Dones plenes

Abundar en conceptes per aclarir si l'origen en la data va ser per homenatjar a féminas treballadores, si aquest gènere és majoria en termes demogràfics, si són víctimes de violència- propiciada per parelles, pares, germans o caps- o si les àrees fosques de la seva emoció els impedeix actuar amb llibertat i plenitud, és tant com ocupar espai, tinta i fins a atenció d'els qui generosament s'han convertit en els nostres lectors, sense més propòsit que tenir una mica de reconeixement.

Abundar en conceptes per aclarir si l'origen en la data va ser per homenatjar a féminas treballadores, si aquest gènere és majoria en termes demogràfics, si són víctimes de violència - propiciada per parelles, pares, germans o caps- o si les àrees fosques de la seva emoció els impedeix actuar amb llibertat i plenitud, és tant com ocupar espai, tinta i fins a atenció d'els qui generosament s'han convertit en els nostres lectors, sense més propòsit que tenir una mica de reconeixement.

Com qualsevol ésser humà, he viscut en el meu procés de desenvolupament fets que poguessin ser l'eix d'alguna lluita concretada en un moviment, fundació o protesta. Sí, em dol i m'han lesionat accions que igual esdevenen en un moretón -aquest produït per la famosa i internacional "porta" que es va obrir sobre la meva cara- una imposició de canvi de vida -des de l'extrem del castell de la puresa passant per qui subtilment és conduïda a deixar els seus valors primigenis en honor del fulgor social de "la gent bonica retratada en hola"- fins al terror produït per aquell que amenaça amb separar-te dels teus fills o néts, només per exercir un domini basat en la maldat.

Però així com és important saber que de les poc més de 5 milions de dones majors de 60 anys a Mèxic, 30% segueixen sent les responsables de la manutenció familiar i poc més d'un milió manquen d'algun servei mèdic, ho és el puntualitzar que la maldat no és qüestió de gènere. Hi ha mares, ties primeres, germanes, cunyades i fins a amigues properes capaces de causar dany a una altra dona, en la majoria de la vegades sense percatarse que són instrument de propòsits malévolos d'un tercer. Ha estat testimoni de lluites fraticidas per alguna herència? Quantes ties envejoses o acomplexades han usurpat els drets d'una mare constreñida a treballar o prostrada per malaltia? Coneix víctimes de dones jutgadores que sentencien en contra de la dona litigant solament perquè la va seduir ?i no només em refereixo a la seducció física sinó a l'emocional, econòmica i social- el masculí? La lluita doncs, no hagués de ser solament a favor de la dones, sinó de la humanitat en el seu conjunt, on elles, nosaltres, totes; som part. La humanitat per sobreviure ha d'actuar en harmonia; pretendre matriarcats venjadors o émulos d'amazones justicieres és el preàmbul de l'extinció. Per la virulenta forma de "aconseguir la igualtat" s'han extingit aquells senyors com el van ser els avis. Avui el proveir a la llar ha deixat de ser un privilegi per convertir-se en obligació femenina; la consideració derivada de les diferències ?som menys forts físicament parlant i més expressives de la nostra sensibilitat- s'ha tornat en falta de respecte, desatenció i subtil violència emocional.

Les generacions que vénen darrere de nosaltres s'han quedat atoradas en aquesta adolescència dels seixanta que el ser major es considerava sinònim d'antiquada, sotmesa i poc visionària. A dècada i mitjana del segle XXI som a Mèxic menys de mig milió les solteres de la tercera edat i més enllà de comparar aquestes xifres amb les de dones que avui mateix a Mèxic han limitat el nombre de fills per la ingesta d'anticonceptius o per la interrupció de la gestació que en aquestes dues setmanes s'han promogut com si fos oferta de tenda departamental, la realitat apunta al fet que molt poques arribaran als nostres nivells d'existència, doncs en el camí han d'enfrontar, els riscos de seguretat social -ser segrestades, mortes per una bala perduda o dirigida etc.- inclosos patiments que s'han convertit en filó de riquesa per a les farmacèutiques com l'és el càncer, la diabetis i una quantitat inexplorada de malalties rares. S'atrevirien a celebrar el dia internacional de la dona reconeixent que hi ha una relació directa entre la insuficiència renal femenina - Mèxic té el primer lloc d'aquest patiment- i les emanacions contaminants derivades de la gasolina i diversos hidrocarburs?

Jo si em sento festejada com a dona, no solament el 8 de març, sinó cada dia de l'any en el qual rebo l'afecte d'homes i dones, capaces de condolerse per l'altre. Em sento part d'un grup privilegiat de dones plenes, beneficiàries de l'amistat, l'amor, el sentit de justícia simple que busca donar a qui el seu; dones capaces de perdonar àdhuc l'ofensa més greu, dones amb la força de seguir endavant tot i que l'agressió hagi estat majúscula, dones orgulloses de ser-ho sense que això impliqui confrontar-me amb l'altre.

Si ets d'aquest tipus d'Eva, disposada a caminar al costat de l'home, sense buscar sotmetre-ho, sense pretendre guanyar el seu afecte col·locant-te sota els seus peus o darrere de la seva ombra, si àdhuc en el dolor pots trobar la felicitat de saber-te creada a la imatge i semblança de Déu, llavors celebra amb mi no cada 8 de març, sinó els 365 dies de tots els anys de la teva vida plena.