ASSISTIM A l'OCÀS DE L'ACADÈMIA OCCIDENTAL?
Occident narra la història del seu pensament amb una raigambre forta en la filosofia grecollatina, dividint-la en antiga, medieval, moderna i postmoderna. Als insignes pensadors que van emergir intentant explicar i projectar el món en cadascuna d'aquestes etapes els hi va denominar i denomina intel·lectuals.
Els intel·lectuals de l'antiguitat es van esforçar per construir els metarelatos que donaven sentit a l'existència humana amb una perspectiva holística. Els medievals van sacrificar la raó i van enarborar la fe i la pietat com l'única font i mètode per explicar i orientar a la humanitat. Els moderns, en el seu intent d'alliberar a la humanitat del dogmatisme de la fe, van imposar el dogmatisme gnoseològic i metodològic de la raó lineal rigorosa eurocéntrica, anul·lant qualsevol altra forma diferent de construir coneixements.
Els postmoderns van matar tots els metarelatos (universals) occidentals que intentaven donar sentit a l'existència. Així, el relativisme i el silenci estrident predominen en el pensament tecnocientífic occidental actual, ocasionant ruptures irreversibles en el teixit de la vida.
Però, l'ocàs intel·lectual occidental no només es manifesta en el silenci o absència actual dels seus intel·lectuals, sinó en els límits reals de la raó lineal que va configurar al sistema-món-occidental en crisi. El desastre ecosistémica planetària, i les múltiples crisis generalitzades, no només són i van ser causades pel contingut intel·lectual occidental, sinó que a més, el pensament de la raó lineal de la simplicitat occidental és incapaç de resoldre aquests i altres problemes complexos que ha ocasionat.
L'individualisme consumopático i l'antropocentrisme ecocida no es resolen activant o formant il·lusos agents (professionals) habitats pel desig del lucre i la competència, mercantilizando els "coneixements tècnics" adquirits a les universitats. Així com la crisi financera internacional no es resol accelerant l'explotació/destrucció del planeta, sense quantificar (internalizar) els costos socioambientales que necessàriament la humanitat haurà d'assumir.
El pensament del sistema-món-occidental no només va col·lisionar amb els límits del sistema-Terra (amb la seva capacitat autoregulativa i autoregenerativa), sinó, que en aquests moments d'absència estrident de sentits i d'horitzons, la filosofia occidental sofreix una sort d'esterilitat i entropia letal.
Se sent incapaç d'acompanyar processos de transformacions urgents i emergents perquè el seu corpus teòric no correspon a la realitat. L'intel·lectual/acadèmic, regularment, confon la seva imatge sobre la realitat (mapa) amb la realitat en si. D'allí prové la seva esquizofrènia existencial: subsisteix al nostre planeta ferit, però refugiat al seu món "acadèmic" insensible i estèril, reproduint/difonent els mites i il·lusions moderns que ens van portar a la vora del desastre.
Per si això fos poc, el sistema educatiu hegemònic no només idealitza el miratge de la professionalització mercantil occidental com l'única sendera existent, sinó que reprodueix i irradia coneixements gens amigables amb el sistema-Terra. Idealitza a les universitats com els únics temples del saber, quan aquests, en els fets, s'han convertit en mercats "lliures" per a la transacció de títols acadèmics com a mercaderies per al millor postor. Temples per a l'ensinistrament i la castració del pensament crític. Perquè el devastador-sistema-món-occidental, per esclavitzar a la humanitat i a la Mare Terra, necessita d'operadors professionals analfabets (que ignorin la complexitat del món i els impactes negatius del sistema).
La humanitat mai va tenir en la seva història tantes universitats i centres d'investigació com els existents actualment. Punts professionals, pre i postgraduats com els existents, encara que molts d'ells/as sense treball. Tants llibres i investigacions publicades i reproduïts, però a l'analfabetisme tradicional se suma el neoliberal.
El món, com mai abans, és governat (assessorat) per "brillants" professionals, però com mai abans està enfonsat en el buit del contrasentit planetari, producte dels límits del pensament occidental que a costa de la Mare Terra va intentar universalizarse. Les finances, la indústria, el comerç, etc. estan dirigits i operats per professionals fordistas (híper especialitzats), però com mai abans, al planeta, diàriament moren més de 30 mil nens/as menors de 6 anys d'edat per inanició, mentre el 30% del menjar es tira a les escombraries.
En aquest context, les i els exclosos pel sistema escolar-acadèmic-universitari embasten forces socials amb pensaments propis (en procés de construcció) que deixen en la saga a intel·lectuals i acadèmics preocupats a redactar els seus papers (citant-se entre ells) per a revistes especialitzades o escriure les seves tesis doctorals que ni ells mateixos els tornaran a llegir.
Potser per això el President de Bolívia, Evo Morales, en una eufòria de sinceritat va confessar: "Em sento orgullós de no haver anat mai a la universitat". Ell, com molts uns altres, sap que per ser plens i feliços, no es requereix de títols, ni del sac i corbata.
La incapacitat de la regeneració del pensament occidental, al servei del sistema mercantil hegemònic, està obligant a alguns dels seus "professionals" a sospitar, ja no només dels límits teòrics d'aquest pensament, sinó de les mentides "ensenyades" com a veritats acadèmiques.
Si aquests/as "heretges" amb títols del pensament occidental fan camí de complicitat amb els nous actors sociopolítics i culturals emergents des dels moviments socials/indígenes, es dinamitzaran encara més els camins per a l'alliberament del sistema-Terra de l'hegemonia del sistema-món-occidental. I, llavors, albiraran centelleigs d'horitzons de felicitat que com a humans en alguna etapa de la nostra existència evolutiva ho vam tenir.
Escriu el teu comentari