Huehuetenango, la rebel·lió dels miserables o la venjança dels fracassats? 

L'aparent Estat democràtic de Guatemala es dilueix cada vegada més en els seus intents i contradiccions internes. La sistemàtica evasió del seu rol garantista de drets humans, i la cada vegada més oberta estigmatització-persecució-criminalització de defensors/es de drets, es constitueixen en polítiques públiques vigents d'abast nacional.

L'aparent Estat democràtic de Guatemala es dilueix cada vegada més en els seus intents i contradiccions internes. La sistemàtica evasió del seu rol garantista de drets humans, i la cada vegada més oberta estigmatització-persecució-criminalització de defensors/es de drets, es constitueixen en polítiques públiques vigents d'abast nacional.

Pressionat i obedient al "sobirà" planetari (el capital internacional apàtrida), l'actual govern de torn mapeó i va identificar al país a les unitats territorials en resistència, i a les seves defensores/és comunitaris, com a enemics interns del desenvolupament i la governabilitat nacional. Les rebel·lies col·lectives en els empobrits departaments d'Huehuetenango, Sant Marcos, Alta Verapaz, entre uns altres, són castigades i extirpades com un "càncer social" amb tot el pes del monopoli de la violència i de l'arbitrarietat com a regla.

Només de la parteix nord central de la serra dels Cuchumatanes (que en idioma mam significa "allò que va ser reunit per la força"),Huehuetenango, el govern actual té empresonats a 8 defensors comunitaris de drets (6 de Barillas i 2 de Santa Eulalia), i, segons alguns defensors/as del lloc, existirien 30 ordres de captura en contra de defensors/as comunitaris emesos per al mateix lloc.

Territori menyspreat durant la Colònia i la República Liberal

La serra dels Cuchumatanes, que recorre gairebé tota la jurisdicció territorial de l'actual Departament d'Huehuetenango, i part del Quiché, per la seva difícil accessibilitat topogràfica, absència de jaciments mineralógicos a flor de pell, i la seva geografia accidentada, va ser catalogada i menyspreada pels invasors espanyols com: "Terra pobra i estèril salvo de blat de moro i gallines que hi ha en abundància". (LOVELL, 2015:109). Aquest autor conclou la seva investigació titulada Conquesta i canvi cultural: la serra dels Cuchumatanes, Guatemala, 1500-1821, en els següents termes: "La gana, el sofriment i una existència miserable sempre estava a l'aguait i només servien per augmentar la propensió dels indígenes a nous brots de malaltia". (LOVELL, 2015:250).

A l'arribada dels primers espanyols, els pobles mayas man, poptí, q'anjobal i Chuj que cohabitaven escampats en aquesta serra vivien amb autonomia en relació amb el poder del regne maya Quiché d'aquest llavors. Aquestes autonomies van ser interrompudes amb la invasió europea i l'establiment de les fallides administracions eclesiàstiques i polítiques colonials.

Al segle XVI, quan tot el territori maya ja havia estat sotmès per la Corona espanyola, Jorge Alvarado, en el seu informe, es referia a la resistència militar indígena en Els Cuchumatanes, en els següent termes: "La millor manera d'acabar amb la rebel·lió era arrasant tots els pobles involucrats directament, però es va optar per castigar només als implicats, (?). Uns veritables gossos grans". (KRAMER, 1994:122).

Aquests pobles, després de més de cinc segles de "colonització", continuen conservant els seus patrimonis culturals (materials i simbòlics). Conserven els seus idiomes, vestimentes, menjars, ecoespiritualidades, centelleigs d'autoritats ancestrals, etc. El cristianisme va ser i és només un vernís, i simbòlica la presència de l'Estat de Guatemala. Allí mai van funcionar a plenitud, ni les congregacions indígenes (administració eclesiàstica), ni les encomanes (administració política). És a dir, pel que sembla, Els Cuchumatanes mai van ser cristianizados (a les esglésies conviuen l'altar cristià i l'altar maya). Aquests pobles van emprendre un procés de "aculturació" estratègica per sobreviure.

Això sí, en l'actualitat, les empreses invasores van identificar conques hídriques i jaciments miners generadores d'actius frescos en aquella serra on fins ara només es mirava "misèria, blat de moro i gallines".

Impulsivament ambicionada i violentament reprimida en l'era de la República neoliberal

En els últims anys, simultàniament a la tercera ona invasiva de les empreses extractivistas (escortada per la gendarmería estatal), els municipis de Sant Joan Ixcoy, Sant Pere Soloma, Santa Eulalia, Sant Mateu Ixtatán, Sant Sebastià Coatán, Sant Rafael La Independència, San Miguel Acatán i Santa Cruz Barillas (tots amb més del 80% de població indígena maya), situats al nord-est del Departament d'Huehuetenango, sempre en la serra dels Cuchumatanes, intenten afermar els seus processos de resistència civil polític en la configuració del que ells/as criden Govern Plurinacional (en procés de construcció).

Aquesta iniciativa, activada o accelerada per la invasió inconsulta per part de les empreses hidromineres a la regió, té per objectiu concretar l'exercici d'un govern plurinacional autònom al territori nord d'Huehuetenango (conformat pels vuit municipis).

Amb aquesta finalitat, amb el suport formatiu de moviments socials nacionals i ONGs, reconstitueixen/restauren els seus ecoespiritualidades, idiomes, autoritats ancestrals, vestimentes, sistemes de justícia pròpies, etc. Tot, centrat i orientat cap a la defensa del territori i l'exercici de l'autodeterminació.

En els municipis de Santa Cruz Barillas, Sant Mateu Ixtatán i Santa Eulalia, des de principis del 2015, els jutges i fiscals ordinaris de la República van abandonar el territori perquè els pobles indígenes, en el marc del compliment dels Acords de Paz, exigeixen (exerceixen) el control i l'administració compartida de la justícia (pluralisme jurídic). La Superintendencia de l'Administració Tributària (SAT) està absent en aquests municipis. També indiquen els veïns que la població es troba en alerta permanent davant els moviments de les forces de l'ordre (existeixen destacaments militars per garantir la continuïtat dels projectes extractius a la regió).

Aquest procés de la reconstitució territorial de facto en la Serra dels Cuchumatanes, amb la intenció de l'exercici de l'autogovern indígena plurinacional, és el que més li enfelloneix a l'oligarquia guatemalenca. No només perquè li tanca el pas a l'expansió del capital furtiu en aquests territoris, sinó, sobretot, perquè aquesta rebel·lia autonomista indígena és la materialització més crua de l'enfonsament real i legal de l'Estat unitari centralista que no va poder consolidar-se en tot el territori nacional en aquests gairebé 200 anys.

El simbòlic Govern Plurinacional significa una incertesa intel·lectual i política per als gestors i administrats de l'Estat nació guatemalenc que no va poder ser. Una evidència de la condició de l'Estat fallit, en un país arxipèlag de diversos pobles i nacionalitats diferents que mai va comptar amb un projecte polític integrador. Eh aquí la raó de l'acarnissament brutal dels fracassats en contra d'una trinxera fumejant de la dignitat i consciència dels pobles.