GUATEMALA: CONFERÈNCIA EPISCOPAL DE GUATEMALA, Al SERVEI DE QUI?

El passat 24 de febrer, la Conferència Episcopal de Guatemala (CEG), va llançar el seu comunicat pastoral titulat "Davant el bloqueig de camins". En aquest document pastoral els bisbes catòlics de Guatemala sostenen el següent: "En els últims anys, la pràctica de bloquejar vies de comunicació s'ha convertit en una pràctica normal (...) Tals bloquejos també són amb freqüència resultat de projectes ideològics que pretenen crear desestabilització social i política i alterar el normal desenvolupament de l'activitat econòmica del país. (...) Amb freqüència aquestes són accions fundades en consignes ideològiques que no estan orientades a la construcció del ben comú (...)".

El passat 24 de febrer, la Conferència Episcopal de Guatemala (CEG), va llançar el seu comunicat pastoral titulat "Davant el bloqueig de camins". En aquest document pastoral els bisbes catòlics de Guatemala sostenen el següent:

"En els últims anys, la pràctica de bloquejar vies de comunicació s'ha convertit en una pràctica normal (...) Tals bloquejos també són amb freqüència resultat de projectes ideològics que pretenen crear desestabilització social i política i alterar el normal desenvolupament de l'activitat econòmica del país. (...) Amb freqüència aquestes són accions fundades en consignes ideològiques que no estan orientades a la construcció del ben comú (...)".

Per què el contingut del comunicat coincideix amb el discurs del Comitè Coordinador d'Associacions Agrícoles, Comercials, Industrials i Financeres (CACIF) de Guatemala? Per què intenten desqualificar la protesta de les i els exclosos amb el tabú ideològic i no denuncien les causes del bloqueig de camins? Per ventura no són els empobrits els qui suporten el permanent bloqueig de drets i oportunitats durant els 365 dies de l'any? De quina estabilitat i pau social parlen els bisbes? De l'estabilitat dels rics? Per a les grans majories, excloses i empobrides del país, no existeix ni pau, ni estabilitat, perquè la gana producte de l'avarícia dels rics no els permet agafar el son.

Mentre el Papa Francisco I intenta, amb els seus missatges socials, atenuar l'estampida creixent de la feligresía de la cleda catòlica, jerarcas de Guatemala subestiman el despertar de "els seus" creients nacionals, i intenten re agenollar-los al servei dels privilegiats patrons catòlics.

La casta de patrons de Guatemala sap que la molèstia i el ressentiment popular creixent, enfront del recarregat sistema neoliberal, està en bona mesura animat per animadors i catequistas de les parròquies. És més, gairebé el 100% de les i els insubordinats mobilitzats són cristians (catòlics i evangèlics). A més, són conscients que la capacitat creativa de la resistència popular pacífica sobrepassa la capacitat mental dels estrategues de la criminalització i la repressió. Serà per això que, ara, recorren a els agents espirituals per desmobilitzar als insubordinats?

Aquest i altres documents de la CEG no només externalitza l'envelliment intel·lectual i l'enfonsament moral dels jerarcas catòlics, sinó és una materialització més de la funció primordial que va complir i compleix la jerarquia catòlica per al sistemàtic empobriment i colonització dels nostres països. Tot a canvi de recompenses econòmiques i reconeixements socials per part de la casta patronal.

El subversiu moviment místic-espiritual de les i els seguidors del Jueu, anomenat Jesús de Natzaret, va ser convertit en una religió oficial de l'imperi romà, al segle IV. Així aquest moviment d'alliberament es va convertir en l'instrument més eficient per a la dominació/empobriment dels pobles, i l'enriquiment d'uns pocs catòlics privilegiats.

Simón Bolívar va dir: "No ens dominaran per la força. Ens dominaran per ignorants." Però, en països com Guatemala, on hi ha més esglésies que nens feliços, no ens dominen per la força, ni només per ignorants, sinó sobretot per creients.
A Guatemala, en la segona meitat del segle XIX, els liberals, igual que a diversos països de Centreamèrica, van intentar impulsar canvis estructurals per democratitzar el coneixement, la ciutadania, els drets i l'economia del país. Modernitzar, van cridar ells. Però, els privilegiats catòlics (en nom de Déu) amb una infinitat d'ardits supersticiosos, fins i tot amb l'ús de la força, van revertir aquells lloables intents. Francisco Morazán va ser vençut per prèdiques amenaçadores des dels púlpits. (MARTÍNEZ, 1992)

Al segle XX, la denigrada Revolució Nacional (1944-1954) va rebre el tir de gràcia amb la Carta Pastoral (1954) "anti comunista" de la jerarquia catòlica que vilipendiaba i amenaçava amb el càstig de l'infern etern al comunista Jacobo Árvenz i als seus seguidors de persistir en els seus "capritxos" de socialitzar la tinença de la terra al país.

Aquesta carta pastoral va ser distribuïda i llegida simultàniament en totes les parròquies, en els últims diumenges previs al derrocament del govern revolucionari. Fins i tot, avionetes "desconegudes" van sobrevolar les ciutats principals regant des del cel aquest document com a pamflets. Així es va desmobilitzar a indígenes i camperols creients que ben van poder defensar des dels carrers aquell intent revolucionari. (SCHLESINGER i KINZER, 1982)

Des de fa alguns anys enrere, la tercera ona de la invasió del capitalisme per despulla-expulsió a Guatemala també va recórrer i recorre al mètode de la instrumentalització de la religió per envair i apropiar-se les terres dels creients.
Per defensar i legitimar la invasió dels monocultius, en 2012, l'Arquebisbe de Guatemala, va sortir en defensa de les esclavistes empreses azucareras, predadoras de la vida. Des de la televisió, el mitrado va intentar desmentir totes les penúries que pateixen les i els jornalers espremuts fins a amb treballs de 12 a 14 hores diàries en els cañales per sous per sota del mínim establert. (CODECA, 2013). Així va ser com la Guatemala creient novament es va resignar i es va empresonar a la presó verda dels monocultius en la qual, ara, sobreviu.

En l'actualitat, les comunitats camperoles i indígenes se senten amenaçades, violentades en el seu últim reducte de vida, els seus territoris, pels agents del "desconegut" programa d'Aliança Públic Privat i del capitalisme metàl·lic. Aquests van per tot, i pertot arreu, a la recerca dels residus deixats els saquejadors anteriors. Especialment a l'àrea d'energia, infraestructura, mineria i serveis bàsics.

Enfront d'aquesta accelerada cavalcada dels genets de l'apocalipsi maya, les comunitats afectats s'organitzen i mobilitzen, en el marc de la democràcia participativa. Però, l'Estat, convertit en tramitador de concessions, i escorta dels agents de la "inversió privada", intenta escarmentar-los amb "mà dura", fins i tot assassinant a defensors/as comunitaris de drets. Però, com aquesta repressió violenta, lluny d'escarmentar, purifica les lluites socials, els rics novament utilitzen a la jerarquia catòlica com a agents eficients per mantenir la seva hegemonia.

Quants se senten interpel·lats pel comunicat pastoral de la CEG, en defensa dels interessos del CACIF i dels genets del desastre planetari, haurien de començar a revisar la història de Guatemala en comparació d'altres països. Per què serà que països les poblacions dels quals són menys creients viuen amb major igualtat socioeconòmica que a Guatemala? Per què serà que en països on abunden més bíblies, pastors, esglésies que llibres, professors i escoles sobreabunda la misèria, la gana i la desigualtat social? Serà que Déu no estima als seus creients? O serà que Déu va renunciar a ser Déu?