Ètica Empresarial (I)

Si s'analitzen les transgressions més habituals que s'adjudiquen a les empreses, ens trobem amb un enorme i variat llistat en el qual s'inclouen des d'aspectes relacionats amb les seves polítiques empresarials: Publicitat enganyosa, productes defectuosos, preus excessius o deplorables serveis postvenda, fins a les quals podrien arribar a ser activitats delictives com l'alteració de Balanços, l'espionatge industrial o la discriminació per raons d'edat, sexe o raça.

Si s'analitzen les transgressions més habituals que s'adjudiquen a les empreses, ens trobem amb un enorme i variat llistat en el qual s'inclouen des d'aspectes relacionats amb les seves polítiques empresarials: Publicitat enganyosa, productes defectuosos, preus excessius o deplorables serveis postvenda, fins a les quals podrien arribar a ser activitats delictives com l'alteració de Balanços, l'espionatge industrial o la discriminació per raons d'edat, sexe o raça.

Escàndols que han tingut una gran repercussió en els mitjans de comunicació com el d'ENRON, o el de Worldcom, NTL, Kmart, Global Crossings, etc. ha mogut a organitzacions supranacionals i nacionals a establir Normes d'Actuació o Codis de Conducta que serveixin de referència quant als aspectes ètics de la gestió empresarial.

És el cas del Global Compact, de les Nacions Unides, que estableix per a les empreses nou principis universals d'actuació referits als Drets Humans, a les Relacions Laborals, al Medi ambient i l'inclòs recentment sobre Corrupció.

La C.I.I. ha publicat, també, un Llibre Verd sobre Responsabilitat Empresarial i l'OCDE, al seu torn, ha establert unes Línies Directrius per a Empreses Multinacionals. Són ja molts els governs de diferents països que tenen les seves pròpies legislacions i normatives sobre aquest tema.

A aquest moviment "oficial" s'ha incorporat el clam ciutadà, el de les organitzacions de la societat civil i el de molts inversors institucionals que reclamen un comportament diferent per part de les companyies, tant en els aspectes econòmics, com a ètics, socials o mediambientals.

Estudis com els de la revista Fortune, els de consultores com PriceWaterhouseCooper o d'institucions com FORETICA, per citar alguns, ratifiquen el rebuig del client davant comportaments empresarials deshonestos.

Davant aquestes pressions, les entitats es veuen obligades a establir una depuració interna dels seus processos de gestió per fer-los més ètics i transparents, i a representar un paper més proactiu en el camp social, convertint-se en el que s'ha denominat "ciutadà corporatiu".

A poc a poc, les empreses han anat abandonant les teories de M. Friedman relatives al fet que l'única responsabilitat que tenien era la d'obtenir el màxim benefici i el de complir amb les seves obligacions legals, admetent, amb major o menor grau de convenciment, que la seva reputació corporativa, la seva imatge pública, la seva sostenibilitat futura en definitiva, va a ser funció d'altres conceptes no només econòmics.

Sobre la base d'això s'adhereixen a pactes i assumeixen Codis de Conducta, recolzen filantrópicamente a organitzacions que faciliten la vida a col·lectius desfavorits i es preocupen pel consum responsable d'energia o per l'emissió desordenada de gasos tòxics.