat dels rectors en contra del poble o una realitat dramàtica de falta de preparació? Quants d'aquests rebutjats, conclouran la seva etapa formativa amb diplomes de "universitats aneguet"? Quin és el cost beneficiós i per a qui de becaris -de secundària, preparatòria i nivell superior- la suma del qual es basa en els nostres impostos? Per què cada vegada els col·laboradors -des d'intendència fins a gerència o secretaria d'Estat- són més ignorants? Què és el que no van aprendre els qui usen l'aliè - igual un helicòpter que els llapis, plomes i papereria de l'oficina- per a benefici particular?

L'ocorregut en camps diversos de la nostra geografia on de sobte es descobreix una explotació en nivells d'esclavitud i a final del dia les víctimes trien deixar de lluitar per drets que no entenen a canvi de seguir mitjà menjant, és una evidència més, del lamentable panorama educatiu de Mèxic. Evidentment hi ha pobles més afectats que nosaltres en un món on s'ha privilegiat el comerç tot i que el preu sigui la insatisfacció de les necessitats bàsiques de supervivència. Pot ser feliç un jove egressat d'instàncies tècniques -per a preparació d'aliments o atenció de programes de turisme- sol per haver aconseguit una ocupació darrere del mostrador d'una empresa de menjar ràpid? Quin és el futur de nens en edat escolar que dediquen el seu temps d'aprenentatge carregant a l'últim bebè dels seus pares o portant en el seu cap un pot de 15 quilos de maduixes o cogombres?

Unes hores després de l'informe sobre la nostra ineficàcia educativa, a Panamà dos presidents -dels Estats Units i de Mèxic- van incloure en els seus discursos el tema de l'educació. Es va parlar de la necessitat de no solament educar als nostres nens sinó a tots els nens; en l'entorn hi ha la subscripció de convenis per a intercanvi d'estudiants entre diversos països i a l'hora de la veritat, quan algú amb coneixements superiors va a buscar ocupació li surten amb alguna cosa així com "felicitats, però per a la nostra oferta vostè aquesta sobrevaluat".

Els empelados de primer nivell dels presidents Obama i Peña Nieto, estan qualificats per resoldre els reptes educatius? De qual prontuario treuen les seves frases diumengeres els hacedores de discursos que aquests "caps d'Estat" pronuncien en fòrums internacionals? On es van preparar els responsables de les finances dels criminals, els seus mercadólogos i els advocats que els defensen? Moltes preguntes d'una costat i massa soroll encara que poques nous de l'altre.